Aquests dies, i sobretot, quan estem celebrant el Dia Mundial del Medi Ambient, augmenta el nivell de sensibilitat i preocupació pels diferents problemes que afecten el planeta. Veiem imatges que ens generen molta preocupació i enuig. Oblidem que el Medi Ambient és la vida mateixa, tots els nostres actes i decisions tenen repercussions directes i indirectes.
Per desgràcia, això ens afecta molt a curt termini, i durant l’any, continuem generant impactes mediambientals de forma permanent, contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl, generació de residus de tot tipus, model de consum caduc, malversar recursos de forma sistemàtica, consum d’energia convulsiva i mala eficiència energètica, i així podríem anar fent llista.
Alguns irresponsables afirmen que es poden fer polítiques mediambientals sense necessitat de canviar el model productiu i econòmic, això no és real i és una afirmació interessada, senzillament, per a no canviar res. Una política mediambiental real i efectiva, obliga a canviar la jerarquia de les decisions i a subordinar el model econòmic, de consum i producció de forma totalment diferent. I una altra fal·làcia interessada, la tecnologia resoldrà els problemes, mentida, una altra afirmació per a no canviar res. La realitat i la natura ens demostren que som febles i aquestes afirmacions són un miratge.
En els problemes mediambientals el que cal és molta transparència, sinceritat i compromís, dir la veritat si volem que la ciutadania participi de veritat en les solucions, com a mínim les que li corresponen. S’ha d’acabar amb els tripijocs interessats, l’argumentari partidari i els jocs amagats amb els àmbits econòmics i fàctics. I sobretot, posar els interessos col·lectius per damunt dels interessos particulars i d’enriquiment econòmic fàcil.
De problemes mediambientals hi ha molts, però em vull situar sobre un que és important i que l’hem d’afrontar i resoldrà cada dia, la gestió dels residus. Cada dia en generem, s’han de recollir, transportar i tractar.
La gestió dels residus necessita tenir uns criteris clars i una estratègia en com afrontar els objectius i les solucions. A la nostra ciutat aquest tema ha estat i és una disbauxa permanent.
El problema és que no hem aconseguit millorar els objectius de recollida selectiva i no reduïm els nivells d’impropis en la majoria de fraccions. I el que és pitjor, anem copiant sobre models fracassats i que ens comporta uns costos econòmics importants en aquests moments, i a curt i mitjà termini la situació encara serà pitjor.
Per això, l’Administració municipal ha de ser clara i transparent, perquè tothom prengui consciència del problema, i també s’ha d’acceptar que les coses no s’han fet del tot bé. Si no és així, difícilment la ciutadania entendrà res, ni serà capaç de prendre consciència del problema i del compromís en aplicar les solucions, sobretot, tenint en compte que caldrà la seva màxima col·laboració si de veritat volem arribar a un índex de reducció en la generació i als objectius de reciclatge, avui molt lluny dels mateixos.
A curt i mitjà termini els costos en recollida, transport i tractament augmentaran molt. Sobretot, si no arribem als objectius de recollida selectiva, ja que ens imposaran règims sancionadors per a no fer-ho correctament. I llavors veurem que faran els responsables polítics del govern, per a afrontar-ho i explicar-ho clarament. Ja no hi haurà preus polítics amagats en la Taxa de residus.
El problema de Terrassa en aquests moments, és que no hi ha cap estratègia, anem copiant sobre models fracassats com és la recollida lateral que estem implantant a tota la ciutat com si fos un sistema nou. Però resulta que ja fa anys que molts municipis l’estan aplicant de forma mimètica. Cal recordar que quan es va implantar el sistema de recollida selectiva amb contenidors iglús a tota Catalunya, semblava un bon sistema, però va ser un veritable fracàs que als únics que els va beneficiar va ser a les empreses proveïdores. Molts ja vàrem indicar que no era un model idoni, a excepció del vidre. Aquell sistema s’ha eliminat i s’ha introduït la recollida lateral com a proposta, aplicant els mateixos criteris que en aquell moment.
El que s’ha demostrat fins ara, és que la recollida lateral és incapaç d’arribar al 60-70% de recollida selectiva neta, en aquests moments no arriba ni al 40% bruta.
I quin és el problema greu, és que no assoleix els objectius de recollida selectiva, està comportant una inversió important en contenidors i vehicles que només tenen el sistema de càrrega per la banda dreta, això obliga que tots els contenidors hagin d’estar ubicats en una sola banda de carrer. I hipoteca possibles solucions que assoleixin els objectius, ja que cal justificar encara que sigui de forma retorçada i poc transparent la inversió feta.
Per arribar als objectius de recollida selectiva neta, s’hauria de tenir ja una estratègia clara, aplicant sistemes combinats de recollida com a mínim amb un 50% del total del municipi amb sistema porta a porta. Això vol dir també, una inversió important i una estratègia comunicativa molt clara i forta. Avui, estem molt lluny d’aquesta situació, al contrari, el nivell de despesa i inversió en sensibilització és inexistent, o molt baixa.
I un altre aspecte important, en fer una aposta única pel sistema de recollida lateral per una sola banda, estem obligant a situacions absurdes i incomprensibles per part de la ciutadania, que afecta la mobilitat, havent de canviar sentits de circulació. I el que és pitjor, es fa l’afirmació que perquè no (…) hi ha sistema de càrrega bilateral (o sigui, per les dues bandes), això obliga a fer aquests canvis de circulació. El problema d’aquesta afirmació, és que no és veritat, ja que en aquests moments ja hi ha vehicles amb sistema bilateral, Barcelona en seria un dels exemples on ja es fa. Per tant, caldria afirmar per part dels responsables municipals, que la inversió feta és sobre un model, i ara no hi ha capacitat pressupostària per adquirir vehicles amb aquesta tecnologia.
Tal com deia, el més important, és deixar-se de tripijocs i no explicar les coses clarament. La ciutadania ha de ser tractada com a adulta, i assumir els costos polítics amb responsabilitat i credibilitat, si de veritat es vol que després aquesta ciutadania estigui disposada a col·laborar, a ajudar i millorar les coses. L’exercici de ciutadania, vol dir fer-ho amb drets i obligacions, però sempre ha de saber la veritat i el que comportarà el seu compromís i esforç, i per desgràcia, això els responsables polítics els costa d’entendre, i les pors se’ls mengen, pel risc de perdre la cadira i el sou.
Terrassa, va aprovar un Pla de Prevenció i Gestió de Residus 2018-2030, on definia una estratègia en els objectius de prevenció i de recollida selectiva, per desgràcia en molts aspectes ni s’ha posat en marxa, per tant, anem tard i malament, sense rumb al no-res. Això si, anem copiant el fracàs, no diem la veritat, i suposadament, ens afirmem en la modernitat, l’única sort pels nostres governants, és que el nivell d’ignorància ciutadana és molt elevat, i el nivell de sentit crític raonat, encara més per desgràcia. Per això cal més transparència, informació i educació ambiental dirigida al conjunt de la ciutadania perquè sigui molt conscient dels problemes mediambientals i en concret dels residus.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari