Aquests dies un cop determinada la sentència aberrant contra els dirigents polítics i socials, així com la detenció de set persones acusades de terrorisme, hem viscut diferents situacions. De dia: talls de carreteres i vies de tren, manifestacions, marxes per la llibertat, vaga general i gran manifestació amb molta participació. De nit: diferents accions contra el mobiliari urbà, algun vehicle i enfrontaments amb les forces del mal anomenat “ordre públic”. Sense oblidar l’acusació de terrorisme contra Tsunami Democràtic d’un jutge impresentable de l’Audiència Nacional.
El que alguns no entenen, sobretot a Madrid, és que si es pensen que amb repressió i sentències això baixarà, demostra la seva incapacitat i desconeixement. I el greu error, és intentar culpabilitzar de tot a la classe política del govern de la Generalitat acusant-los d’inacció i de ser els promotors de tot el que passa, i sobretot, com fan alguns de determinar tota la culpabilitat en el President Torra. Que només estan ajudant el que ell voldria, ser un nou president màrtir sense haver fet res per a ser-ho. Caldria recordar també la història, on al final la burgesia i classes dirigents catalanes, davant del descontrol de la situació, sempre acabant demanant a l’Estat que actuï i reprimeixi al seu mateix poble, ja que l’objectiu és garantir-se el control i domini del seu estatus i privilegis.
El President i els responsables polítics i els seus partits ja fa temps que han perdut el control de la situació, la gent ja fa temps que va determinar que no serien ells qui farien front al problema, a ells només els interessa la cadira, els privilegis i el sou. Els partits independentistes, com els anomenats unionistes-constitucionalistes, viuen de les seves guerres partidàries, interessades i no són capaços ni de marcar una estratègia per a fer front a la sentència.
El que estem veient aquests dies i que alguns anomenen “violència desfermada”, és el que estem veient cada dia a molts punts del món, com a França, Alemanya, Estats Units, Anglaterra, Líban… Aquí hi ha un discurs interessat per presentar-ho com a una excepcionalitat. Els dirigents polítics professionals a Catalunya s’han afartat interessadament d’omplir-se la boca de moviment independentista sempre pacífic, ni un paper a terra, ni una destrossa, ni… I és veritat, hi ha hagut moltes manifestacions i accions pacífiques, que per desgràcia no han aconseguit cap resultat evident. I mentrestant, hi ha hagut un Estat espanyol, els seus partits afins i els seus mitjans de desinformació que s’han encarregat d’escalfar l’ambient, de no acceptar cap negociació, ni solució i alguns (Ciudadanos, PP i Vox sobretot) han acusat al moviment independentista de violent i inclús de terrorista, banalitzant aquest concepte.
I per tancar el cercle, una judicatura podrida i corrupte, que ha acabat d’atiar el conflicte i la repressió amb la seva intervenció i la sentència aberrant com a final i element incendiari que no ajuda en res.
Alguns han trobat el seu moment i oportunitat d’intentar canviar la situació, han perdut la por, estan disposats a enfrontar-se a les forces policials fins a les últimes conseqüències, obrint un territori altament perillós i descontrolat, on ningú, ni el govern de Catalunya ni el de l’Estat saben com fer-hi front, ja que si algú es pensa que més repressió, més detinguts, més judicatura, més policia, més… podrà resoldrà el conflicte, demostra la incapacitat d’uns dirigents polítics, incompetents.
Si algú pensava que no s’arribaria a la situació actual, demostra aquesta incompetència. Tot aquest temps de provocacions de l’Estat i tot el seu entorn insultant, amenaçant i degradant, pensaven que això sortiria gratis. Doncs ja ho tenen, ho han aconseguit, sobretot, perquè els joves que s’enfronten a les forces d’ordre públic, no tenen por, ni a l’enfrontament directe ni a rebre, ni a ser detinguts ni a destrossar mobiliari que consideren del tot inútil però és una eina, ni a les conseqüències. Alguns d’ells m’explicaven que no tenen res a perdre en aquesta “merda” de societat on els corruptes i els vividors viuen la mar de bé, i els pobres abandonats a la seva sort. I que, com demanen alguns, la intervenció de les forces d’elit de la Guàrdia Civil, que ni els preocupa, ni fa por, al contrari que ja fa temps que els esperen. I quant als partits polítics no n’esperen res, i els importa tres cogombres el que diguin sobre els seus actes, i que aquest enfrontament és de llarga durada, per tant, tranquil·litat.
I quant al que diuen els responsables de Mossos: que només són uns cinc-cents, i molts són anarquistes; demostra el nivell d’ignorància i desinformació. Són més de tres mil i repartits per tot el territori català. I que no tindran prou presons ni espais per a tancar-los a tots i totes. I com sempre quan no saben què dir, tots són anarquistes i antisistema. Doncs no, el noranta per cent són independentistes, altres no adscrits a cap línia política, i la gran majoria decebuts per no haver-se aconseguit res, de forma tranquil·la. I el més greu i el que els preocupa, no veure cap sortida laboral, ni de justícia social en aquesta societat on no hi veuen cap futur.
El més greu d’aquesta situació és el discurs còmode i fàcil, on etiquetar a tothom és fàcil, i el que més em preocupa, és pensar que l’independentisme no té persones disposades a anar més enllà d’una manifestació puntual ben controlada, pensant que no hi ha altres modalitats de lluita fora d’un cert comportament d’ordre. Cal recordar que moltes lluites obreres i socials, s’han fet amb molts formats i els enfrontaments amb les forces policials han estat molt contundents i sempre han aparegut les persones “d’ordre” per a criticar-ho i demanar més repressió.
Per tant, a més de voler criticar per part d’alguns les formes de lluita, i de posar etiquetes fàcils i justificables al que passa aquests dies. També haurien d’emfatitzar sobre el que no fa el govern de l’Estat, el vergonyós comportament dels mitjans de desinformació de Madrid, i el comportament nefast dels partits, com Ciudadanos, PP, VOX i alguns elements del Psc-PsoE. Només cal veure com alguns mitjans només ensenyen imatges del que passa a les nits, amb una recreació indigna, i poca referència a totes les accions anomenades pacífiques, però és clar, la informació no interessa, i el que cal és anar amagant el contingut real, per a reforçar la necessitat d’una intervenció a Catalunya per part de l’Estat.
Poc interès en la brutalitat policial, els atacs i detencions a periodistes, l’ús d’armes perilloses on les persones perden la vista per pilotes de goma, cops de porra al cap, càrregues sense sentit i desproporcionades, detencions injustificades… I la connivència d’alguns membres policials amb membres de l’extrema dreta que actuen amb tota impunitat.
I un altre aspecte a tenir en compte, la demostració que hi ha un govern de la Generalitat que no mana i està intervinguda de facto, qui mana els Mossos és el Sr. Marlasca amb el que això demostra de subordinació i de contundència de les accions policials. I el més lamentable, és que això s’amaga, i hi ha un President incapaç de dir la veritat, i de molta estètica discursiva, sense contingut real, protegit interessadament per a uns partits que només volen garantir la seva situació i que els vagin votant. La situació actual posa en perill el seu sentit de l’Ordre, i el seu control de l’anomenat procés, així com la seva connivència amb l’Estat. Uns joves descontrolats, fora de les consignes partidàries, sense por a res, davant d’un model de societat que no els garanteix res, neguiteixa a uns polítics incapaços d’anar més enllà de la punta del nas, i que se’ls hauria de botar a tots per inútils i incompetents, a Catalunya i a Madrid.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari