L’Estat espanyol i les seves institucions són una veritable vergonya i despropòsit, per això no tenen cap credibilitat i moltes vegades som la riota de tothom.
Una monarquia corrupta, amb una història plena de despropòsits i molts dels seus membres no són exemple de res, és una institució totalment caduca a la qual el millor que podria passar-li és desaparèixer. Si la història dels Borbons ja és del tot impresentable, la seva última etapa és de traca i mocador, provinent del franquisme, amb un Rei emèrit que és un lladre i un corrupte, ple d’embolics i un mal exemple pels mal anomenats patriotes de pandereta. I el Rei actual li segueix les pautes, intentant amagar-ho tot i tapant-se el nas, sort d’aquells partits i mitjans del règim que li riuen totes les gràcies i li beneeixen els embolics.
La Judicatura, sobretot, la que remena les cireres, totalment corrupte, desprestigiada i que és una cova de lladregots i impresentables, mers servidors dels seus interessos, i de la dreta més reaccionària i franquista. Per tant, són un veritable perill per la justícia i per a totes aquelles persones que tinguin un judici, sobretot, determinats col·lectius i grups d’esquerres. És la veritable eina colpista dels interessos fàctics contra tots els discrepants o àmbits ideològics no afins.
Les forces mal anomenades de seguretat, i en aquests moments en tenim un exemple amb un dels seus cossos, la Guàrdia Civil. La seva història des de la seva creació fins ara, no és exemple, ni mèrit de res, l’únic moment memorable van ser tots aquells que van participar a favor de la II República davant de l’alçament criminal, i que van ser afusellats o depurats, i avui encara oblidats sense cap reconeixement. Va ser creada senzillament per a imposar el control social i polític de la ciutadania, la imatge a tots els pobles i ciutats de l’Estat, amb l’alcalde, el metge, el capellà, el cacic i el cap de la guàrdia civil. Reprimint i assassinant obrers i camperols és la seva part curricular més evident. Un exemple és la seva brutalitat el dia un d’octubre a Catalunya, on van demostrar el seu tarannà i covardia.
El coronel Diego Pérez de los Cobos, a més d’un franquista/falangista reconegut, és un veritable incompetent, mentider i impresentable, i la veritable cara del cos a què representa. I que la seva destitució i tota la cridòria promoguda per la dreta més ultra (PP, C’s i VOX), així com els mitjans de desinformació i manipulació afins, han trobat el seu màrtir i líder espiritual.
Cal recordar, que la gran majoria d’aquest cos, són votants de VOX que és el seu referent polític, per tant, no hauria de sorprendre a ningú que aquesta maldestra expressió de solidaritat corporativa amb renúncies de comandaments i crítiques, és del tot normal atenen a la ideologia que mou aquest cos armat.
Uns partits i mitjans que mai han demanat perdó per la quantitat d’assassinats, morts, torturats i maltractats que el franquisme va produir, i aquest cos té sobre les seves espatlles. I només faltaven les declaracions d’una ultra plena d’odi, quan acusa el pare del vicepresident del govern de terrorista, oblidant que la seva família va ser jutjada a l’Argentina per col·laborar amb el cop d’Estat militar, tortures i assassinats de civils durant la repressió. Ara resultarà que tots els lluitadors antifranquistes seran terroristes, i els franquistes amb la guàrdia civil al davant, seran uns veritables angelets i benefactors, en comptes de ser tractats com uns criminals.
Tota aquesta cridòria interessada per part d’uns sectors que no perdonen no estar governant, i que qualsevol pretext els va bé, avui és la guàrdia civil, la retirada de la Reforma Laboral, la manifestació del 8 de març, els morts de la pandèmia, el dia dels ocells volant, el que calgui. La qüestió és la defensa dels seus interessos i els seus amiguets, i sobretot, l’Estat com a patrimoni seu. I al final, tot arribarà a la Judicatura com a eina de destrucció massiva, que està al seu servei, per a defensar els interessos patriòtics.
I així arribarem a l’exèrcit, un altre mal exemple de res, una institució sense ètica i que ha participat al llarg de la seva història com a eina per a reprimir a la seva ciutadania. Plena de corruptes que han estat fent grans negocis i que molts comandaments s’han enriquit. Avui encara tenim un cos com la Legió que encara ret homenatges a un veritable criminal, tarat mental i que viu de tota una imatge sustentada en la ideologia franquista del seu creador, i que res té a veure amb un cos democràtic al servei de la ciutadania.
I així arribem a tota l’estructura corporativa de l’Estat, on està plena de membres que l’han forjat al llarg de molts anys i que el franquisme va consolidar. I on la dreta més reaccionària ha consolidat veritables nissagues familiars, i territori on molts interessos entre l’àmbit públic i el privat és perden. Un alt cos funcionarial corrupte i ple d’interessos i negocis que cap govern ha aconseguit reformar en profunditat.
Aquestes estructures i institucions de l’Estat, molt lligades als poders fàctics, a uns governs febles, on la dreta mai ha estat interessada a canviar res, al cap i a la fi, són els seus. I una esquerra que s’ha pensat que fent-los la pilota, fent reconeixements, i doblegant-se als seus interessos, podrien governar, oblidant, que la dreta com estat natural és corrupte i que no té escrúpols, i governar ho considerà el seu estat natural, i l’esquerra, només per a frenar als seus oferint el que calgui per a evitar la confrontació o el canvi real.
Algú diu que són temps d’unitat per la pandèmia. Quina absurditat, la dreta i els seus aliats, mai permetran tranquil·litat i bones formes, i menys en un Estat com l’espanyol, que no és normal. A Europa som la riota i l’espectacle, sobretot, quan veuen i analitzen les nostres institucions i alguns partits, situats en el passat d’una dictadura que no ha fet net, que té totes les seves estructures podrides, i l’Estat s’ha convertit en un perill desbocat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari