[Salvador Pérez] Continuar alimentant l’odi, la vergonya i la misèria humana

No Comment

He llegit que el pròxim dilluns, al Cinema Catalunya, els anomenats unionistes i constitucionalistes, o sigui, Societat Civil Catalana, Associació per la Tolerància, i caldria afegir a VOX, PP, Policia Nacional, Falange, Guàrdia Civil, algun militar, Defensores de la llengua castellana, Ciudadanos, i segur que uns quants més de la llarga llista de l’extrema dreta franquista, defensors de la unitat de la pàtria, que no accepten ni la independència, ni referèndums, ni opcions d’esquerres, ni l’Espanya diversa i plural, ni els drets de les dones, ni de la diversitat sexual i social, i així una llarga llista de tot el que no accepten. Doncs bé, projectaran el documental Bajo el silencio del director Iñaki Arteta, molt compromès amb les víctimes del terrorisme d’ETA, i molt poc amb els crims del franquisme i de l’Estat espanyol.

Suposo que l’objectiu és anar alimentant la seva manca de tolerància, animant l’enfrontament permanent, que és el que porten fent durant tots aquests anys. Això si, mai els veuràs cridant i criticant el franquisme, ni els seus assassinats, ni els crims de l’Estat durant la transició dut a terme per la policia nacional i la guàrdia civil, tant en manifestacions de treballadors, com per lluitar pels drets civils.

No els trobaràs en cap acte de record per tots aquells que van ser assassinats pel franquisme i l’Estat, i que encara no han demanat perdó després de viure d’un Estat criminal. Al contrari, són els que recuperen els criminals a Madrid i fan destruir a cop de piconadora els espais de record i homenatge de les víctimes sense el més mínim escrúpol, gràcies a VOX, l’alcalde de Madrid i la presidenta de la Comunitat.

Ni tan sols, quan es fa homenatge i record dels assassinats als camps d’extermini nazis, no en veuràs mai a cap d’aquests que s’omplen la boca de defensors de la unitat pàtria, de la seva democràcia, i de tolerància, que precisament, no en tenen. I el que és pitjor, es diuen constitucionalistes, quan ells ni tan sols se l’han mirat, ni la respecten, i en fan una interpretació retorçada i discriminatòria.

Voldrien tornar a aquell règim criminal, ja que ni tan sols la seva Constitució, resultat d’una nefasta transició que els ha permès seguir mantenint els privilegis franquistes, els sembla prou, la voldrien canviar per retornar al passat, carregar-se a determinats partits, sobretot d’esquerres i independentistes, així com el que diuen, determinades desviacions sexuals i socials.

Aquests que s’omplen la boca de convivència, de respecte, són uns impresentables que tenen la sort de tenir a les institucions corruptes de l’Estat al seu servei, judicatura, policia i guàrdia civil, alguns militars, i mitjans de desinformació de Madrid. No han parat, ni ho volen fer, per a carregar-se tots aquests conceptes que diuen defensar. No accepten la pluralitat de l’Estat espanyol, on hi ha pluralitat ideològica, monàrquics, extrema dreta (on hi ha tota aquesta tribu que convoca al Cinema Catalunya), liberals, socialdemòcrates, independentistes, comunistes, socialistes, anarquistes, catòlics-apostòlics i romans, defensors dels animals, sindicats, funcionaris, i així una llarga llista plenament legal, acceptada, i que tenen tot el dret a pensar i fer com vulguin, i tenen la possibilitat si guanyen unes eleccions de posar en marxa el seu ideari, bé, sempre i quan sigui de dretes i del règim, com més corruptes millor. Seria allò de “ets lliure de pensament, però mai pensis en aplicar-ho, llavors vindran els militars i les forces d’ordre de torn, i tornarem al règim adequat i imposat”.

Han trobat en fer malbé la convivència en el seu modus vivendi, la llegua, la imposició política, el pensament únic, l’enfrontament i l’insult contra la pluralitat i diversitat. Això si, quan algú defensa els seus drets, llavors envien als seus matons institucionals, i se senten ofesos i discriminats. I exigeixen la seva llibertat, quan no respecten la dels altres.

I un altre objectiu, i no és casual que utilitzin aquest documental referit al País Basc, ja que els sap greu que ja no hi hagi terrorisme, i s’intenti recuperar la normalitat. Intenten fer veure que la situació a Catalunya, és com el País Basc, un intent de retorçar la realitat, ja que res té a veure amb el que allà va passar. Aquí no hi ha per sort terrorisme, ni violència, i la convivència i la tranquil·litat de la gran majoria és la realitat, que una minoria com aquesta no aconsegueix tot i els esforços d’ells i les seves organitzacions, les clavegueres de l’Estat i algunes de les institucions que els donen suport.

Mira que tenen documentals dedicats a l’anàlisi objectiva de la situació política i social de la nostra societat, dels crims del franquisme i el seu règim, de les misèries de l’Estat, de… molts fets que podrien ajudar-los en la seva capacitat i intel·ligència, però no, han de continuar alimentant l’ideari, anar podrint la societat, i provocant perquè al final aquesta, farta i tipa, exploti de veritat, i llavors tindran motius per sentir-se agreujats.

Bé, en el fons una trista notícia, que Terrassa hagi de ser el centre de l’extrema dreta nacional, i dels provocadors permanents. Però aquesta és la diferència entre ells i altres, poden fer els seus actes sense cap problema, poden continuar alimentant l’odi i la misèria humana, però no ho aconseguiran per molta ficció d’anomenar-se unionistes i constitucionalistes de no se sap què, tots sabem quin és el seu ideari, i el que és segur, és que no està en la Constitució que tant s’omplen la boca.

Molt malament ha d’anar el Catalunya per deixar a aquesta minoria marginal, un espai per continuar generant odi i misèria, però bé, que ho gaudeixin força, i els vagi bé i que el cervell no els exploti amb tanta ideologia que els pugi la pressió arterial.

Terrassa serà, de nou, la gran notícia als mitjans de comunicació, en aquest cas de les pitjors que es poden donar, i per a oblidar. Aquell concepte històric de “Terrassa, la roja”, ja fa temps que va deixar de ser, pel “Terrassa, accepta qualsevol cosa”.

I que a partir de dimarts, recuperem la normalitat, com és la convivència que mai hem perdut, tot i els esforços i discursos de paper d’alguns.

Salvador Pérez Riera

 

Related Articles

Deixa un comentari