[Salvador Pérez] De veritat volem acabar amb el franquisme?

No Comment

Ja han començat els pelegrinatges al Valle de los Caidos i l’aparició en tots els mitjans dels representants de la Fundación Nacional Franscisco Franco donant la seva opinió, tant del fet de treure al dictador com de la possibilitat de la seva il·legalització, a més dels familiars vividors amb articles i comentaris. A Terrassa, ha aparegut alguna pancarta reivindicativa sobre aquest fet i la defensa de mantenir al dictador on és. Bé, ara només manca el suport del responsable del Diari de Terrassa, que fins fa quatre dies mantenia una esquela recordatori per la mort del dictador, i que el PP i Ciudadanos diguin la seva, a més d’alguns jutges, fiscals, militars i policies no depurats i addictes a aquell règim i ja tindríem l’estat natural de les coses.

Però de moment, el govern espanyol que va indicar amb molta força el trasllat i la revisió, que no demolició sobretot de la creu, de la funció del monument i del trasllat del dictador i criminal, ja s’ha posposat. Per tant, veurem si de nou ens quedem en un miratge, o seran capaços d’una vegada de tirar endavant la seva proclama, o serà un mer joc d’encenalls com ha succeït fins ara, tot i els governs del PsoE-Psc que n’han tingut oportunitat.

D’una vegada s’ha d’acabar amb aquesta situació i de veritat trencar amb aquella falsa transició on es va amagar i renunciar a tot, per a una cadira i un sou professional. Una Llei del silenci que ho va amagar tot i va perdonar als botxins sense demanar-los responsabilitats, i exigint que els responsables a tots els nivells del règim franquista demanessin perdó a les víctimes i familiars, i acceptessin responsabilitats per a un règim criminal que va donar un cop d’estat que va ser el responsable directe de totes les morts i assassinats produïts des de l’any 1936 fins a l’any 1980. Sense el cop d’estat, mai s’hauria produït aquella situació. Franco i els seus colpistes criminals, així com els seus col·laboradors econòmics i de l’Església catòlica, acabant amb el règim legalment constituït, mai haguessin generat aquell estat de mort, destrucció i misèria, i tot per a enriquir-se.

I va deixar la seva hereva, la monarquia corrupta com a element de continuïtat. Una institució degradada i on se li ha consentit tot, protegida davant la corrupció, la delinqüència i la malversació de fons públics, i que se’ls suposava un rigor patri, amb un patrimoni robat als espanyols i en comptes a Suïssa i tot tipus de paradisos fiscals. Un bon exemple pels pobres espanyols que malviuen com poden i compleixen amb les seves obligacions. O sigui, molta pàtria i bandera que se la passen pel forro, com molts dirigents polítics del PP que s’omplen la boca pàtria i després se la venen a qui calgui, corruptes i amb els diners fora. El problema amb la monarquia és que tots els partits que han governat PP i PsoE hi estan emmerdats, i han protegit la institució amagant-li les vergonyes i sent col·laboradors amb els delictes i la impunitat, per això, veurem que farà el govern actual davant d’aquesta situació, i ja comencem a veure alguns posicionaments justificatius que són una vergonya, sobretot, d’un partit que diu que és republicà, quina pena i impresentables. El millor que poden fer amb la monarquia i tot el que hi penja, suprimir-la, que treballin i deixin de viure del pressupost de l’estat, i fer-los retornar tot el que han robat, i al Rei emèrit jutjar-lo i demanar-li responsabilitats com a qualsevol persona d’aquest Estat corrupte.

Ara és una bona oportunitat per acabar de veritat amb la farsa històrica de la transició, refer allò que s’havia d’haver fet, acabar amb tots els vestigis franquistes, fer les depuracions necessàries a totes les institucions de l’Estat, demanar responsabilitats als criminals, treure condecoracions i pagues als responsables en assassinats i tortures, fer reparacions i reconeixements a les víctimes del franquisme, anul·lar els judicis militars i civils contra persones assassinades i depurades, fer una veritable Llei de la Memòria Històrica o Democràtica, reconvertir alguns cossos militars com la Legió i la Guàrdia Civil que no mereixen cap reconeixement per col·laboradors del règim en tots els sentits, sobretot, quan encara mantenen als seus criminals com a homenatjats. I quant a la monarquia, fer un referèndum per a demanar la seva continuïtat o supressió, i segons el resultat, canviar la Constitució franquista, per a una nova, actualitzada i veritablement democràtica d’acord amb els temps actuals i eliminant qualsevol vestigi del règim franquista.

Llavors podrem parlar de nova etapa, d’un Estat espanyol veritablement democràtic i d’una qualitat democràtica més real, ara per molt que ho diguin els líders polítics professionals i algunes institucions de l’Estat, és una mera ficció i miratge.

Ara, un cop fet fora al PP del govern, és una bona oportunitat per a refer moltes coses pendents, i que la covardia i la renúncia d’alguns, ens han impedit avançar, molta brutícia i poc sabor, per desgràcia aquesta és la nostra història.

I a nivell local, en comptes d’anar fent més gran la galeria de personatges il·lustres de la ciutat, algú per coherència, hauria de revisar aquest concepte, ja que alguns d’aquests personatges, ni ho són, ni en són mereixedors, al contrari, alguns són una veritable vergonya mantenir-los públicament en aquest espai i ja seria hora que d’una vegada algú fes neteja i canvies els criteris. Per desgràcia, alguns s’omplen la boca quan mirem lluny, però fan el despistat quan parlem en la proximitat.

Salvador Pérez Riera

 

Related Articles

Deixa un comentari