Fa uns dies un mitjà local de comunicació va fer una notícia referida al Comitè per la millora de la neteja i la gestió de residus de Terrassa. Aquesta és una eina participativa que tot just ha iniciat els seus treballs, i que porta molt de retard en la posada en marxa. En aquests moments ha començat a treballar aspectes funcionals i organitzatius. Els seus objectius, afrontar els problemes de la neteja i sobretot de la gestió de residus, que és el veritable problema a treballar a curt i mig termini. I sobretot, perquè no acabi com l’antiga Taula de Residus que va ser un total fracàs per la incapacitat de l’equip de govern del moment.
Per tant, molts aspectes a afrontar, debatre i fer propostes, on Ajuntament, Empresa Municipal i Ciutadania tenen un paper fonamental, que hauran d’exercir amb responsabilitat, capacitat i compromís, de trobar les solucions adequades i assumir que aquestes s’hauran d’afrontar amb honestedat, confiança i transparència.
Això vol dir, fer entendre a tothom que tenim un greu problema mediambiental, i que en els propers anys obligarà a totes les parts a afrontar-lo sense pors ni complexos, i els drets i obligacions de ciutadania ens obligarà a exercir-los.
Els objectius del Comitè, són molts, s’hauran d’anar establint prioritats i anar-los afrontant de forma estratègica i definint les prioritats, la incapacitat municipal durant uns quants anys, ha anat ampliant els problemes, i no afrontar-los de forma efectiva, on l’única política real, ha estat no tenir cap estratègia ni rumb.
Ara tocarà anar treballant i buscant solucions a aspectes com: la gestió d’Eco-Equip, la fiscalitat, com assolir els objectius de prevenció i recollida selectiva, com posar en marxa el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus, l’adequació de les normatives als canvis legislatius, com millorar el servei de deixalleries fixes i mòbil, com millorar el servei de recollida de mobles i estris vells, com millorem la informació i la sensibilització, i així una llarga llista d’actuacions i millores pendents. Això vol dir, que totes les parts es creuen el projecte, i que volen de veritat afrontar-lo i creure de veritat en la participació de la ciutadania tractada com adulta.
I un aspecte important a recordar, és una eina participativa amb capacitat de decisió. Per tant, cal que la ciutadania la faci funcionar amb èxit, se la cregui i li sigui útil per a afrontar els problemes indicats.
La notícia esmentada, no només feia referència al Comitè, indicava que un dels temes debatuts era el de la tercera deixalleria, bé, això no va ser així. El debat sobre el servei de deixalleries encara no s’ha fet, serà un dels que s’haurà de debatre.
Cal dir, que a Terrassa, per població, li corresponen tres deixalleries grans, ara només en tenim dues. La tercera deixalleria ja estava aprovada, tenia el lloc determinat a la zona Nord, tenia pressupost definit i una subvenció atorgada per l’Agència de Residus que cobria el 80% del seu cost. També estava aprovada una segona deixalleria mòbil, que permetria ampliar l’horari a la tarda i ampliar els punts de parada, tenia disseny, vehicle i una subvenció atorgada per l’Agència de Residus, del 100% del cost. Al final l’Ajuntament va renunciar a les subvencions i va aparcar els projectes, per no voler assumir el cost de funcionament i manteniment.
I un altre aspecte important, la segona deixalleria es proposava posar-la dins el nucli urbà aprofitant algun dels espais per a equipaments. Això permetia que fos una eina de sensibilització, de proximitat, no calia anar-hi amb cotxe privat. Però com passa sempre amb qualsevol instal·lació de residus, encara que no sigui fent cap tipus de manipulació dels residus, això va espantar els responsables polítics tot preveien el rebuig dels veïns i veïnes més propers. I els responsables d’urbanisme tampoc estaven disposats a perdre un espai per a equipaments, per posar-hi una instal·lació de residus al considerar-la marginal, i calia trobar un espai fora del nucli urbà, al final es va determinar la finca de Can Casanovas, on està ara ubicada.
A la notícia indicada es parla que no està clara l’opció de la tercera deixalleria, perquè s’està estudiant la creació de petites deixalleries. Si algú està fent aquest estudi-proposta, em sembla del tot absurd, i una manca de memòria històrica, i aquest és el problema greu. Terrassa, va ser un dels primers municipis a implantar en el casc urbà quatre mini deixalleries, llavors encara no funcionava la deixalleria mòbil. L’objectiu previst era una per districte. Va ser un fracàs estrepitós i es van haver d’eliminar, perquè es van convertir en punts negres, abocadors incontrolats i va generar el rebuig dels veïns més propers. Llavors la millor alternativa va ser posar en marxa la deixalleria mòbil amb horari de matí i setanta-dos punts de parada, ubicats a tots els barris de la ciutat.
Per tant, més que estudiar un projecte fracassat, seria bo fer la tercera deixalleria i sobretot, posar en marxa una segona mòbil, amb horari de tarda i més punts de parada, ja que això és apropar el servei a la ciutadania, amb un model eficient.
I no oblidar un aspecte important, si una bateria de contenidors ja genera el rebuig dels veïns, qualsevol instal·lació superior, encara en genera molt més, havent la possibilitat que generi un conflicte més greu. La ciutadania està disposada a seguir generant residus, però incapaç d’assumir la seva responsabilitat, entenen que calen sistemes on deixar-los, on tractar-los i on eliminar-los. I aquest és un problema no resolt.
I un dels aspectes importants que el Comitè haurà de treballar, com millorar la gestió de l’Ajuntament en relació a l’empresa municipal, i com aquesta millorà la seva. Aquest és un debat fonamental, si volem aconseguir els objectius. L’Ajuntament ha d’exercir el seu control crític i exigent sobre les obligacions de l’Empresa. I també sobre la millorà dels comportaments de la ciutadania en el compliment de les seves obligacions. Per tant, les eines d’inspecció i control han de funcionar, les eines d’informació i sensibilització també. I les eines de participació han d’estar ben engreixades i creïbles. I l’empresa municipal ha de funcionar amb l’eficàcia d’una empresa privada, amb un exercici de productivitat i eficiència demostrada, amb un exercici de compromís i consciència de la seva funció on totes les parts de l’empresa hi estan obligades. I sobretot, en ser una empresa pública, amb un exercici evident de transparència, i la capacitat operativa. Disposant de tots els mitjans tècnics i humans per a garantir la gestió amb plenitud i exigència.
Estem molt lluny dels objectius de prevenció i sobretot de recollida selectiva, només un trenta-vuit per cent brut. Amb molts impropis en les diferents fraccions. Ho comencem a tenir una estratègia clara i ben definida, aplicant els millors sistemes de recollida o difícilment ho aconseguirem. Cal tenir en compte que els costos econòmics augmentaran, i els mediambientals també. La legislació europea, espanyola i catalana ens obligarà en dos anys a garantir els objectius i el costos dels serveis s’hauran d’adequar a aquesta realitat. Per tant, se li haurà de fer entendre a la ciutadania, que això no és una broma, hauran de prendre consciència de que no podem anar generant residus, i no reciclar-los, o reduir la generació, això vol dir, canviar el model de consum i producció.
Molta feina a fer, i convidar a la ciutadania, entitats, col·lectius i persones individuals interessades, que hi participin, col·laborin i sobretot, decideixin, quin present i futur volem.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari