Alguns pensàvem, innocents de nosaltres, que amb la caiguda del criminal, entraríem en un moment de canvi i transformació, recuperaríem allò que es va perdre amb el règim republicà. Però la farsa de la transició, l’amnistia als franquistes, l’oblit, la renúncia de les organitzacions d’esquerres a demanar responsabilitats i fer depuracions, a canvi d’una cadira i un sou, ja van generar molts dubtes de quin seria el futur d’aquest país.
El temps ha demostrat qui el governa de veritat al llarg dels anys, on molts dels polítics professionals que no han treballat mai, ocupant càrrecs diversos han engreixat el seu patrimoni, l’ètica i la coherència ha desaparegut, i la renúncia a transformar res, és una evidència.
Al final s’ha creat un estat corrupte, amb totes les seves institucions que no tenen un pam de net, i el que és pitjor, al servei d’una minoria enriquida, franquista i reaccionària, que impedeix qualsevol progrés i avanç polític, social i cultural. Un estat enquistat, on ni tan sols aquells que s’anomenen d’esquerres volen canviar-lo, acomodats en les institucions, engreixant el seu patrimoni i plenament institucionalitzats.
I tot allò que semblava que el 15 M canviaria, res més lluny de la realitat, han quedat plenament institucionalitzats, amb els mateixos vicis i costums d’aquells a qui es criticava i s’havien d’eliminar de la política professional.
I tota aquesta situació ha derivat en una societat allunyada de la política, als polítics professionals i als partits els veuen com uns vividors, i això ho consideren un percentatge molt alt de joves i molts adults només els preocupa com sortir dels problemes i les mancances del dia a dia. La societat perfecta per les organitzacions properes a l’extrema dreta i la dreta més reaccionària.
I l’exemple d’aquests dies és una evidència de la decadència de la política espanyola, on la judicatura corrupta i al servei de l’extrema dreta ha culminat la seva estratègia llargament forjada des de la transició. Amb una demostració de força de qui mana de veritat en aquest Estat corrupte, la Judicatura més fatxa representada pel Tribunal Constitucional, el Consell del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i part de l’Audiència Nacional.
El terreny de proves ha estat el Parlament de Catalunya, el moviment independentista i tota la dissidència d’esquerres. I al final com no podia ser d’una altra manera, ha arribat al Parlamento espanyol i al govern de l’Estat, considerat procomunista i proetarra, per aquestes faccions de la Judicatura i els partits afins (PP, Vox i Ciudadanos).
I tota una paradoxa, que aquells que es passen la Constitució pel forro, i els importa tres cogombres la legalitat, parlin de salvar la pàtria, la democràcia i les llibertats. Fa vomitar, escoltar als Abascals, Arrimades, Feijó, Ayuso…, omplir-se la boca d’aquests conceptes, i parlar sense el més mínim escrúpol de dictadura del govern, de la seva il·legitimitat i altres vòmits. Uns miserables sense ètica ni escrúpols, però per desgràcia encara tenen una claca que els escolta i aplaudeix.
Aquest és el país que tenim, i que alguns han promogut, encara ens movem entre la ignorància i la manca d’ètica.
Com poden tenir tan poca vergonya aquells que s’anomenen jutges del Tribunal Constitucional, garants de les lleis i normes, quan són uns mers miserables sense escrúpols, que incompleixen les seves lleis i normes, i com podran demanar i exigir a la ciutadania el seu compliment. Quin exemple és aquest? És més, hi ha dos membres, com el seu president i un vocal, que han prevaricat i algú els hauria de denunciar per a ser jutjats.
Com és possible que sigui la Judicatura qui condicioni al parlament i al govern, per a satisfer els interessos espuris del PP, que ningú ha escollit democràticament.
I el més trist i lamentable, el posicionament dels partits anomenats d’esquerres, que davant d’aquest comportament, de nou s’amaguin i es baixin els pantalons i faldilles, per a garantir-se la cadira i el sou privilegiat. Que el PsoE-Psc com a partits de dretes és comprensible, fa temps que van llençar el seu ideari i ètica pel clavegueram. Però Unides-Podem, ERC, Bildu, Compromís…, acabin fent un acatament, és una vergonya i que al final, acaba amb la seva poca credibilitat i no ajuda en res a posar fi a aquesta Judicatura corrupta, franquista i al servei d’una minoria.
Davant d’aquesta situació, que no vingui ningú a demanar a la ciutadania l’acatament a les lleis i normes, el compromís amb la política i la credibilitat amb aquest règim podrit.
Per desgràcia, aquest nou embat no anirà més enllà de la pura comèdia estètica, ja s’encarregaran els professionals de la política de resoldre i justificar la gravetat dels fets, en són els millors actors i els va la cadira i el sou privilegiat, al que no renunciaran.
Això només es resoldrà quan la ciutadania plenament conscient, els boti de veritat, per a enviar-los a tots a casa, a l’atur, i els treguin els privilegis vitalicis que gaudeixen alguns, com els membres de la Judicatura que tenen un sou de vergonya i uns privilegis indignes d’un país normal. Al final és la ciutadania qui paga a aquests privilegiats que ni tan sols fan la feina que els correspon.
Com sempre he dit, l’estat no està al servei de la ciutadania, i menys l’espanyol. És un mer servidor dels corruptes integrats en les seves institucions, i la divisió de poders de Montesquiu, és una quimera. Que sempre tingueu la sort de no caure en mans d’aquests corruptes i privilegiats buscant justícia.
I el millor estat, aquell que no existeix, si de veritat voleu defugir d’aquest lamentable espectacle.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari