[Salvador Pérez] No podem permetre que el procés embarranqui, cal força i intel·ligència

No Comment

Estem en moments de veritable absurditat i el procés acabarà embarrancant per problemes i interessos partidaris i particulars, sense mirar l’objectiu general. Alguns buscant l’èpica i altres el pragmatisme, i pel mig, la gent compromesa i que vol que diguin la veritat de les coses i que se sigui el màxim de transparent cap on es vol anar, quin programa d’acció de govern hi ha i quin calendari tindrà el procés. Això al marge dels interessos partidaris, particulars i dels polítics professionals, la gent es mereix una resposta i deixar-se d’èpiques absurdes sobretot quan no s’està disposat de veritat a complir-les, encara que sigui per les complicacions i risc de fer-ho.

Per molt que es digui per part d’alguns partits independentistes, que Puigdemont i Puigdemont com a única alternativa, tothom sap que això és anar al suïcidi polític del procés. L’Estat espanyol corrupte a més de fer el major ridícul possible i retorçar totes les seves eines a l’abast, informes de la policia i la guàrdia civil falsos, la judicatura des dels fiscals al jutges pervertint les lleis i les normes buscant com justificar uns delictes inexistents i al servei del govern, un Tribunal Constitucional que no té cap credibilitat, corrupte i fora de la Llei, un govern presidit per a un delinqüent, una monarquia parasitària i corrupte, empresonaments del tot injustificats i d’altres a l’exili, i un President Puigdemont tractat com un delinqüent pitxor que un terrorista al que es vol passejar detingut per a escarni i culpabilització de tot un poble en estat de submissió. I en cap cas pot tornar perquè no tindrà drets i serà detingut sense contemplacions al marge de les Lleis i subjecte a unes interpretacions venjatives.

“La gent es mereix una resposta i deixar-se d’èpiques absurdes sobretot quan no s’està disposat de veritat a complir-les”

L’Estat espanyol ja va estar derrotat i humiliat l’1 d’octubre i en les eleccions del 21 de desembre, així com tots els partits que donen suport a l’article 155. Per tant, no cal continuar buscant amb l’èpica l’absurd, aquesta ja està aconseguida, l’independentisme ja els va guanyar. I precisament, per a garantir que el procés tingui continuïtat i consolidi una línia de procés constituent i República, que al final de veritat, proclami de forma efectiva allò que no es va fer, però que l’Estat espanyol de forma indecent, ens fa pagar com si s’hagués comés un delicte, buscant la submissió amb tots els mitjans. Per tant, donem-li la raó de forma efectiva, República cada dia i en tots els afers i actuacions, fins que aquesta sigui una realitat proclamada i tothom se la faci seva, tenint en compte que aquest és un fet seriós i que a moltes persones els va costar la guerra, l’exili, la repressió i la mort.

Cal doncs, actuar amb la màxima contundència i celeritat, a més d’intel·ligència estratègica. No es pot anar allargant l’elecció de la Presidència de la Generalitat, cal formar govern, i començar a governar eliminant l’article 155, refer tot el que s’han carregat de nou, sense deixar-se res i començar un programa d’actuació social passant olímpicament del que digui el govern de l’Estat i el seu Tribunal Constitucional. Fer feina, amb urgència i celeritat. Allargant el calendari del procés, però sense deixar d’aplicar-lo, fent ciutadania amb tot el caràcter república, madurar amb tranquil·litat i bona lletra, i que Madrid, el PP, Ciudadanos i el Psc-PsoE diguin el que vulguin, que vagin plorant per les cantonades demanant ajut i comprensió.

Això vol dir abandonar als detinguts i als exiliats? Doncs no. Cal recol·locar-los d’una forma eficient fins que el Tribunal dels Drets Humans prengui decisions que segur seran favorables a tots els implicats amb la causa general contra l’independentisme que l’Estat ha posat en marxa. I veurem com la judicatura espanyola fa el ridícul més espantós com ja es va demostrar amb la judicatura belga i la famosa euro ordre. Per desgràcia, quan arribin les sentències a molts se’ls haurà d’indemnitzar, recuperar les seves funcions i sobretot, recuperar la seva dignitat i que l’Estat espanyol demani perdó públicament i els seus responsables en paguin les conseqüències, amb alguns fiscals i jutges acusats de prevaricadors, incompetents, corruptes i impresentables.

Com deia, el procés actual s’ha de tancar d’una vegada, Puigdemont ha de renunciar de moment ha ser President, i proclamar una nova persona a ocupar aquest càrrec, fer govern, nomenant un Conseller en cap que podria ser en Carles Puigdemont, un Vicepresident que podria ser Oriol Junqueras, això permetria que el primer continues a Brusel·les i el segon encara que fos des de la presó. I a la resta d’exiliats se’ls podria, de moment, donar feina a l’ambaixada catalana a Brusel·les. Tot això deixaria amb un pam de nas al govern central i als seus partits de suport.

No es pot anar allargant l’aplicació de l’article 155, o anar a unes noves eleccions perquè son un veritable perill amb el risc de topinada i augment de les detencions i l’acció repressiva. I amb el risc d’arribar amb la gent independentista, cansada, farta, desmotivada i dividida, i això no se li podria només imputar al govern central i a l’Estat, sinó a la guerra de l’absurd dels partits, els polítics professionals i d’un President Puigdemont prioritzant els seus interessos en detriment dels objectius i interessos generals. Moltes persones compromeses no entendrien aquesta actitud i podria desmobilitzar-los farts de proclames i canvis, que quan ha arribat el moment s’ha frenat i fet marxa enrere, i on cal menys tacticisme interessat i més claredat, honestedat i transparència. No es pot permetre que el procés embarranqui, ja que seria la riota i la victòria d’un Estat corrupte i uns partits al seu servei, que fa temps que van dient que això s’ha acabat, i van de fracàs en fracàs. Per tant, no se’ls pot donar cap motiu d’alegria i que es donin compte que la força de la gent, és la força del procés. Què la vergonya i fracàs de l’Estat cada cop quedi més demostrada i retratada, per tant, tranquil·litat, intel·ligència i força, si de veritat es vol guanyar… I deixem-nos d’anar donant carnassa a les Ana Rosa Quintana de torn, als mitjans pagats i afins al govern que cada dia pregonen el final del procés, així portem cinc mesos, i seguiran. El que deia, unitat, força i sobretot intel·ligència, pensant sempre amb la gent i els objectius.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari