El debat de les pensions és vergonyós i demostra fins on hem arribat amb la pèrdua de valors i ètica de les coses.
Alguns en nom de la llibertat individual i sobretot del capitalisme salvatge que ens portarà de nou a èpoques suposadament superades, on el capitalisme com a model ens havia de portar a fites de llibertat i riquesa col·lectiva sense precedents. La socialdemocràcia amb el seu estat del benestar i evitar la confrontació per a gestionar les engrunes dels que manen de veritat, els ha deixat amb el cul a l’aire i sense discurs, ni propostes, ni res, i el PsoE és un exemple, al servei de la dreta i dels poders fàctics econòmics, sense ètica, ni escrúpols.
Tenim uns índexs d’atur general dels més elevats, l’atur juvenil és el més elevat i l’atur de majors de 45-50 anys també. O sigui, els joves no tenen cap present ni futur i les persones que perden la feina als 45-50 anys aniran fent cursets de formació per anar-los entretenint fins la seva jubilació, que la seva percepció econòmica serà de veritable merda fins la seva mort física (de 180 a 400 euros).
Tenim un mercat laboral, gràcies a les reformes del PsoE i del PP, en què la precarització és més que evident, contractes curts amb sous de merda i sense continuïtat ni garanties laborals. I descobrim notícies tan gratificants com que algunes empreses relacionades amb Inditex i Zara, exploten a refugiats sense contractes, explotació infantil i sous de merda, així el Sr. Amancio Ortega pot ser dels anomenats més rics del món. L’índex de pobresa ha augmentat de forma exponencial, els que no tenen cap ingrés, els que tenen pensions i ajuts molt baixos i una part important dels que tenen feina estable tenen uns sous de merda ja que amb la mal anomenada crisi, han disminuït els seus ingressos. Per tant, avui els rics ho són molt més i els nivells de pobresa han augmentat.
Llavors, escoltem els representants del govern del PP fent lloances de les seves mesures, i de lo bé que va el país, és clar, als seus i als qui defensen, com si la ciutadania fos idiota. Això si, poden dir-ho gràcies a que en aquest país anormal i de baixa qualitat democràtica els dóna vuit milions de vots de forma incomprensible, bé hi ha algú que diu que el masoquisme quan més es practica més agrada i entusiasma, deu ser això.
I ara, ens trobem que aquest govern corrupte ha malversat tot el fons de la Seguretat Social sense que ningú els hagi perseguit a cops de gorra per a dir-ho suau. Tot dient que tranquils que no passa res i que les pensions estan garantides. Això sí, tot seguit llencen uns comentaris com que ens podrem jubilar i si volem continuar treballant, sobretot, perquè ara vivim més. L’última reforma ja va aprovar allargar la data de jubilació als seixanta-set anys, ara alguns amb aquesta proposta, els portaran directament del treball a la tomba, amb un govern corrupte que els agrairà el seu servei patri. Algunes patronals com la CECOT ja s’han afegit a valorar positivament la mesura, ja que preservarem l’experiència i la memòria laboral. Quina bajanada! Si tan interès té el Sr. Garrofé amb aquesta mesura, que aquestes persones ho facin de forma altruista dedicant el seu temps i experiència ajudant als aturats a millorar la seva formació.
O sigui, que ara anirem taponant totes les possibilitats de creació de llocs de treball, perquè tothom treballi fins quan vulgui i li roti, cobrant com pluriempleats i el govern de torn s’estalviarà reposar el que ha robat a la caixa de les pensions, i no farà propostes per a garantir unes pensions dignes on les persones que han tingut la sort de treballar tota la vida, no en gaudeixin perquè uns brètols sense escrúpols i corruptes s’ho han ventat tot i no han pres mesures per a afrontar el problema, això és fer política de veritat.
I mentrestant, alguns mantenim als pluriempleats cobrant per dues vies, i els joves i majors de quaranta-cinc anys a l’atur i sense perspectives de treball estable. I el pitjor exemple el trobem entre diputats i senadors, i alguns càrrecs electes que són pliriempleats, els primers que haurien de demostrar una mínima ètica i responsabilitat. Quin present i futur ens espera!
On està la consciència, l’ètica i el sentit col·lectiu de les coses? On està el repartiment del treball reduint la jornada laboral, l’eliminació de les hores extres, eliminant els pluriempleats, eliminant el treball precari i sous de merda, garantir unes pensions dignes i una jubilació obligada en un moment adient de la vida. Mesures que comportin l’entrada al mercat de treball en condicions dignes pels joves i per a les persones majors de quaranta-cinc anys, per necessitat i per dignitat, i aquí no hi ha utilitzar subterfugis i excuses com la llibertat individual. Les persones sense feina, sense drets laborals, que viuen en la misèria i amb pensions de merda, no tenen llibertats individuals ni les gaudeixen.
Per tant, tot el tema del treball i de les pensions, són elements bàsics i fonamentals, i no es poden plantejar mesures que atemptem contra el sentit comú, l’ètica i les necessitats bàsiques, i no cal anar plantejant propostes que no solucionen el problema greu de fons i sobretot, solucions reals als problemes vigents, sent un mer despropòsit que afecta la gran majoria i el més greu, sense perspectives de present i futur.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari