En un altre article ja vaig indicar un seguit d’aspectes que eren violència i el més greu és que, per desgràcia, és estructural del model i sistema econòmic que vivim, i també s’afegeix el model d’estat espanyol que encara ho agreuja tot molt més.
El problema de les actuacions d’aquests dies, és que no corresponent a cap estratègia, són reaccions a un fet que ha encès la situació on s’han concentrat moltes de les mancances i frustracions existents, sobretot, en la joventut i que s’anirà accentuant, ja que la situació s’anirà agreujant. I el problema és que ni els responsables polítics europeus, ni de l’Estat, ni a Catalunya, s’actua sobre els problemes reals, és més, no hi ha cap interès a trencar d’una vegada amb la situació actual, al contrari, la corrupció augmenta, els privilegiats i elits estan ben protegides, i l’Estat està al seu servei.
I l’única propaganda des dels diferents àmbits, mitjans de comunicació del règim, els polítics professionals vividors del règim, les institucions de l’Estat, les elits econòmiques i la gent d’ordre, només culpabilitzen els joves insultant-los, dient-los de tot i sense entrar en el fons dels problemes. Només imatges dels contenidors cremats, els atacs a les diferents policies, i els saqueigs d’alguns establiments, com si tot fos el mateix. I a tot això se li diu “violència”, ja que és el que convé estratègicament. Ara, entrar en el fons de què ho motiva, i aplicar solucions, no hi ha cap interès a parlar-ne i resoldre-ho.
Tampoc deu ser casualitat que les coses s’agreugen quan apareixen la Brimo i els Arros, que són uns sonats psicòpates desitjosos d’anar contra tot el que troben, la seva funció és la brutalitat, i que no ens parlin que els objectius són la mediació, perquè aquests cossos només estan formats per a ser contundents, és més, alguns d’ells són molt propers a l’extrema dreta, i per tant, també hi ha una càrrega ideològica que els accentua la brutalitat. Com és que aquests cossos mai se’ls veu actuar amb tanta contundència en les manifestacions violentes on participen organitzacions de caràcter feixista? I això no només és un problema d’aquests cossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional els seus cossos d’ordre públic, són molt connivents amb l’extrema dreta, i molt contundents amb els grups d’esquerres, i tot té una resposta clara, molts són votants de Vox, per tant, la brutalitat i la contundència té un perfil ideològic evident.
I una altra cosa que em pregunto, com és que encara la Policia Municipal de Barcelona disposa d’un cos d’antidisturbis funcionant? La Sra. Colau en la seva primera legislatura va indicar la seva supressió, ja que el considerava del tot innecessari i que aquesta funció li corresponia als Mossos d’Esquadra.
Aquests dies hem tingut la sorpresa de l’existència d’aquest cos a la Policia Municipal i que ha actuat per a reprimir els manifestants. Per tant, no és gens sorprenent que ahir alguns anessin a protestar i actuar contra aquests. No és gens casual que els hagin recuperat al tenir un personatge com el Sr. Batllè com a màxim responsable, protector de la gent d’ordre i de les elits econòmiques. El que és del tot impresentable és la poca fiabilitat de la Sra. Colau, ja molt institucionalitzada i al servei de la dreta més reaccionària.
Quan els obrers de les instal·lacions de vaixells, davant del tancament o pèrdua de llocs de treball, s’enfrontaven a la Guàrdia Civil amb pedres, boles de ferro disparades amb tubs, pneumàtics cremats, i es defensaven amb barres de ferro, això era violència o autodefensa davant de la violència d’Estat?
Quan els obrers i treballadors davant del treball precari, sous de merda, i acomiadaments tiren rocs, cremen pneumàtics, tallen carreteres i es manifesten de forma contundent, això és violència o autodefensa?
Quan a unes persones les treuen de casa de forma violenta amb la Brimo pel mig. Persones grans, amb criatures, sense recursos, ni treball, es defensen i intenten no acabar al carrer i sense cap futur, això és violència o autodefensa?
I parlem de violència estructural i permanent:
Quan una Judicatura no actua amb justícia i l’aplicació de l’estat de dret, que defensa els interessos de l’Estat corrupte i al servei d’uns quants, i exerceix la prevaricació i la força com a mètode i sistema, això sí que és violència i terrorisme d’Estat.
L’existència de la Guàrdia Civil que des de la seva creació fins avui, ha exercit el terrorisme d’estat en molts pobles i ciutats de l’estat espanyol. Al servei dels cacics i dels poders econòmics, perseguint, torturant i assassinant a molts camperols i obrers, per a garantir els privilegis i el control social de la ciutadania.
Les tortures i assassinats de molts ciutadans bascos, en el període de violència d’ETA on tothom era sospitós en aquells temps. I aquests dies en tenim alguns exemples evidents, Lasa i Zabalza i molts d’altres. Segons els informes existents més de nou mil persones torturades. I molts dels seus responsables lliures i alguns premiats per l’Estat, i anar rebent condecoracions i elogis. I d’això ni una paraula.
I és evident que les actuacions d’ETA assassinant persones des de l’any 1980 també és violència molt greu i lamentable.
I els obrers assassinats per la patronal amb pistolers, amb sous i treball indigne, això sí que era veritable violència. I tota aquesta violència protegida i aplicada pel terrorisme d’Estat durant molts anys.
I un Estat que ha assassinat, torturat, exiliat a milers de persones amb un règim criminal com el franquisme, que encara no ha demanat perdó, ni depurat a molts criminals en la judicatura, l’exèrcit, la policia i la guàrdia civil, la monarquia… Això és veritable violència.
Quan uns militars de l’extrema dreta parlen de matar la meitat de la població espanyola, això sí que és violència, i els seus amics callen.
És del tot innecessari cremar contenidors i saquejar establiments, això només dona arguments a qui no vol aplicar solucions. Cal una estratègia de lluita amb uns objectius clars, que vagi en contra de l’Estat i les eines de repressió, ja que aquest és fort i no caurà per la reacció inútil i puntual. Aquesta democràcia està podrida i corrompuda, i només l’aguanta la brutalitat i la repressió, per desgràcia la ciutadania no és conscient de la seva força, ja que som més, però massa feble per la debilitat, la divisió, la comoditat, la manipulació i la ignorància. Per tant, quan es parla de “violència”, cal saber de què parlem de veritat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari