Ara aniran pels Comitès de Defensa de la República (CDR), el PsoE i Ciudadanos demanant al govern que actuí. El Psc fent crides al perill d’enfrontament civil. La Sra. Arrimadas preocupada per l’actitud d’alguns parlamentaris perquè no la saluden. El secretari general de Ciudadanos comparant la Fundación Francisco Franco amb l’ANC i Òmnium. El Jutge del Jutjat 13 de Barcelona, un declarat addicte de l’extrema dreta i que porta d’amagat tot el referent a l’1 d’octubre. Un jutge de l’Audiència Nacional fent articles a favor de il·legalitzar els partits i organitzacions civils independentistes. El jutge Llarena, un prevaricador inventant-se violències amb l’objectiu de justificar rebel·lions i altres mentides. Mitjans de comunicació desinformant i explicant tot tipus de justificacions. Policies i Guàrdies Civils justificant el que han estat sempre, uns corruptes i mentiders, fent informes falsos, a més de repartidors de garrotades a persones indefenses, això si, els ha anat de perles el fet català, ara cobraran més.
La Fiscalia, una altra eina corrupte i al servei del govern del PP, ja ha iniciat la seva tasca per a implicar als CDR amb el delicte de rebel·lió perquè no sigui dit, ara tot ho és. Continuaran amb les persones dels llaços grocs, les banderes estelades penjades als domicilis, les manifestacions del que sigui, els articles d’opinió contraris al règim, els llibres, els artistes, senzillament, al primer que passi amb cara de sospitós o no addicte al règim, o sigui, a l’extrema dreta de Ciudadanos, PP i PsoE-Psc.
Com deia un cap de la Gestapo a Viena l’any 1942, en un registre en un bar, buscant membres de la resistència, detenen i estomaquen a tots els que hi són. Un dels oficials acompanyants li pregunta al seu cap, vol dir que tots són culpables comandant? I li respon, segur que no, però l’objectiu es generar la suficient por com perquè tothom s’espanti i no s’atreveixin ni a mouré un dit contra nosaltres.
Doncs estem en aquesta situació, generar la por suficient per a reduir qualsevol moviment contra l’Estat espanyol; i la Judicatura, determinats mitjans de comunicació, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, han de fer aquesta feina bruta, que va més enllà de l’independentisme, que serveix d’excusa per a fer tot tipus d’aberracions, incomplint les mateixes normes i lleis que diuen defensar.
El PP un partit corrupte que no pot demanar res a la societat, és la viva imatge del franquisme actualitzat, que té la sort de disposar d’una judicatura no depurada durant la transició i on s’amaga una de les parts més corruptes i afins al franquisme, alguns provenen dels Tribunals d’Ordre Públic. Només cal veure les imatges d’aquests dies de Setmana Santa amb banderes baixades als estaments militars per la mort de Crist, la quantitat de titelles del govern en els actes religiosos de forma oficial i en les processons, i sobretot, de la Legió. Recordar que aquest Estat és, suposadament, no confessional, però bé, aquí alguns s’omplen la boca de Constitució, i després se la passen pel forro.
Ciudadanos, que va més enllà del PP i VOX, mentiders, que només han tingut i tenen un objectiu, anar contra tot allò que faci pudor de nacionalisme i sobretot català. Contra la llengua, contra tot, promotor d’un espanyolisme de confrontació i generador de violència de forma sistemàtica, per això es va crear i això li permet anar creixent a nivell de l’Estat. Ara ja té una eina de destrucció massiva com és Societat Civil Catalana, que ningú li demana responsabilitats per odi, ni d’on venen els seus recursos, ni res, és la gran arma de l’Estat i del govern del PP, i sobretot, alguns dels seus membres integrants de Ciudadanos i del Psc.
I del PsoE-Psc, senzillament, és la combinació dels anteriors, no cal ni parlar-ne, ni s’ho mereix, ni se sap el que és en aquests moments, el que és segur és el que no és, d’esquerres, ni tant sols socialdemòcrata. I el que és incomprensible és que dirigents d’ERC i dels Comuns-Podem parlin d’aproximació a aquest partit considerant-lo encara a l’esquerra, quina vergonya i absurd. Vull recordar que aquest és un partit del 155, de la repressió, dels empresonaments, i que els seus dirigents, avui, demanen l’actuació contra els CDR, i que donen suport al jutge Llarena i les actuacions de la Judicatura. Per tant, aproximacions per a fer què?
I en quant als CDR, han de vigilar i controlar molt bé les accions, i sobretot als infiltrats de la Policia, la Guàrdia Civil i els Mossos. La policia de qualsevol color no és amiga de res, són mers cossos defensors dels interessos de l’Estat, no són servidors i amics de la ciutadania, són servidors d’aquest Estat.
Algú interessadament ha volgut vendre la imatge idíl·lica de servei a la ciutadania, res més lluny, la imatge més real és la de l’1 d’octubre. Cal recordar que la transició no va fer cap depuració de la Judicatura, ni dels cossos policials, ni dels militars. Havia d’haver tancat la Guàrdia Civil i la Legió transformant-los en cossos democràtics i no com a model de res com han continuat sent. Són cossos anacrònics en una societat democràtica i no franquista.
El model i funcionalitat dels CDR permet ser molt fàcil la intervenció d’infiltrats i agitadors interessats en què promoguin la violència per la violència, una radicalitat impostada i interessada, amb l’objectiu de facilitar la intervenció judicial i policial que necessiten com l’aire tenir proves que ho justifiqui tot. Per tant, han de tenir ben identificats als seus membres i integrants, evitar qualsevol sospitós no identificat. Estar amatents a les propostes saben qui les fa, i no exercir accions que puguin considerar-se d’alt risc, tant per a les persones com a tercers afectats de l’acció. Actuar amb intel·ligència, control de la situació i responsabilitat, i fer la difusió de les accions amb poc temps per a evitar ser interceptades.
I sobretot, atenen que els CDR són eines de baix a dalt, integrades per molta diversitat de persones, amb una estructura d’assemblea directe i transversal, han de treballar a prop de les entitats de barri i també treballant sobre el conjunt de problemes existents en els territoris, així tindran més força, reconeixement i realitat, com diuen, fent República en el dia a dia. I tampoc és qüestió de significar-se molt a nivell personal i individual, ha de ser una força col·lectiva, evitant donar facilitats a policies, fiscals i jutges que ni entenen la realitat política i social de Catalunya, ni pel que es veu, els interessa.
A qui només funciona el “A por ellos” i el “todos a la carcel”, la resta son punyetes.
Llibertat dels presos polítics i retorn dels exiliats, fora la impunitat, justícia i compliment de les Lleis i normes, i denunciar de forma efectiva als corruptes de les institucions de l’Estat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari