Fa uns dies l’equip de govern va presentar als mitjans de comunicació un Pla de Xoc per a afrontar el greu problema de la gestió dels residus i la neteja. Va reconèixer la gravetat de la situació, ja que és una evidència, i la necessitat d’afrontar-ho.
El que és evident, com ja he dit altres vegades que això no es resol a cop de titulars periodístics, ni de plans permanents buits de contingut, aquest Ajuntament té plans per a tot, però amb un alt grau d’incompliment i d’ineficàcia.
Per tant, el problema més greu és el de la gestió dels residus, que si s’aconsegueix afrontar amb eficàcia i decisió resoldrà en part, el de la neteja, ja que els dos problemes estan relacionats.
I aquests són problemes que no tenen solucions màgiques, i són d’alta complexitat, ja que s’ha de lluitar contra molts elements: la voluntat d’afrontar-los, la transparència, la coherència, la capacitat, l’eficàcia, la responsabilitat i el compromís de l’administració-els serveis i la ciutadania, el model de consum, l’educació ambiental, la participació de la ciutadania, i molts d’altres de caràcter econòmic i mediambiental.
Per tant, les solucions s’han de plantejar a curt, mitjà i llarg termini. Sobretot amb determinació i amb una previsió d’actuacions que tinguin continuïtat en el temps, i posant els mitjans que calgui per afrontar-ho amb la màxima efectivitat. No es poden anar fent plans de curt termini, plens d’improvisacions que no van enlloc, i sense entrar a fons en les solucions.
I un altre aspecte important, no fer ni cas d’algun partit que ha governat durant molts anys, ni dels seus cridaners de torn, que són uns veritables incapacitats i impresentables, ja que són part del problema, ja que quan han governat no han estat capaços d’afrontar, ni resoldrà els problemes quan en van tenir la responsabilitat. La solució dels problemes indicats necessiten molt poca cridòria, més compromís, capacitat de gestió, molta transparència i fer-ho amb la col·laboració i compromís de tots els àmbits ciutadans.
Tampoc la manca de recursos i pressupost pot servir d’excusa, ja que hi ha accions que no en comporten més que eficàcia i bona gestió, buscant la complicitat de totes les parts.
Tornem a l’esmentat Pla de xoc, aquest no resoldrà absolutament res, és una acció puntual de curt termini. Està fonamentat en l’actuació de dos plans d’ocupació de dos mesos, un amb personal per a Eco-Equip i un altre per a inspectors pel Servei de Medi Ambient. Dos mesos, que al final només seran de forma eficient un mes, ja que primer se’ls ha de formar i després que surtin a treballar. Això és del tot ineficient, ja que el que cal és més personal permanent als dos serveis, ben preparats i amb moltes ganes de treballar. Parla dels problemes d’Eco-Equip, però no planteja cap solució, encara més dubtes.
I sobretot, el que cal és que després de més d’un any de nou govern, es resolguin tots els temes pendents i compromesos, com:
- L’Auditoria de gestió d’Eco-Equip.
- El veritable Contracte-Programa Ajuntament-Eco-Equip.
- L’execució del Pla Local de Prevenció i Gestió de residus, com a mínim en tota la part de reutilització i prevenció.
- L’aplicació a tota la ciutat de la prova pilot de mobles i estris vells feta al Barri Segle XX, abandonada i deixada a la seva sort.
- L’aplicació de sistemes porta a porta com a mínim a un terç del municipi.
- No deixar-ho tot a un model fracassat com és la recollida lateral, que no ajuda a complir els objectius de reciclatge.
- Realització de campanyes d’informació i sensibilització de la ciutadania en tots els àmbits, de forma permanent i continuada.
- Programes d’educació ambiental que complementin i reforcin la sensibilització.
- Un servei d’inspecció eficient i que estigui actuant d’una vegada.
- Un règim de control i sanció creïble i eficient, que ajudi a la sensibilització.
- Un grup permanent d’informadors ambientals ben formats i amb accions contínues.
- Eines eficients de participació de la ciutadania, encara no s’ha posat en marxa ni l’Observatori, ni res. I aquesta és una eina bàsica per a comprometre a tothom en les propostes i solucions.
- S’han d’ampliar i millorar les bonificacions ambientals a la Taxa, així com d’una vegada que aquesta cobreixi la totalitat del servei, sense pors, ni dubtes.
- S’ha d’ampliar amb més punts de parada i horari de tardes, el servei de Deixalleria Mòbil.
- I un pressupost més real, adequat i proper a les solucions.
Aquestes són algunes de les actuacions urgents que cal aplicar si de veritat es vol afrontar tant el problema de la gestió dels residus, com de la neteja.
I dic que si millorem la recollida selectiva, millorarem la neteja, perquè cal solucionar la deficiència de les freqüències de buidatge dels contenidors, amb molts residus a terra, la millorà de la neteja d’aquests entorns. Tota la problemàtica de mal ús del servei de mobles amb abandonaments permanents al carrer, sense aplicar d’una vegada l’experiència al barri del Segle XX a tota la ciutat. La necessitat de campanyes d’informació i sensibilització permanents i continuades, i l’eficàcia en la inspecció i d’aplicació creïble del règim sancionador. I la neteja dels contenidors, que ara no es fa.
Per tant, tota aquesta ineficiència genera una imatge d’abandonament, brutícia i que no ajuda a la ciutadania que ho fa bé, que vol col·laborar i que, a més, no rep cap incentiu ni agraïment, i veu com els que ho fan malament, també són compensats.
I cal recordar i reiterar, que la gestió dels residus no és un problema banal, és de caràcter mediambiental i que si no l’afrontem el pagarem molt car, tant econòmicament, com d’afectació al medi ambient, o sigui, al nostre patrimoni comú.
Econòmicament, perquè cada dia ens comportarà més costos de gestió, transport, tractament i sanció. I ambientalment, amb més ineficiència, contaminació, impactes i riscos.
Les mesures de prevenció previstes al Pla Local no s’estan aplicant, els objectius de reciclatge estem molt lluny d’aconseguir-los (36% fins a arribar al 60%), el nivell d’impropis en algunes fraccions és una vergonya (entre el 16 i el 28%). Les despeses en campanyes d’informació i sensibilització, són 0 euros, i els costos de gestió, transport i tractament cada cop són més elevats i ho seran encara més en fer les coses malament.
I aquesta és la situació i la nostra incapacitat, i la d’un govern municipal i una oposició que estan molt lluny d’afrontar aquests problemes, molts discursos, molts plans, moltes crítiques , però cap voluntat de veritat d’afrontar-ho de forma eficient, i al final el problema es va fent més gran, amb més dificultats, i com més perdem el temps, més gran es fa. I d’això la ciutadania, també en som responsables per permetre la irresponsabilitat permanent.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari