[Salvador Pérez] En record del President Companys i de molts que van ser injustament assassinats

No Comment

Avui fa vuitanta anys de l’assassinat del President Lluïs Companys, a més de molts més assassinats amb tota impunitat, per un règim criminal que va durar quaranta anys, fins a la mort del criminal que el va dirigir, i de tots aquells que li van donar suport i van gaudir amb els assassinats, torturats, empresonats, exiliats, etc.

Cal recordar que el règim no va acabar amb la seva mort. Ha continuat fins avui, on els franquistes, amb la farsa de la transició, criminals i torturadors, han continuat controlant l’Estat amb tota impunitat. Per tant, al franquisme i als franquistes no els han passat comptes, no se’ls hi ha demanat responsabilitats, ni se’ls ha depurat. Al contrari, alguns han fet grans fortunes, altres han viscut i viuen dels privilegis, han creat un Estat corrupte i podrit en totes les seves institucions (monarquia, poder judicial, exèrcit, guàrdia civil, alt funcionariat…).

I, per desgràcia, en aquest Estat, es permet que el franquisme incrustat en el PP i VOX segueixi muntant cridòries, i convertint la democràcia espanyola en una veritable farsa i pantomima, on la monarquia, la guàrdia civil i la judicatura, siguin les seves eines per a garantir el control polític i social d’un Estat fallit. És més, aquestes institucions són ideològicament molt properes a VOX.

És una veritable vergonya que en un suposat estat democràtic, existeixi un partit com VOX, que segueix enaltint el franquisme i fa tot el possible per reduir la història del nostre passat més recent a l’absurd i la ignorància, així com la manipulació vergonyosa d’aquesta. Hauria d’estar il·legalitzat i no haver permès mai que arribessin a les institucions on reben recursos i encara estan més protegits per a fer i desfer amb tota impunitat.

“En aquest Estat, es permet que el franquisme incrustat en el PP i VOX segueixi muntant cridòries, i convertint la democràcia espanyola en una veritable farsa i pantomima”

I com no podia ser d’una altra manera, el PP li segueix el pas, i el seu franquisme blanquejat, cada cop resta més evident. Qualsevol referència a qualsevol aspecte relacionat amb la memòria històrica i els seus efectes, els falta temps per a criticar-ho i salvaguardar les essències franquistes. Només cal veure el seu comportament amb el trasllat de les restes del criminal, com van fer malbé les plaques dedicades a republicans assassinats, o el canvi de nom en els carrers de Madrid, dels dirigents del PsoE i govern de la II República, en Largo Caballero i en Indalecio Prieto. I així podríem anar fent una llarga llista al respecte.

El record i homenatge per l’assassinat del President Companys, per aquests dos partits, sobretot per VOX, és una vergonya, ja que el consideren un criminal que mereixia aquella sort, com molts altres. Aquests miserables, protegits per les forces de seguretat i la judicatura, generen una cridòria i nivell de confrontació altament perillosa, ja que qualsevol referència al passat, ells la contraposen amb el seu ideari, que és un insult a la intel·ligència i posen en risc la convivència pel seu nivell de virulència.

I el més lamentable, és que després de quaranta anys encara no s’hagin eliminat de forma efectiva els judicis imposats per uns militars i judicatura corruptes i criminals que no tenien cap legitimitat, però que van costar moltes vides de lluitadors republicans, que encara aquest Estat no ha tingut la valentia i la decència de demanar perdó i exercir justícia, i el que és pitjor, amb governs anomenats d’esquerres que avui tenen la indecència de donar suport a la monarquia, la guàrdia civil i la judicatura.

I el que encara és més lamentable i vergonyós, que un partit corrupte i indecent com el PP, que hauria d’estar callat i amagat sota les pedres, encara cridi més que ningú i parli de corrupció dels altres, que es posi les mans al cap per la proposta presentada pel govern per a la renovació del CGPJ, parlant d’atemptat contra la divisió de poders. Això és de riota, quan ells ja fa anys que es van carregar la divisió de poders i han fet una ocupació indigna dels diferents nivells de la Judicatura, que l’han corromput fins a nivells impensables.

I no parlem, ja que no és l’objecte d’aquest article, de la santa unitat de la pàtria, que és un mer valor del franquisme més cavernari, i que està comportant un greu problema d’Estat, que posa en crisi els valors democràtics i la seva credibilitat. Així com la greu pèrdua dels drets de la ciutadania, on la judicatura i les forces policials volen imposar un model de pensament únic i de repressió sobre qualsevol dissidència de forma més que evident.

Aquesta és la situació, molt complexa i lamentable, sobretot, perquè recordar les persones que no van merèixer ser assassinades amb total impunitat, retre el millor record i homenatge, i no oblidar mai el passat, ni a les persones que hi van lluitar, és el millor per a encarar el present i el futur.

I per desgràcia, com més protagonisme tinguin, i més cridòria exerceixin i se’ls permeti a partits de l’extrema dreta com VOX i d’altres, més difícil serà encara aquest present i futur, ja que ells només volen imposar un passat negre que mai havia d’haver arribat i menys sobreviscut en el temps. Això sí, ens haurem d’acostumar a seguir lluitant per no oblidar, recordar els nostres lluitadors per la democràcia i la llibertat, i demostrar amb la raó dels fets que som més, i que al final tot i el suport de les institucions corruptes de l’Estat, els arraconarem fora de la història, perquè no són mereixedors ni d’un record, ni de donar-los el més mínim protagonisme.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre