A moltes ciutats el tema de la neteja és un motiu de valoració per part de la ciutadania, i els suspensos en les enquestes són més que evidents. Per tant, la sensació de ciutats brutes, és un indicador de qualitat a l’hora d’avaluar la gestió d’un govern municipal. I els diferents caps de llista, s’omplen la boca que serà una de les seves prioritats. Només cal mirar les propostes d’aquests, i tots ho solucionaran, a Barcelona, a Terrassa, a Madrid i al món mundial.
Fins aquí, la situació i les incoherències dels discursos. Com és que, els que han governat i ho han pogut solucionar, sobretot, partits com els Psc-PsoE i els Comuns a Barcelona, Junts a uns quants municipis on governen. Psc.PsoE a Terrassa que ha governat més de quaranta anys, o Tot per Terrassa i ERC que han governat aquesta legislatura, el problema persisteix? Ara, ho solucionaran, ja han trobat la solució, se’ls ha aparegut la famosa Verge del Rocío o la Moreneta. Pensen que la ciutadania és idiota amb memòria de peix, i que se li pot dir qualsevol cosa en un procés electoral?
A Barcelona, com a Terrassa, els governs municipals estan abocant un munt d’euros i de recursos per millorar la neteja, i no hi ha manera de resoldre el problema. Bé, a Terrassa, encara és pitjor, perquè hi ha una gestió deficient del problema, i són incapaços d’afrontar-lo, tot i tenir-lo localitzat.
Com és evident, el més fàcil és carregar les responsabilitats sobre els governs municipals de torn i els partits i els polítics professionals, posant totes les deficiències i mancances, i aprofitant les debilitats, els períodes electorals permeten dir el que calgui, sense cap criteri, ni responsabilitat. Aquest discurs fàcil, en part és veritat, però ens oblidem d’un aspecte important, l’ús de l’espai públic i el bon funcionament dels serveis, també necessiten que una segona part funcioni, la ciutadania. Sense la col·laboració d’aquesta i la seva responsabilitat compartida, no hi haurà manera de garantir un bon funcionament del sistema, i la ciutat seguirà bruta i deixada, sigui el municipi que sigui. A més, cal tenir en compte, un altre factor, com són els municipis que tenen turisme afegit, al marge de la població permanent.
Administracions i ciutadania, tenen una responsabilitat compartida, com deia. Les dues parts juguen un paper fonamental en la solució del problema, i si les dues parts s’obliden de les seves obligacions, la merda i la brutícia, se’ns menjarà de forma permanent, i no serà una sensació, serà de veritat una realitat.
És evident que la brutícia no és un fenomen espiritual, no arriba del cel, o de mons duals, la generen les persones que fan un mal ús de l’espai públic i els serveis municipals. Aquella dita que: “la ciutat més neta, és aquella que no embruta”. Doncs bé, això ho hem oblidat, i la ciutadania ha d’exercir el dret i obligacions de ser-ho amb el que això vol dir. Ens hem convertit en molta exigència de serveis, i poc autocrítics en les nostres obligacions i responsabilitats, tot ho exigim a l’Estat protector i defugim de responsabilitats com a ciutadania, amb el que vol dir això.
Per desgràcia, ens han acostumat des de les Administracions, els governs i els partits polítics a derivar les obligacions a l’Estat protector que tot ens ho solucionarà, i una part important de la ciutadania, s’ha cregut aquest discurs. I aquest fet, ens ha fet perdre les nostres responsabilitats i obligacions com a ciutadania responsable. I com no podia ser d’una altra manera, les Administracions, en concret no han volgut, ni pogut solucionar-ho, per molt que vagin abocant recursos, mai se’n sortiran.
Després d’anys d’informació i sensibilització sobre com hem de separar els residus, encara més d’un seixanta per cent de ciutadania, no ho fa. Després d’anys de dir que es recullin les caques de gos, això s’ha convertit en un greu problema de convivència, i una part de la ciutadania, no ho fa. Després d’anys d’informar sobre com deixar els mobles i estris vells, encara hi ha punts negres i zones d’abandonament. I després d’anys de posar papereres, seguim abocant a terra i en qualsevol lloc. I així podríem anar fent una llarga llista d’irresponsabilitats, que degraden l’espai públic, que hauria de ser per a gaudir i passar-ho bé, no per a embrutar-lo, ni degradar-lo.
Hem anat, entre totes les parts, derivant les responsabilitats als altres, i així ens ha anat. I en llocs de turisme i en l’espai natural, és un altre factor que complica les coses. Turistes que al seu país tenen un comportament adequat, arriben a les nostres ciutats amb uns comportaments inadequats, amb una permissivitat mal entesa per part dels responsables municipals, només per l’objectiu de garantir el negoci turístic, i els brètols se’ls hi permet de tot.
Hem fet normes i ordenances que no s’apliquen, sancions que es perdonen i no s’apliquen, per tant, hem permès una degradació en el temps, que ens porta a les situacions de degradació actuals.
I amb un problema afegit, que ja no podem parlar d’incultura i manca de formació, tothom ha passat per l’escola, se li ha explicat civisme i com comportar-se, i ja no tenim cap excusa. El problema d’ús de l’espai públic i els serveis, i l’exercici de ciutadania, és per a fer-ho en tots els àmbits, i és el mateix que quan molta ciutadania afirma que l’escola ha de fer aquest paper educador, i els pares i mares obliden que son ells qui han d’exercir aquesta obligació i que no en poden defugir.
Per tant, i ho exigeixo al meu municipi, que els caps de llista que es presenten deixin de tractar a la ciutadania com a idiotes, deixin de prometre el que no faran, i ens tractin com a ciutadania adulta, amb els nostres drets, però sobretot, amb les nostres obligacions. I només els exigeixo que posin els mitjans per a gestionar els serveis públics i no mirin a una altra banda, i que entre tots apliquem la responsabilitat compartida, i siguem capaços d’afrontar els problemes, uns, els polítics professionals, posant els mitjans i aplicant les normes, i els altres, la ciutadania, sent molt més autocrítics i exercir com a tals, amb compromís i responsabilitat, llavors segur que la neteja deixarà de ser un problema i un mer discurs electoral, un enganya pobres permanent.
Reitero, la merda no arriba sola als llocs, ni la brutícia és un miracle diví, i no pot ser que els brètols dominin l’espai públic i el mal ús dels serveis públics, i els responsables municipals no poden fer deixadesa de les seves obligacions, ni derivar responsabilitats. O tots i totes ens hi posem, o la merda se’ns menjarà, i anirem fent un discurs de la queixa que no va enlloc.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari