Al llarg dels anys, dos dels grans debats i reflexions han estat com fer una democràcia de qualitat i com garantir la participació de la ciutadania en els afers públics.
Aquests dos aspectes, democràcia i participació, van perfectament relacionats, i els objectius de la ciutadania és el compromís i la responsabilitat compartida i posar la capacitat de decisió on aquesta tingui la capacitat de prendre decisions i sigui el més activa possible, evitar mirar de forma passiva la presa de decisions que moltes l’afectaran plenament. Senzillament, tractar a la ciutadania com a adults responsables.
Els responsables polítics que governen en qualsevol nivell de l’Administració, i sobretot la més propera, la municipal, han de perdre la por per la cessió de poder per a fer-lo molt més col·lectiu i buscant una societat activa i compromesa. I acabar amb el que moltes vegades ha estat un objectiu equivocat, només exercir el control social de les entitats i els territoris, eliminant el sentit crític i independència d’aquestes, s’ha promogut la submissió partidària utilitzant els recursos públics per a comprar voluntats. Altres han pensat que la participació es fa només votant cada quatre anys, quan la democràcia es fa cada dia i en tots moments.
Molts responsables municipals de govern han pensat que cal posar en marxa alguns elements participatius de molta sensació participativa, però totalment atomitzats, escalfa cadires i només de consulta, sense cap capacitat decisòria, resultant un fracàs total, generant frustració i indiferència, sobretot, en els sectors més actius i defensors del bé públic i col·lectiu.
Per sort, des del 15 M, i en els moments actuals, les polítiques promogudes per alguns partits de govern, sigui en qualsevol nivell de l’Administració, ha començat a posar-se en qüestió el model de democràcia i participació, l’exigència en millorar els dos aspectes, aplicat al dia a dia, i als problemes existents, l’habitatge, els desnonaments, la pobresa, les desigualtats, les pensions, la sanitat, l’educació, el model territorial…, una llarga llista afegida a la corrupció que ha descobert una realitat més enllà d’una crisi interessada. Tot això, més el conflicte català, ha posat en crisi el mateix model d’estat, de democràcia i d’incapacitat de participació de la ciutadania en els afers públics i la necessitat d’intervenir-hi de forma directa. La ciutadania ha descobert de nou, la seva força i la seva capacitat de decisió, i de canviar el model.
Els diferents moviments dispersos de reivindicacions concretes, també ens porta a buscar models col·lectius de debat i reflexió, de buscar sortides i propostes a la solució dels problemes mirant-los des d’una perspectiva col·lectiva, on la força és major. Fent arribar les propostes resultat del debat i els acords a l’Administració municipal perquè les tingui en compte. El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i el Parlament Ciutadà de Terrassa, tenen aquest objectiu per a ser eines al servei de la ciutadania.
El proper dia 21 d’abril el II Parlament Ciutadà de Terrassa, debatrà sobre democràcia i participació, i també de drets determinats en la Carta Europea dels drets humans de la ciutadania, a la qual l’Ajuntament de Terrassa ha donat suport encara que no l’aplica.
És una nova oportunitat per a dir el que cadascú pensi i proposi, amb l’objectiu de garantir una major qualitat democràtica i sobretot, participada i decidida amb el compromís de la ciutadania que decideixi sobre els afers públics obligant als polítics professionals a escoltar i acceptar aquestes decisions on tots i totes son importants. El model i resolució dels problemes de la ciutat, l’ha de fer tota la ciutadania, i hem d’aplicar el que vol dir “ciutadà – ciutadana”, persones compromeses amb la ciutat de forma activa, amb obligacions i deures i capacitat de decidir.
Convidar-vos a tots i totes a fer aquest exercici de responsabilitat, compromís i decisió, aquest Parlament Ciutadà us dóna una gran oportunitat de ser una part influent en la governació de la ciutat, que no és només responsabilitat dels polítics professionals, sinó com deia, de totes i tots.
Salvador Pérez i Riera
Deixa un comentari