Tot l’afer de Grècia demostra la gran vergonya europea i del model capitalista, pur i dur. El model econòmic i polític europeu està demostrant que no és per a les persones, ni pensa en elles, sinó que només afavoreix a determinats sectors financers i econòmics, i tant la democràcia com la ciutadania, als governants europeus els importa tres cogombres, i la crisi grega així ho demostra.
A més, no és només un problema grec, és un afer que ens afecta a tothom i demostra el veritable rostre del capitalisme i del model europeu, on governa qui en cap cas ha estat escollit i obliga a prendre decisions que en res afavoreixen el benestar de les persones i la seva qualitat de vida. Això si, els grans sectors financers i especulatius tenen el seu gran mercat i les voluntats polítiques dels partits tradicionals estan al seu servei, i són les seves prostitutes que fan el que els hi diuen i determinen.
La ciutadania pot votar el que vulgui, però no decidiran res. Es pot pensar lliurement i qualsevol proposta política pot proposar-se, però després, qui mana decidirà i fins i tot pot determinar el futur d’allò que s’ha escollit, i les opcions polítiques de canvi i transformació romandran en l’anècdota i només poden ser una opció idealista i marginal, una mera utopia però que mai pot traspassar a la realitat o possibilitat de governar.
L’afer grec és això. A Europa només poden governar les tres grans prostitutes del règim: els populars, els liberals i la socialdemocràcia (que a més és la gran prostituta que ha renunciat a tot i és el millor servidor del règim). La resta no compta, ni verds, ni comunistes, ni socialistes reals, ni…, Per tant, els Syriza, els Podemos, no tenen espai en aquesta Europa de mercaders i especuladors al servei dels rics. Com el gran miratge democràtic que son els Estats Units, on els partits d’esquerres (Partit Comunista, Partit Socialista, Anarquistes…) estan il·legalitzats, perseguits, controlats i fora de qualsevol possibilitat de presentar-se en unes eleccions democràtiques. Europa no ha utilitzat aquests mètodes, però utilitza el model econòmic per a imposar aquestes limitacions.
Des de la victòria de Syriza, s’està intentant humiliar a la societat grega i contra el govern escollit democràticament. Ha fet un referèndum on ha guanyat el govern, però ara se’ls fa pagar amb escarni l’actitud del govern i de la ciutadania, per tant, la pressió i la humiliació és major, sobretot per part d’Alemanya i els estats bàltics, que actuen com uns veritables facinerosos i màfia organitzada, l’objectiu fer caure el govern i imposar als seus funcionaris que determinin la política grega des de fora, tot aplicant un major pla d’austeritat que encara farà més precària la vida de la ciutadania grega.
Ja saben que Syriza no és la responsable de la crisi grega, aquesta bé de lluny i tots els governs europeus, inclosa Alemanya, sabien la situació grega, tant quan va entrar a la Comunitat com a l’euro, però van preferir mirar a una altra banda. Ara però volen aprofitar l’arribada del nou govern i partit grec per a augmentar la pressió i la humiliació. Alguns afirmen que els deutes i els compromisos s’han de mantenir, per tant, els grecs han de pagar el deute contret. Deute que tothom sap que no es pot pagar de cap manera i el que és segur, que la política d’austeritat no resol el problema. Però també cal tenir en compte, que molta de la ciutadania grega no té cap deute particular, i que molts que el tenien no són de les classes que estan pagant l’austeritat, i que el deute grec es va passar a l’Estat i ara resulta que l’ha de pagar tothom, doncs no. Els errors dels dirigents polítics que des de fa molts anys han estat enganyant i especulant amb aquest deute, haurien de pagar-lo de les seves butxaques conjuntament amb les grans fortunes que mai han pagat cap impost que tenen els seus capitals a Suïssa i bancs alemanys i francesos sense que ningú els reti comptes.
Per tant, Grècia no hauria de pagar cap deute, en tot cas els responsables de les decisions i les especulacions fetes. On han anat els capitals que han sortit del país al llarg dels anys i d’aquests sis mesos? On són els governs europeus com Alemanya a l’hora de controlar aquests capitals i impedir la seva sortida? Permetem hipòcritament els traspassos de capitals i deixem la misèria pel conjunt de ciutadans i ciutadanes empobrits. Permetem “corralitos” premeditats que serveixen de publicitat i visió catastròfica del que pot passar si la ciutadania s’equivoca a l’hora de votar, i en canvi no es persegueix el capital especulatiu que surt de Grècia per anar a França, Alemanya i Londres.
I com és que Grècia ha de lluitar sola contra aquesta Europa miserable i especulativa? On està la socialdemocràcia francesa, italiana, anglesa, espanyola i alemanya, que a més de no posar-se al costat del govern grec, encara en fan escarni. Doncs senzillament, continuen fent de prostituta de luxe i atendre als seus amos capitalistes, ja que en cap cas volen perdre els privilegis de la cadira i el bon viure. Ja fa anys que van renunciar a canviar res, a l’ètica, a la ideologia que van tirar per la claveguera i als drets de la ciutadania. Això si, democràcia controlada, vigilada i tutelada, no sigui que s’equivoqui.
Grècia i el seu govern el que haurien de fer és sortir i marxar d’aquesta Europa, ja hi tornaran quan canviï, que no paguin el deute i que facin la seva via amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la seva ciutadania, imposi mesures contra les grans fortunes i faci les reformes que consideri atenent a la seva realitat i necessitats. Marxar de l’Europa actual no és un drama, és una oportunitat, i això a la millor obre els ulls al conjunt de ciutadans i ciutadanes dels diferents estats, i aconsegueixen fer fora als governants actuals que són uns paràsits xucla sangs i van en contra de la seva ciutadania.
Cal acabar amb aquest drama diari, d’amenaces i humiliacions, de condicions i subordinacions, democràcia i llibertat de decidir i determinar, i això ha de fer Grècia i quan sigui possible el conjunt de ciutadania europea. Una oportunitat per a refer el seu futur.
Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental
Deixa un comentari