El mes de setembre hi ha prevista una jornada sobre l’espai públic i la memòria històrica. La qüestió del nomenclàtor, promoguda pel Centre d’Estudis Històrics amb l’Ajuntament de Terrassa. Dos temes importants i com diria algú, de llarga tradició, sobretot, no resolts, ni en l’àmbit d’Estat, ni de Catalunya, ni a molts municipis, tampoc a Terrassa.
I això ho podem veure amb tres exemples clars, a Madrid, les casernes militars i Tortosa. On la Llei de la Memòria Històrica no s’acaba d’aplicar, on alguns partits com Vox, el PP i Ciudadanos en fan riota permanent, i la boicotegen de forma sempre que poden, com és evident, amb la complaença de part de la Judicatura, on el franquisme incrustat és una evidència. I un partit PsoE-Psc que són uns cagadubtes permanents, que volen evitar confrontacions i al final són la riota de tothom.
Madrid, on cada canvi de govern comporta canvis i en alguns casos es fan malbé i eliminen espais dedicats al record a persones assassinades pel franquisme. L’alcalde del PP fa canvis en el nomenclàtor, i fa eliminar espais de la Memòria Històrica a cop de mall, amb tota impunitat i sense el més mínim respecte, amb el suport incondicional de l’extrema dreta. I tenim monuments vergonyosos com el “Valle de los Caidos” encara amb ple funcionament.
Les casernes militars, que són veritables espais tancats i on tots els feixistes i franquistes que van dur a terme el cop d’estat, reben homenatges, hi ha espais dedicats, i els seus noms presents. És més, en les mateixes acadèmies militars, encara gaudeixen d’un alt prestigi i dedicació. Això si, els militars i responsables de la Guàrdia Civil que van donar suport a la República, ben amagats, repudiats i oblidats.
I el famós monument de Tortosa, que és una vergonya que alguns demanen la seva reinterpretació, i que un jutjat a paralitzat la seva eliminació. Els que ho demanen no són objectius, ja que és un monument que no té cap reinterpretació, està dedicat als que van perpetrar el cop d’estat, res a veure amb la memòria dels soldats dels dos bàndols, és una exaltació als guanyadors, i decidit per uns criminals. Per tant, només cal aplicar d’una vegada la Llei i eliminar-lo, i si és vol un record pels soldats morts, que es faci un monòlit dedicat a tots ells.
L’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica s’ha de fer sense dilacions, sense dubtes ni interpretacions interessades. El franquisme incrustat ha intentat i intentarà per tots els mitjans evitar la seva aplicació, a més sap que té part de la Judicatura corrupte al seu servei. Per la dignitat de moltes persones que van patir exili, assassinats, tortures, presó, marginats, depurats…, no podem permetre que aquesta situació es mantingui en el temps, i que al final sigui Vox o el PP qui imposin una revisió històrica interessada i mantinguin els criminals i afins en espais públics i reben homenatges i consideracions.
I cal que d’una vegada que el PsoE-Psc i d’altres partits deixin de fer-los el joc per les seves pors i contradiccions permanents, que és el resultat d’una transició que va ser una enganyifa amb l’absurd de la suposada reconciliació, que només va servir per no demanar responsabilitats als criminals i al franquisme, en general.
I la nostra ciutat, Terrassa, no és una excepció, més de quaranta anys de governs del PsoE-Psc, no han estat capaços d’afrontar i resoldre els problemes del nomenclàtor, i tots els reconeixements fets a veritables impresentables, criminals i addictes al règim franquista, que avui encara els tenim presents.
Per desgràcia, tots aquests aspectes no són innocents, formen part de l’ideari dominant, i les seves classes, ja que cal recordar que molts dels prohoms de la ciutat, industrials i àmbits econòmics, van ser responsables i participants del règim, que sempre van beneir fins que tots es van convertir en demòcrates de tota la vida l’any 1978, amagant el seu passat i buscant un oblit estratègic. Dominaven tots els àmbits de poder de la ciutat fins fa quatre dies.
Això si, amb la complicitat d’un Ajuntament democràtic incapaç d’afrontar el problema i adequar, per a una banda, el nomenclàtor, i per l’altre, acabar amb tots els reconeixements públics que l’Ajuntament va fer a molts franquistes. I tot per a evitar que els poders fàctics dominants es molestessin, per a evitar enfrontaments deien. Per això, tampoc no es va fer cap reconeixement a determinades persones del règim republicà local, ni es van eliminar a molts personatges infames de l’àmbit públic. I la pregunta segueix sense tenir resposta, com és que avui encara tenim un monument públic a Alfons Sala o un passeig amb el seu nom, o molts personatges encara amb medalles i reconeixements de la ciutat, o una galeria de persones il·lustres a l’Ajuntament amb veritables impresentables que no s’han eliminat.
Alguns ho hem demanat moltes vegades, cal que el nomenclàtor sigui equilibrat, elimini personatges que són un veritable atemptat a la dignitat i civilitat, i cal recuperar a moltes persones dignes que van lluitar per la llibertat, la democràcia, que en van donar la vida i avui plenament oblidats, que és el pitjor que pot passar, sobretot, després de més quaranta anys de suposats governs progressistes i “d’esquerres”. Al final, Ajuntament i poders fàctics, van establir un pacte de silenci i oblit vergonyós.
Deia algun participant en aquesta Jornada que van tenir l’oportunitat d’afrontar i resoldre aquests aspectes i que no en van fer res, un pensa que veurem al final quines seran les conclusions, i sobretot, si de veritat servirà per acabar amb la injustícia d’un nomenclàtor no resolt, d’acabar amb tot un seguit de reconeixements públics, i d’una vegada aplicar la Llei de la Memòria Històrica com a mínim a nivell local de forma clara i evident, sense excuses. Veurem si servirà per avançar o de nou una oportunitat perduda.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari