Davant d’aquesta pandèmia el discurs dels responsables polítics i sanitaris és la necessitat d’actuar per a salvar les persones i la preocupació per la seva salut.
Aquesta pandèmia ens hauria de servir per a reflexionar sobre molts aspectes de les nostres vides, del model que hem creat i sobre les veritables prioritats i necessitats. Ara molta solidaritat, suport i ànims davant del confinament i por al virus pels seus efectes de propagació i morts. Ara tothom són herois i a les vint hores de cada dia és com un clam a aquests, que s’ha convertit en un ritual. Altres ho aprofiten per a posar himnes patriòtics i cançons a tot volum, que més que una gràcia, generen seriosos dubtes sobre la veritable solidaritat al conjunt. Però bé, cadascú intenta trobar la seva sortida a l’estat d’ànim col·lectiu.
Alguns recorden ara, com responsables polítics van fer les retallades sobre els serveis públics, com la sanitat. Com es van promoure les privatitzacions i com es va malmetre l’interès públic i el servei de la ciutadania, per afavorir als poders fàctics de sempre per a convertir serveis bàsics per a la ciutadania en beneficis privats afavoridors dels seus interessos i degradant la sanitat pública, reduint els seus recursos. I com és evident, ara n’estem pagant les conseqüències d’aquelles decisions irresponsables. Per tant, de veritat els va preocupar la salut de les persones a l’hora de prendre aquelles decisions?
També estem observant com es prenen determinades decisions respecte al confinament, si parcial o total. Per una banda, els sectors econòmics que pressionen permanentment per a evitar el total, només cal escoltar als impresentables de Foment del Treball i la CEOE que els importa tres cogombres la situació dels treballadors encara que sigui exposant-los al risc de contagi, o dient que cal aprofitar la situació per a fer neteja i acomiadar a qui calgui, fet que demostra la misèria humana dels seus responsables.
L’economia per davant de tot i de qualsevol situació per a excepcional que sigui, ells només defensen els seus interessos, són la veritable cara del sistema capitalista. O les impresentables paraules dels dirigents polítics dels Estats Units i Gran Bretanya, amb afirmacions de darwinisme social, que en el fons el virus és un fet natural i elimina els més febles, però quina casualitat que una mica més i el president anglès contaminat ha estat a punt de deixar-hi la vida, espero que això l’ajudi a reflexionar.
Un altre efecte d’aquesta situació, és la demostració dels efectes del model capitalista de producció i explotació, respecte als efectes sobre el Medi Ambient llargament denunciats i la necessitat de revertir la situació en un canvi de model molt més just i equilibrat, acabant amb el model depredador i d’explotació de recursos dominant, que ha malmès l’equilibri entre les persones i la natura que posa en risc al conjunt del planeta.
Si observem les dades de contaminació de l’aire, els seus índexs han baixat resultat de la baixada de la mobilitat privada i la disminució de l’activitat industrial. Els mateixos efectes sobre l’afectació del canvi climàtic. I el mateix quant a altres efectes de contaminació sobre els rius i el mar. Per tant, la crisi pel coronavirus ha posat sobre la taula qui són els responsables dels impactes mediambientals que ens afecten i que fa molts anys que els experts i tècnics han denunciat i que els dirigents polítics als diferents nivells de les administracions no han estat capaços d’afrontar d’una forma efectiva i compromesa, molt discurs de paper i pura propaganda per a no fer res de veritat. Un virus ens ha posat sobre la taula les misèries de falsos discursos i poques ganes d’afrontar els veritables problemes per a mantenir els interessos econòmics de determinats sectors per a no entrar a fons en els problemes i les solucions. Reduirem la mobilitat privada i la contaminació industrial per a afavorir la salut de les persones a partir d’ara?
Sobretot, perquè quan parlem de qualsevol tipus de contaminació (aire, terra, aigua…), estem parlant de salut, persones afectades, persones que van morint durant l’any de forma sistemàtica i en ple anonimat, és una pandèmia lenta fora de les notícies i de l’impacte com és aquesta. O pels efectes del canvi climàtic, per les guerres provocades i promogudes pels problemes de l’explotació de recursos que van generant morts de forma permanent i que obliga moltes poblacions a marxar dels seus territoris, la fam i la misèria sistèmica que pateixen moltes poblacions, el problema de les migracions que provoquen milers de morts silencioses, i així podríem anar fent llistes dels molts virus que ens afecten i els que no ens interessa veure i afrontar. Farem alguna cosa per a afrontar aquests “virus” sistèmics?
Per tant, de veritat volem afrontar els problemes de salut que ens afecten? Estem disposats a enfrontar-nos als problemes permanents de salut i al conjunt de “virus” que patim i que no es volen assumir i donar solucions. Fins que no assumeixin que cal posar com he dit moltes vegades els criteris mediambientals per davant dels interessos econòmics i trobar l’equilibri entre la natura i les persones, prioritzant a aquestes de veritat, en detriment dels interessos minoritaris i posar l’interès comú i col·lectiu per davant d’una minoria egoista i perversa capaç de malmetre inclús el patrimoni col·lectiu com és el mateix Planeta, no ens en sortirem.
Aquest simple virus de nou ens ha posat davant d’un mirall que ens hauria de fer pensar per a canviar les coses, però per desgràcia quan aparegui una vacuna salvadora, estic segur que tornarem a caure amb els mateixos vicis i costums, ja hem tingut molts exemples de què no hem aprés i no hem canviat. Llavors aquesta solidaritat més estètica que real, s’anirà a norris, s’oblidarà amb facilitat, recuperant el model individualista, ineficient, explotador, injust i miserable que domina aquest món mal entès. Se suposa que sempre hauria de preocupar la salut de les persones, no?
És possible que el recuperem amb un altre element nou a les nostres vides, que haguem d’anar amb mascareta de companyia permanent com a element de seguretat, vull recordar que ja hi ha molts països (Japó, la Xina i d’altres) que l’han de portar pels efectes de la contaminació de l’aire, per tant, ja no és pels efectes d’un virus, sinó del perill per la salut per a un model d’explotació que posa en perill la salut de les persones de forma permanent.
Per tant, de veritat preocupa la salut de les persones, o senzillament és un mer discurs modal que no té cap credibilitat, ni s’està disposat a assumir de veritat, i la salut importa tres cogombres, i el darwinisme social es considerà un fet natural i normal que ja posa ordre en les nostres vides, i és el model d’una societat sense cap ètica, ni escrúpols.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari