[Salvador Pérez] I ara què farem…

Al marge dels resultats, el primer que els votants haurien de fer en cas que alguns acabin afectats pel covid-19 a partir d’avui, és denunciar als Jutges del Tribunal Superior de Catalunya que van prendre la decisió que s’havia de votar avui, per afavorir els interessos de l’Estat. A aquests jutges els importa tres cogombres els drets de la ciutadania, la seva salut i l’interès general, votar i l’estabilitat institucional. Només compten els seus interessos i els d’un Estat podrit, caduc i que només representa una minoria corporativa. Per tant, tots els que es vegin afectats per la pandèmia i per desgràcia en pateixin la mort, en aquesta ocasió hi ha uns culpables, irresponsables, sense consciència i que no han volgut atendre a les recomanacions dels experts que ho han desaconsellat.

Però bé, esperem que la responsabilitat de la ciutadania no els hagi generat cap problema i tinguin la sort de sortir-ne sants i estalvis.

Quan als resultats, el més evident, la baixada de la participació en més d’un 20% tant a Terrassa com a Catalunya, o sigui, com a mínim el cinquanta per cent de la ciutadania amb dret a vot, s’ha quedat a casa com ja es preveia.

La democràcia dels jutges és això, una veritable vergonya, on uns mers impresentables, propers a la ideologia franquista, decideixen per la ciutadania, que només li resta la queixa i la lamentació. Però bé, això no és cap novetat, l’actual Estatut el va votar el Constitucional, ja que la ciutadania en cap cas l’haa votat. Durant molts anys les eleccions a Galícia no va arribar ni al quaranta per cent en alguns comicis, però no va passar res, que l’abstenció superes el seixanta per cent, no comportava cap crítica, ni revisió, el sistema ho aguanta tot. Per tant, Catalunya ja ha arribat al club del partit majoritari, l’abstenció. Però tranquils, alguns ho estaven desitjant amb l’objectiu de canviar la voluntat de la ciutadania.

Això si, ara tots els partits en faran el gran drama, però en el fons el que digui la ciutadania a alguns els importa tres cogombres, i sobretot, a la judicatura més corrupta del règim, tampoc l’importarà gaire, podran continuar garantint els seus privilegis, decidiran sobre qualsevol tema i aquesta democràcia plena de mancances, seguirà funcionant i la famosa voluntat popular, no servirà per a res. Per desgràcia l’Estat espanyol i les seves institucions corruptes, seguiran sent intocables i perdurables.

I pel que fa als resultats dels partits, passarà com sempre, tothom haurà guanyat encara que hagin perdut, els discursos electorals romandran en paper mullat, i ara veurem quins pactes es produiran.

El primer que em sap greu és que entri l’extrema dreta al Parlament, tindrà un espai institucional més, que li servirà només per a fer soroll, cridòria i rebre línies d’ajut públic per a seguir cridant a l’absurd, contra la immigració, contra les dones, contra els catalans i catalanes, fent apologia del terrorisme d’Estat, i anar fent crides a les seves institucions de votants com són l’exèrcit, la guàrdia civil i la judicatura. Per sort, no tindrà cap repercussió, ni incidència amb els pactes.

L’altra clatellada se l’ha endut Ciudadanos, on la seva política anticatalana i buscant la confrontació permanent i un discurs que ha atemptat contra la convivència, ha provocat una caiguda de vot, que ha anat a la dreta i extrema dreta (PP, PsoE-Psc i VOX).

El PsoE-Psc, la seva pujada electoral, no li servirà per a res amb relació als pactes. Al cap i a la fi, ha recuperat els vots perduts de la dreta, i el seu estat natural de dretes. I la baixada de la resta de partits anomenats unionistes, no li serveix per a aconseguir una victòria, per tant, l’efecte Illa, tindrà la mateixa eficàcia de l’efecte Arrimades, cap.

La pujada de la CUP també és important, i seran els que de veritat tindran la clau dels acords, cosa que el PDeCAT no aconseguirà després del seu discurs de dretes convergents, l’anomenada gent d’ordre, ja estan a Junts i no necessiten succedanis caducats.

I els Comuns romandran en el mateix lloc, han reduït les seves possibilitats d’influir en qualsevol pacte, i hauran d’esperar a veure com acaben els acords i pactes dels dos grans partits, ni possibilitats de tripartit d’esquerres, ni un pacte minoritari amb un partit de dretes com el PsoE-Psc. Algun dia entendran que aquest partit no el poden posar com a opció d’esquerres, i aquesta afirmació no els ajuda a millorar resultats.

El PP pobrets, no avancen ni amb una cara més amable, ni amb una més dura i anticatalana, fins i tot l’extrema dreta treu més vots i parlamentaris.

I ara veurem que passarà amb ERC i Junts, que tots hauran guanyat, però ara vindrà l’hora de la veritat, els pactes i acords. Han estat a la grenya i els votants els han donat una nova oportunitat, per tant, l’hauran d’aprofitar, la pròxima vegada ja veurem si els votants tindran tanta paciència. A més de barallar-se i no fer res, de garantir-se espais de poder, sous i cadira, hauran de decidir si governen d’una vegada i per a afrontar els problemes de la ciutadania en el seu conjunt, amb una política social i d’esquerres.

Per tant, tot normal, més o menys, com podíem preveure, molta abstenció i que l’extrema dreta ha aconseguit escons, encara que no tingui cap influència.

I a Terrassa, doncs s’ha mantingut la mateixa línia que a nivell de Catalunya, cap notícia que ens faci diferents, la pujada del PsoE-Psc només vol dir que ha recuperat als votants més espanyolistes i més de dretes que s’havien desplaçat a altres partits, tot normal.

I ara només cal preguntar-nos, i ara què farem? I que faran amb el nostre vot delegat…!

Salvador Pérez Riera