Amb el problema dels residus cal tenir molt clar quina estratègia cal seguir, evitar la incoherència i la manca de transparència, i sobretot, cal tenir molta pedagogia, tranquil·litat, i amb molta participació, entesa aquesta, per la ciutadania i sobretot, amb aquesta.
Moltes vegades els poders públics, sobretot, els municipals, pensen que els seus tècnics ja tenen prou capacitat per a tirar endavant un projecte, i els responsables polítics moltes vegades confonen la participació, amb la mera informació.
El problema dels residus a l’hora d’afrontar-ho no s’ha tingut la valentia suficient i de vegades la manca de consciència de quin era de veritat el problema i com afrontar-lo. Moltes vegades, s’han aplicat solucions poc transparents inclús contradictòries, amb una comunicació difusa i poc clara, que genera confusió a la ciutadania, i els interessos polítics han primat sobre les solucions.
A la ciutadania se l’ha de tractar com adulta, amb claredat i molta pedagogia, explicant clarament el problema i no buscar dreceres, excuses, i tractant a aquesta ciutadania com si fos un infant. I és evident, que el tema dels residus necessita a una ciutadania que entengui el problema, que és de caràcter mediambiental i també econòmic, que cal el seu compromís i responsabilitat compartida, ja que al final serà aquesta ciutadania qui haurà de fer la feina, en mirar de produir menys residus i la necessitat de reciclar-los.
I el primer que cal dir molt clar, és que la recollida selectiva dels residus és una necessitat i una obligació, no és una acció voluntària. I això, avui dia, una part de la ciutadania, no ho ha entès, o no ho vol entendre. La recollida selectiva no és una acció còmoda i de vegades fàcil. Sempre és més còmode posar-ho tot barrejat en una sola bossa i dipositar-ho en un sol contenidor. Per tant, cal entendre que aquesta postura és del tot irracional i no és aplicable.
La millor separació dels residus i les diferents fraccions, és aquella que es fa en origen, a casa. Per això la necessitat que la ciutadania separi els residus al seu domicili de forma eficient. Cal tenir en compte, i això cal explicar-ho, que les instal·lacions on es porten els residus del contenidor Resta (barrejats) per a ser separats mecànicament, Terrassa els portem al Centre de Recollida i Tractament de Vacarisses, al final només aconseguim separar un 15% del total, la resta acaba a l’abocador controlat. Si fem un càlcul del cost de fer una instal·lació com aquesta, la seva gestió i el seu manteniment, els resultats són ridículs. Per tant, podem anar fent instal·lacions d’alt cost, però que no aconsegueixen els objectius de recollida selectiva.
Per tant, quan alguns ciutadans no volen fer la recollida selectiva, ho barregen tot amb la mentalitat que ja ho separaran mecànicament, a més de ser uns ignorants, estan generant un greu perjudici al conjunt de la ciutadania, ja que la seva irresponsabilitat comporta uns costos econòmics molts més alts, ja que al final la majoria anirà a un abocador, i comportarà una sanció pel conjunt del municipi.
És més, als costos mediambientals que comportarà no fer la recollida selectiva de forma eficient, comportarà un augment dels costos en els anys vinents molt elevats, i que pagarem tots i totes amb els nostres impostos i taxes.
Cal doncs entendre que la recollida selectiva és una obligació, i ha de ser un compromís col·lectiu, de tota la ciutadania. I cal fer entendre, que aquella ciutadania que no ho vulgui fer, serà durament sancionada i no tindrà bonificacions de cap mena, ja que perjudica el conjunt.
Cal buscar també incentius amb bonificacions mediambientals a més de les socials, que estimulin a la ciutadania responsable i compromesa que fa recollida selectiva en origen, i té una responsabilitat compartida en fer les coses bé i de forma col·lectiva.
La comunicació, la informació, l’educació del conjunt de la ciutadania, i la participació d’aquesta i amb aquesta, són les millors eines d’èxit per la implantació i millorà de les actuacions de prevenció i de foment de la recollida selectiva. Aquestes accions comportaran que s’hagi d’aplicar diferents models i sistemes per a garantir arribar als objectius mínims del seixanta per cent en recollida selectiva, avui molt lluny entorn del trenta-sis per cent.
I això vol dir que agradi o no, s’haurà d’aplicar com a mínim en un cinquanta per cent de barris de la ciutat, el sistema porta a porta amb tota la seva complexitat, no hi ha una altra sortida. El sistema de contenidors sigui de recollida lateral o els convencionals, mai aconseguiran arribar als objectius de recollida selectiva com està demostrat.
Això si, cal una estratègia clara i ben definida en aspectes d’informació i comunicació, s’ha de fer amb participació de la ciutadania, amb molta pedagogia i paciència, sense presses, ja que el paper i el compromís d’aquests és fonamental.
Precisament, el que ha passat al barri de Sant Andreu de Palomar a Barcelona amb la imposició del porta a porta, ha estat el millor exemple de com no s’han de fer les coses. I s’ha generat un rebuig important de part de la ciutadania, que no ha acceptat aquest sistema, en considerar-lo complexa, poc còmode, i prefereixen el sistema de contenidors, on els que no fan recollida selectiva de forma irresponsable ho tenen més fàcil, a més de justificar-ho amb tota mena d’excuses que res tenen a veure amb el sistema de porta a porta, que està demostrat que és molt més eficient i és capaç d’assolir els objectius de recollida selectiva exigits per Europa en aquests moments.
El que ha passat en aquest cas a Sant Andreu, no ha de servir d’excusa als responsables polítics de Terrassa, per amagar el cap sota l’ala, i no començar a aplicar aquest sistema a la nostra ciutat. No és veritat que a una ciutat com la nostra, ni a la mateixa Barcelona, no es pugui aplicar el porta a porta, això és una mera excusa irresponsable. El que cal, és tenir com deia una bona estratègia comunicativa que treballi i comprometi a la ciutadania davant d’un greu problema com són els residus, explicant clarament les coses i fer-ho amb aquesta des de l’inici, tractant-la com a adulta i amb la màxima transparència, sense pors, ni dubtes, i sobretot, sense imposicions.
Cal explicar bé la complexitat, que la recollida selectiva no és una acció voluntària, si no obligatòria, que cal assolir uns objectius que ens imposa el sentit comú i les normes europees, i que sinó som capaços de fer-ho, els costos econòmics i mediambientals cada cop seran més elevats i els pagarem el conjunt de la ciutadania ens agradi o no.
Els responsables polítics, a més d’actuar amb fermesa i responsabilitat, no han de tenir por d’explicar les conseqüències de no fer les coses bé, i sobretot, amb total transparència i amb una bona comunicació i relació amb la ciutadania, que al final ho entendrà si no se l’enganya absurdament.
Un exemple d’aquesta mala pràctica és el que he indicat de Barcelona, però a escala local també en tenim exemples, la implantació de la recollida lateral a alguns barris, l’estratègia comunicativa ha estat nefasta, s’ha implantat el sistema, i després s’ha fet l’acció informativa. Això és un total contrasentit, i de com no s’ha de fer una acció comunicativa.
Aprenem doncs, evitem allò que no s’ha de fer, i treballem perquè la ciutadania entengui que en el problema dels residus ens mourem en la complexitat i moltes vegades en la incomoditat, però aquest és el cost de tenir un model econòmic i de consum incoherent i absurd, on la ciutadania ha de fer esforços com a peonatge gratuït, i els sectors industrials al final són els que s’estalvien la disbauxa generada.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari