No sé a que venen tants escarafalls, sorpreses, indignacions i tanta comèdia perquè l’Estat espanyol s’ha dedicat a fer la guerra bruta contra el moviment independentista. Brigades patriòtiques, serveis secrets, escoltes, programa Pegasus, policies infiltrats en algunes organitzacions, mentides, brutalitat policial i la judicatura corrupte i patriòtica anar inventant el que calgui per salvar la pàtria, indivisible, catòlica, feixista i reaccionària, i sobretot, corrupte i al servei de determinats poders econòmics.
No sé a que ve tanta sorpresa i indignació. L’Estat, sigui l’espanyol com qualsevol altre, és això, algú es pensava i creia que està al servei de la ciutadania? Que és democràtic? Que creu en les llibertats? I algú es creu que quan existeixi l’Estat català, no farà el mateix? Santa innocència interessada. La qüestió és anar entretenint el personal, per evitar que pensi i al final esclati i els faci volar el negoci, sobretot, d’uns polítics plenament institucionalitzats, al servei de l’estat en qualsevol de les seves formes, que han renunciat a la ètica i la seva ideologia, per a servir a interessos de qualsevol tipus, no disposats a canviar res, i només ser uns mers professionals de la política per a garantir-se sou i cadira.
A més, l’Estat espanyol a diferència d’altres, a més de patir una corrupció estructural en totes les seves institucions, té incrustat ben al fons, el franquisme ideològic, al servei del PP i sobretot, de Vox. Per tant, fins ara els teníem dins l’Estat en les seves estructures internes, i ara ho tenim de forma externa amb l’aparició de l’extrema dreta organitzada i ben protegida.
I per una altra banda, tenim a un partit marginal com Ciudadanos, que va fen el paper de la trista figura, el ridícul més evident, sent cada vegada més impresentables, i tenint la seva creuada contra el català i la seva ciutadania, com objectiu fonamental. I un exemple, sense anar més lluny, el tenim a Terrassa, on es dediquen a fer mocions municipals, només per generar conflictes, odi, trencar la convivència i la relació, anar generant violència gratuïta. Que si els llaços grocs, que si les pancartes, que si el 25% del català, que si les persones es relacionen, que si conviuen, que si les mosques volen, i els galls tenen quatre potes, i així anar fen llista i entretenint-se ja que estan en la seva última fase. El seu llegat serà inexistent i oblidats per sempre, ara hauran deixat la llavor de la intolerància i la violència permanent.
Bé, reitero allò que he dit, no sé a que venen tants escarafalls i indignacions dels dirigents polítics catalans, que per desgràcia els agrada molt la comèdia bufa, i amagar la realitat i el seu poc compromís, i aquí no s’escapa ningú, ni cap color polític.
Des de la mateixa transició un dels objectius de l’Estat i les seves forces policials, cal recordar que no van ser depurades, al contrari, molts de la brigada polític social, i en concret molts dels seus responsables, van passar a les brigades d’informació i antiterroristes. El mateix que va passar amb el Tribunal d’Ordre Públic amb la posada en marxa de l’Audiència Nacional, canvis de noms, però el mateix concepte ideològic. L’objectiu va ser controlar i infiltrar-se en les organitzacions d’esquerres, només cal recordar el cas Escala que tenia com a objectiu debilitar la CNT després del gran míting de Montjuïc, amb el retorn de l’exili dels dirigents històrics.
I així va ser durant molts anys, on moltes persones de partits d’esquerres, de sindicats i d’entitats i moviments socials, van patir el control i vigilància de la policia. Per tant, ja fa anys que vivim d’una llibertat vigilada i controlada, on la democràcia és una mera anècdota formal. I no sentia llavors, als partits institucionalitzats protestar, ni cridar, al contrari, ja els anava bé i alguns eren responsables d’aquestes actuacions.
I això no només ho ha fet l’Estat espanyol, vull recordar que els Mossos d’Esquadra, alguns dels seus responsables, sobretot, el cap del servei d’informació, ja va indicar a les organitzacions i persones que controlaven, i no era l’extrema dreta. A independentistes, anarquistes, comunistes, de la PAH, del moviment okupa, del Sindicat de Llogaters, de…, qualsevol moviment proper a partits, organitzacions i moviments no parlamentaris, i que promoguin el canvi social i polític. I això no és casual, estan al servei d’una determinada ideologia i model polític, sense oblidar que son part de l’Estat, amb el que això vol dir. Aquell discurs ridícul de la nostra policia, amb les actuacions de la Brimo en diferents moments, ja van demostrar al servei de qui estaven.
A la nostra ciutat, quan va aparèixer el primer moviment okupa, va agafar als dirigents polítics entre ells al partit governant, el Psc-PsoE de l’alcalde Royes, totalment descol·locats. No sabien què fer, ni com afrontar aquell moviment que demanava canvis en la forma de participar, de fer cultura i de com recuperar espais abandonats sense cap ús. I ho dic, plenament coneixedor, perquè no només va agafar a contrapeu als responsables polítics locals, sinó a moltes entitats sobretot veïnals, que no tenien gens clar com apropar-se, i algunes ho veien com un perill. Llavors el debat era activar la repressió, arribar a un acord i relació pacífica, què fer? Doncs alguns ho teníem clar, s’havia de donar suport a la iniciativa i evitar el conflicte amb aquells joves inquiets i que volien canviar les coses. I dic tenir coneixement, perquè em van demanar de fer de mediador en diferents moments, i buscar una sortida al respecte. El mateix que va fer el govern municipal, per a afrontar la situació.
Tota aquella situació va comportar que des de la policia nacional, es controlés i vigilés algunes persones pel sol fet de donar suport i fer la intervenció indicada. I per les actuacions de membres policials i de l’extrema dreta, vàrem tenir de treure el nom de la bústia de casa, per evitar alguna sorpresa. És més, algunes persones properes a la mateixa policia, ens aconsellaven no apropar-nos al moviment, perquè ens tenien vigilats, quina absurditat.
Per tant, l’exercici del control i vigilància a moltes persones de determinats col·lectius i organitzacions, s’ha fet amb tota impunitat, i de forma sistemàtica, i sense cap ordre judicial, de forma arbitrària i contra els drets de les persones.
El problema en aquests moments, és que aquesta impunitat de l’Estat, s’ha fet evident, i de forma totalment maldestre, sortint a la llum pública. Però cap sorpresa, és l’Estat en la màxima cruesa i puresa. Impunitat plena, és la seva funció, acabar amb la dissidència ideològica, siguin independentistes, comunistes, anarquistes, socialistes de veritat, entitats i col·lectius diversos… L’Estat serveix a determinats interessos, i si cal inventar proves, denunciar terroristes, el que calgui, es fa. Per això també hi ha el terrorisme d’Estat com a màxima expressió patriòtica, i això vol dir fer desaparèixer i assassinar persones, que també en tenim exemples. Mentrestant, ho fa de forma més refinada, la Judicatura patriòtica que no té ni ètica, ni escrúpols.
Si algú pensa que l’Estat està al seu servei, doncs va donat. Millor que no caigui en mans d’aquest, i les seves institucions, i sobretot, aquells que pensen sols, i tenen una concepció ideològica d’esquerres en qualsevol de les seves visions, ja que no hi haurà pietat, patiran allò que diuen, el pes de la Llei (la seva com és evident). I per desgràcia, l’independentisme no és l’únic que ho pateix ni en té el monopoli, és un més dels que ja fa temps ho pateixen, i molts callen, o quan controlen la Generalitat, també ho apliquen.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari