[Salvador Pérez] No fem cas fins que ho tenim a sobre

No Comment

No sé si ens mereixem el que ens passa, caldrà que ho aprenem a cop d’efecte quan ja ho tinguem a sobre. El que estic segur que no ens mereixem és viure de la mentida i la por, com utilitzar la invasió d’Ucraïna com a resultat de tots els mals, quan l’existència de multitud de conflictes, guerres i misèria, persisteixen en el nostre planeta com un fet natural, al que moltes vegades en som plenament indiferents.

Vivim d’un sistema econòmic depredador de recursos, on els excessos són permanents, el negoci i l’enriquiment és un procés únic i reiterat, la pèrdua de valors i el joc d’interessos és l’únic que preval. Per desgràcia, no volem acabar amb la pobresa, ni amb la misèria estructural, anem gastant diners en elements innecessaris, gastem recursos per anar a la Lluna i Mart, en la indústria de guerra, i en els processos especulatius en els temes de l’energia, on alguns s’estan enriquint de forma vergonyosa, i en aquest cas no és Rússia. I tota aquesta por només repercuteix en els més vulnerables i pobres permanents.

Dirigents polítics dels diferents colors, però vividors del sistema, àmbits econòmics, i mitjans de desinformació que actuen amb un mateix discurs, sense cap sentit crític i viuen de l’entorn de les institucions, les subvencions i ajuts, i segueixen el mateix discurs apocalíptic per a garantir una opinió pública estressada i acoquinada, incapaç d’engegar-los a tots a Mart. Com sempre, la por és una eina altament perillosa que impedeix reflexionar i canviar les coses, que és el que ara cal, i deixar d’atendre i subordinar-se a aquest discurs reaccionari que no ajuda en l’aplicació de solucions i alternatives.

Cada dia veiem com els estralls mediambientals són més evidents, i respecte el Canvi Climàtic, que molts experts i ciutadania denuncien, alguns segueixen sense immutar-se. I no només els elements propers a l’extrema dreta són els que ho rebutgen activament, sinó que tots aquells dirigents polítics i institucions que accepten el fet, no són capaços de prendre mesures contundents per a evitar els seus efectes. Són els pitjors, perquè només tenen el discurs, uns veritables enganya pobres. Són incapaços d’enfrontar-se als poders fàctics i econòmics que els importa tres cogombres el Canvi Climàtic, els problemes mediambientals i el futur del planeta, ells pensen a curt termini, fer beneficis immediats, garantir el sistema econòmic i que la riquesa resta reduïda a una minoria dominant. Els pobres, la gran majoria, ja s’aniran eliminant per l’efecte de l’extermini natural, on el més fort sobreviu. Per tant, les guerres, la pobresa estructural, les epidèmies, els efectes mediambientals…, ja fan la seva feina. Al cap i a la fi, els pobres fins ara no es revolten, ni posen en perill el sistema, prou preocupacions tenen per subsistir, i sinó, són tan ignorants que es maten entre ells, i mai van al fons del problema.

L’única preocupació és com mantenir-los lluny de les fronteres i que no ens envaeixin, però bé, per això, ja existeix l’Estat i les forces repressives per a evitar-ho. I en els països d’origen de la pobresa, el seu Estat corrupte, pagat pels rics, els mata sense contemplacions. L’Estat en cap cas, ni país està al servei de la ciutadania, la seva funció és garantir el sistema, està al servei dels rics i qui manen de veritat, i utilitzar polítics titelles al seu servei, tant als països rics, com pobres. Alguns amb democràcies de ficció com a Europa o els Estats Units, la resta amb models adequats al territori, amb dictadors, amb titelles, amb corruptes. Amb el que calgui…

A més dels problemes econòmics, o sigui, una altra crisi cíclica del capitalisme. Cal tenir en compte que el conflicte d’Ucraïna, només l’ha accelerat, però aquesta ja s’havia iniciat abans.
El que sí que és una qüestió greu en aquests moments, és la sequera i la manca d’aigua al conjunt del Planeta. Ho podem observar al conjunt d’Europa, part de la Xina, moltes zones d’Àfrica i als Estats Units. I com no podia ser d’una altra manera al Sud d’Europa (Itàlia, Grècia, Espanya, Catalunya i Portugal).

El Canvi Climàtic ja està fent els seus efectes, amb un augment de les temperatures que no és un fet puntual, sinó que anirà augmentant en els anys vinents. La manca de pluja comportarà problemes en l’abastament d’aigua com ja passa a molts pobles i ciutats de Catalunya i Espanya.

I començarem a patir talls de subministrament a curt termini. El punt és que molta part de la ciutadania no ho entén, ni ho vol entendre. Volen continuar en el mateix nivell de vida sense fer cap esforç, piscines plenes, continuar malbaratant un recurs limitat, i continuar vivim d’una gran mentida i d’un fals concepte de llibertat.

Durant anys molts ja advertien d’aquest risc, consumim de forma descontrolada sobre recursos naturals i energètic finits, i el Canvi Climàtic ha accelerat el que era una evidència, i si no tenim aigua, patirem de veritat el que fa anys alguns pobles pateixen. Quan veien aquelles imatges llunyanes de persones amb cubells i altres estris recorren més de quaranta kilòmetres a peu, i moltes vegades sense cap garantia sanitària, ens genera cert impacte, però també indiferència tot pensant que a nosaltres no ho patirem.

Els impactes mediambientals són els únics que no tenen fronteres, ni les coneixen. I encara no som conscients de la gravetat, i quan aneu per Catalunya i observeu els pantans i els rius, alguns amb el nivell ecològic als límits, quan molts pous no tenen aigua, les grans ciutats com Terrassa, aprendrem a cop d’efecte aquesta realitat. I la nostra indiferència, i manca de creure de veritat que el Planeta és finit i els seus recursos també, i que no podem continuar en plena inconsciència de no afrontar els greus problemes que comportarà per la nostra vida i de les futures generacions.

La manca d’aigua i la sequera, no és una manca d’aquesta, és l’excés com tot, que fem d’un consum depredador que explota fins als límits els recursos, i l’aigua és fonamental per la vida. La ciutadania, els pagesos, les activitats econòmiques, els animals, tothom ho patirà, i aquí haurem de fer un esforç de responsabilitat evident. Per desgràcia, només aprenem a cop d’efecte i de l’evidència quan ja ho tenim a sobre, durant anys hem malversat recursos, per una falsa opulència i concepte de progrés. I una altra evidència, no podrem subsistir a base de petroli, gas o altres recursos, són indigestos i genera problemes a la salut, i els cotxes i altres elements que anomenem bàsics, no serviran per a res, en canvi, l’aigua és bàsica per la vida, i mentrestant l’anem malbaratant, com d’altres recursos bàsics, estem promovent la pobresa i misèria col·lectiva.

Com deien les comunitats sioux, a les que hem tractat d’ignorants i poc desenvolupades, teníem una filosofia de vida clara, s’ha de mantenir l’equilibri amb natura, respectar-la i només utilitzar els recursos bàsics, si volem preservar el Planeta. Ho afirmaven el S. XIX, i els vàrem assassinar en nom d’un fals progrés, i en menys de dos segles, hem malbarat els recursos naturals, fins i tot, l’aigua. Al final, ens haurem de veure com ja fem, l’aigua salada que també hem contaminat, per desgràcia.

Preparem-nos, doncs, per a una tardor i hivern complicat, però no per la farsa dels problemes energètics i la guerra d’Ucraïna, per un fet més greu, la manca d’aigua i la sequera, que ens posarà de veritat al nostre lloc, quan obrim l’aixeta i no ragi.

Salvador Pérez Riera

Deixa un comentari