Alguns van brindar i felicitar-se molt ràpid amb la creació de l’empresa municipal de l’Aigua (Taigua segons el nom escollit). Al marge dels membres de la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com alguns partits municipals, eren els únics convençuts de la necessitat de posar la gestió directa i acabar amb el monopoli de Mina. Alguns obliden a aquestes alçades que l’equip de govern, el PSC – PSOE, Ciudadanos i el PP, hi estava totalment en contra, és més, l’actual alcalde era i és un dels que no volia aquest model de gestió, atenent, a més, al programa del partit a nivell de Catalunya, que en cap cas està a favor d’una gestió directa dels serveis públics, ells estan per garantir el negoci privat i cobrar comissions.
El problema, com passa amb els residus, és que la gestió dels serveis bàsics s’ha de fer per convenciment ideològic, i no per estirabots puntuals, i en el tema de la gestió de l’aigua s’han combinat aquests dos elements: l’estirabot puntual d’un alcalde ofès i maltractat per Mina, i una desastrosa gestió d’aquesta, que va tractar el tema amb total menyspreu i supèrbia. La combinació d’aquests dos elements, va ajudar a que l’alcalde forcés l’equip de govern i el partit a fer un canvi en la seva visió del tema, fins llavors la indefinició era total, i si Mina hagués tingut una altra estratègia, ja faria temps que tindria la concessió de nou.
El tema de l’aigua, com d’altres vectors mediambientals, seran fonamentals en els propers anys, per tant, que la gestió sigui directa i controlada per l’Ajuntament serà un pas important i estratègic on el control públic i, sobretot, de la ciutadania, serà fonamental, si aquesta és capaç de tenir un paper real i trenca d’una vegada amb el model participatiu d’escalfar cadires exercit fins ara. El PSC – PSOE, no creu en models participatius directes que permetin que la ciutadania sigui tractada com a adulta i responsable, per això sempre imposa els criteris consultius en detriment dels d’elecció, encara que sigui de forma compartida.
Perquè dic tot això? Des del dia 10 de desembre tenim formalment l’empresa municipal de l’aigua, tenim nom, imatge i una gerència transitòria, fins aquí tot sembla normal. Però aquí comencen els dubtes i les preguntes, que atenen al comportament i la poca transparència municipal al llarg dels anys, que molts no entendran.
La felicitat i salts d’alegria d’alguns per l’acord i disponibilitat de Mina a ajudar en el procés i relaxar la situació, ha tranquil·litzat l’equip de govern i, sobretot, ha amagat i deixat de banda les deficiències en el compliment del calendari, i ha generat un estat de confusió sobre la situació. De sobte, Mina ha salvat la situació d’alta complexitat i com Sant Pau quan cau del cavall, ha canviat la seva posició pel bé de la ciutat, diuen. Doncs no m’ho crec, no crec ni en la bondat de l’empresani en les afirmacions dels responsables municipals. Aquest acord, que no és casual, ha estat buscat precisament, per aquells que ni creien, ni creuen en la gestió directe, i han guanyat temps amb l’acord per a gestionar l’aigua directa, que pot ser reversible i retornar a l’estat anterior. Senzillament, l’abraçada de l’ós i un canvi subtil que amaga moltes coses.
És normal que tant al secretari i l’interventor municipal tota aquesta operació els generi molts dubtes legals en molts dels seus aspectes, és més, corren el risc de participar en il·legalitats difícils d’explicar.
Mina fins ara ha estat buscant tot tipus d’impediments i ha anat judicialitzant tot el procés. I de sobte, ja som de nou “amics”. Ara ho oblidem tot, posen el rellotge a zero, inclús li donarem la medalla de la ciutat, i li farem els honors. I els problemes generats, i els diners públics gastats, i el risc de no poder tirar endavant els acords del Ple, i…?
L’altra pregunta és, la feina per a posar en marxa la nova empresa estava feta? Com és que des de l’inici no hi ha una gerència que vagi treballant en la posada en marxa, havent d’acabar amb una proposta que no es volia, com és una gerència no professional? On eren els edificis i espais de la nova empresa? Com és que tota la imatge corporativa encara no era operativa? I les campanyes de difusió d’aquesta per a donar a conèixer la nova empresa? I els programes informàtics i els suports?
Per a generar més confusió, tota la retolació de Mina desapareixerà, o tindrem dos logos operatius junts amb tota la Imatge corporativa? Si és així, la situació encara és més grotesca i complicada d’explicar, i sobretot, d’entendre.
Està bé que ara Mina faciliti les coses, ho havia d’haver fet des del primer moment. L’acord li va perfecte, ja que li garanteix el negoci durant cinc anys i obre una possibilitat de retornar al model privat o mixte. Calen cinc anys de transició? Estic segur que no calen ni sis mesos. I dos anys mantenint uns proveïdors, sense competidors. I qui s’emportarà les comissions d’aquests? I tot això de forma directa, sense concurs públic, ni possibilitats de competència, deixant de banda totes les normes i obligacions. Suposo que ara li cobrarem a Mina totes les despeses de temps de dedicació del personal municipal i extern que ha obligat a l’Ajuntament a pagar per contrarestar els obstacles posats.
I pel que fa a eines participatives, l’Observatori de l’Aigua se suposa que ja hauria d’estar funcionant, i no hi serà, com a mínim, fins el gener. A més a més, no té res a veure amb aquell òrgan participatiu que la Taula de l’Aigua volia que fos un nou model similar al de París, amb capacitat de decisió i d’influència en la gestió. Tot això ha quedat, gràcies als tripijocs municipals, en un nou òrgan consultiu que ja veurem quin resultat final tindrà, atenent al que fins ara ha fet el PSC – PSOE, mers espais d’escalfar cadires, on la participació és un miratge.
Molts dubtes, poca claredat i transparència i, sobretot, poca exigència i crítica pública d’aquesta situació per part d’alguns sectors afins a la gestió directa i que corre el perill de fer aigües. Molta feina tindran la Taula de l’Aigua i les entitats de suport, així com el futur Observatori, per controlar i aclarir tota aquesta situació que pot acabar amb un ridícul espantós, que passi d’exemple a riota.
Veurem com avança la situació, espero i desitjo equivocar-me amb la meva percepció, però alguns elements municipals participants en aquest procés em generen malfiança i l’acord amb Mina no m’ha sorprès, el preveia, el calendari avançava i els compromisos assumits anaven amb un retard volgut. Tot plegar, al final, cap sorpresa. No són moments d’eufòria i celebració, són moments de molts dubtes i preguntes. Veurem…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari