[Salvador Pérez] L’estat d’alarma no pot ser la justificació de l’arbitrarietat

No Comment

Un nou estat d’alarma s’ha aprovat, del tot injustificat i innecessari, i el que és evident és que la seva justificació no té res a veure amb aspectes sanitaris. El que és evident és que tot aquest tema relacionat amb la pandèmia és un camp d’incògnites i fortes contradiccions, a més de manca de transparència, tot i el munt de rodes de premsa amb l’objectiu de donar molta sensació que es donava molta informació i ser molt transparents, però res més lluny de la realitat. Una comunicació nefasta, per a no dir res, i un exercici de la por, per a garantir un veritable estat de submissió efectiva, tractant a la ciutadania amb molt paternalisme i poc exercici de responsabilitat i ciutadania.

Tota aquesta situació ha demostrat les febleses i greus contradiccions d’un Estat caduc, incompetent i corrupte, i demostra que no tothom és tractat per igual.

Una monarquia impresentable, on no deixen de ser uns veritables cafres, lladregots i una vergonya que el millor que podrien fer és posar-los a treballar i tancar-los el negoci, no mereixen el més mínim respecte, amb milions de diners robats, guardats en paradisos fiscals fora d’Espanya, així demostren el seu veritable patriotisme, ben protegits pels poders fàctics, els partits polítics que l’encobreixen i protegeixen, i els mitjans d’incomunicació patriòtics que li amaguen totes les vergonyes. Mentrestant, milions d’espanyols perdran la feina, acabaran en la misèria veient com aquesta institució corrupte fins el moll dels ossos se’ls riu a la cara i fa el que li rota. Mentrestant de forma solidària, el Rei emèrit se’n va de vacances ben pagades fora del país, aquest que ens va imposar un altre criminal i corrupte, i que la transició i la democràcia ha protegit i amagat fins ara.

Mentrestant molta ciutadania viu el seu confinament tancada a casa i seguint les indicacions de les autoritats polítiques i sanitàries, determinades classes benestants se n’han anat a les seves grans residències, i uns quants fora de l’Estat passant-se el confinament per allà. I el més greu i impresentable, és que ho expliquen amb tota impunitat en els mitjans d’incomunicació que viuen d’anar-los treien en reportatges vomitius i que haurien d’avergonyir-nos com a societat.

Ahir una manifestació convocada a Gràcia per a criticar la situació de precarietat i misèria resultat de la pandèmia, però també d’un model econòmic que genera injustícia i misèria permanent, va ser dissolta per la Brimo amb tota contundència amb insults i detencions per part d’aquests. Com sempre, aquest cos policial és molt contundent amb determinats manifestants i col·lectius, i molt poc amb els grups d’extrema dreta violents i altament perillosos. És més, el departament d’interior la prohibia amb molta celeritat amb l’excusa del risc sanitari i l’estat d’alarma.

Se suposa que Madrid està en la mateixa situació i cada dia es manifesten sectors benestants propers al PP i Vox, incomplint les pautes de seguretat, insultant i dient de tot, i anant a cridar als domicilis d’alguns ministres del govern, i la policia nacional i la guàrdia civil, els fan cordons de seguretat amb tota connivència. En cap cas hem vist una actuació contundent, ni una sola identificació i detenció, al contrari, alguns dirigents de Vox i PP els animen, i assisteixen. I on és el govern? On és el Ministre Marlasca i perquè no fa res? Els tenen por, o són de la seva corda? Què passa amb el Sr. Buch conseller d’Interior, que sempre vol demostrar que aquí som més contundents amb una Brimo desbocada i que ningú el dia d’avui, no s’ha obert ni un sol expedient per la seva brutalitat i incompetència.

El dia un de maig, dia del treball, alguns sindicats van demanar fer algun acte reivindicatiu amb poques persones i garantint les pautes de seguretat, se’ls va prohibir amb molta celeritat i tot tipus d’excuses, com que s’estava en un estat d’alarma. Després els mal anomenats sindicats majoritaris, CCOO i UGT, el van fer i se’ls va autoritzar. Per tant…?

I als presos polítics del procés, es va demanar que se’ls enviés a casa durant l’estat d’alarma pel perill de contagi per la situació a les presons. Unes persones que no han fet res, i que una farsa de judici d’Estat els va condemnar injustificadament. Altres se’ls va permetre sense cap problema. Li va faltar temps al Tribunal Suprem (una estructura judicial podrida i corrupte, sense la més mínima ètica i dignitat) per a amenaçar a tothom i advertir que els portaria a judici per prevaricació (té gràcia, un Tribunal on la prevaricació és el seu modus vivendi). Aquesta amenaça està fora de lloc i de les normes que regeixen els reglaments penitenciaris. Demostrant que l’objectiu del judici no era impartir justícia, sinó d’un mer exercici d’exemplificació i brutalitat, de venjança. I un altre fet important, és el comportament de la Fiscalia tant de l’Estat amb les seves afirmacions amb relació a l’aplicació de la sortida puntual dels presos per a treballar o fer tasques socials, com de la Fiscalia de Catalunya on està posant traves permanents i oposant-se a aquestes sortides al considerar que els presos no s’han redimit, ni renunciat als seus actes, no hi ha penediment. Demostrant que la Fiscalia són un grup reaccionari, algun hauria d’estar en un centre psiquiàtric permanent, i sort, que encara queda alguna Jutge amb cert criteri i sentit comú.

L’estat d’alarma combinat amb la Llei mordassa, res tenen a veure amb la pandèmia, i l’exercici d’autoritat antidemocràtica, que permet l’aplicació abusiva de la repressió, l’arbitrarietat com a norma, i les contradiccions en el seu exercici, on no es tracta a tothom amb igualtat, i el més perillós, en detriment dels drets on l’Estat és el veritable perill. Ja ho he dit en altres articles, no és justificable la pèrdua de drets de la ciutadania, ni per a una pandèmia com aquesta, ni que la Llei Mordassa no hagi estat abolida i eliminada. I l’Estat d’alarma pot servir per a garantir el poder absolut i arbitrari de l’Estat enfront de la ciutadania i la pèrdua dels seus drets fonamentals, així com l’aplicació de les normes de forma desigual. Per desgràcia, som una societat desigual i injusta.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari