De nou tots els responsables polítics, entitats i col·lectius relacionats amb l’independentisme, els Comuns i Podem, escandalitzats i fent escarafalls al saber-se que hi havia policies infiltrats en entitats juvenils properes a l’independentisme. A més, de considerar-ho una necessitat per a prevenir accions violentes i relacionar-ho amb el terrorisme. A més, es fa sota una Llei, com és l’antiterrorista, que ho permet tot, i amb tota impunitat. El Ministre de l’Interior, el Sr. Marlasca, ho justifica amb l’objectiu de protegir a la ciutadania, i complint la legalitat.
Ja es van escandalitzar i fer escarafalls, quan es va descobrir que s’havien intervingut telèfons amb el programa Pegasus, i es feien seguiments a polítics i persones properes a l’independentisme, incloent-hi a advocats.
El que no entenc, és tanta comèdia i tant teatre, pel qual és una evidència, i no diré allò que és normal que tots els estats facin per a protegir-se, com és perseguir i controlar a la dissidència.
El problema a l’estat espanyol, és que no té res de normal, i aquí la dissidència s’agreuja, perquè afecta a tothom que no accepta aquest estat corrupte, i el vol canviar, llavors tothom es converteix en sospitós, i el grau de control que es vulgui exercir, el determinen una part dels corruptes, que decideixen com actuar contra les persones, les entitats, els col·lectius, els partits, els sindicats, els que reivindiquen millores, drets… i així una llarga llista d’àmbits dissidents que l’estat definirà com a enemics.
I dic que l’estat espanyol no és normal, perquè a més de ser corrupte en una part important de les seves institucions (monarquia, judicatura, alguns partits polítics, la policia i la guàrdia civil, l’exèrcit, i part de l’alt funcionariat), cal afegir que un percentatge molt gran està plenament ocupat per membres del postfranquisme mai depurat, i que ara s’ha consolidat amb l’aparició de VOX, del que són militants, afiliats i votants. Per tant, l’extrema dreta i la dreta, en tenen plenament el control.
I algú es pregunta, i llavors el govern, no és coneixedor d’aquesta situació? I tant, però prefereix no entrar en conflictes, depuracions, neteges i altres accions, mirar a una altra banda i deixar fer, mantenir a dos ministres de dretes i propers com a mínim al PP i VOX, com la Ministra de Defensa la Sra. Robles, i un personatge tan nefast com el Ministre de l’Interior Sr. Marlasca. A més, el govern, ha de pensar amb el sou i les cadires, per tant, amb els interessos electorals. És més, sap perfectament, que tot allò que vagi contra la dissidència, ja sigui, l’independentisme, l’esquerra, col·lectius en defensa de l’habitatge, homosexuals… i així una llarga llista, a la societat espanyola l’importa tres cogombres, sobretot, perquè des de la transició política, molts ja s’han encarregat d’anar reduint la politització, el sentit crític i el compromís per a canviar les coses, generant una societat totalment absent, on l’estat ha pogut exercir el control social necessari, per acabar amb les discrepàncies. I exemples tenim, els assassinats d’estat, la monarquia corrupte, les accions contra les esquerres i en l’última etapa, totes les actuacions contra l’independentisme, on tot s’hi val.
“Posar policies infiltrats en diferents organitzacions i col·lectius legalment acceptades i constituïdes en un estat democràtic, no és ni normal, ni acceptable. Però Espanya és diferent, aquí val tot”
L’estat espanyol, no defensa els interessos de la ciutadania, que ningú es confongui. Defensa els interessos d’una minoria, casposa i degradada, enriquida per la corrupció i la protecció de l’estat on ha fet els negocis, ha estat protegida i mai depurada. Si anem a la història d’Espanya sobretot, els dos últims segles, és una evidència. L’estat tot i alguns canvis, continua igual, i les seves institucions continuen igual de podrides i controlades per famílies, que han anat ocupant les diferents institucions.
Posar policies infiltrats en diferents organitzacions i col·lectius legalment acceptades i constituïdes en un estat democràtic, no és ni normal, ni acceptable. Però Espanya és diferent, aquí val tot, l’estat de dret és una quimera, la magistratura és de riota i el millor que pot passar és que no hi tinguis cap relació. La policia democràtica al servei de la ciutadania és un mer acudit, la guàrdia civil és un cos paramilitar amb l’objectiu de controlar la societat i garantir el poder local de cacics i corruptes, i l’exèrcit només ha estat capaç de matar i assassinar a jornalers i treballadors a més de promoure cops d’estat al servei de minories.
Una mostra també que cal recordar, és quan en el judici als líders independentistes, les declaracions del cap d’informació dels Mossos, afirmava a qui controlaven i els criteris per a exercir aquells controls, sota quines organitzacions i col·lectius, de grups d’esquerres, d’àmbits propers a l’independentisme anomenat radical, a sindicalistes, ocupes, anarquistes… i així una llarga llista. Per tant, no és casual, i cal preguntar-se, sota quins criteris objectius es fan les infiltracions i controls. Senzillament, per criteris ideològics, i això ho fa la policia nacional, la guàrdia civil, els mossos i qui calgui.
L’objectiu ideològic plenament, no hi ha causes objectives per a fer aquestes actuacions, a temes de mer ordre públic, ara si vol la càrrega de proximitat a la violència i al terrorisme, un aspecte que fa temps que tant la judicatura, i els cossos policials van al darrere. Tot el tema relacionat amb el procés, s’han buscat excuses per a introduir la violència i el terrorisme, com si Catalunya fos el País Basc, quan no té res a veure. L’aplicació de la Llei antiterrorista, ho facilita tot i és una bona excusa.
Quants controls policials i infiltrats hi ha dins de l’extrema dreta, a VOX, al PP, a les Joventuts del PsoE-Psc…, cap. Com s’han de controlar a si mateixos, si els cossos policials i judicials, estan plens d’aquesta línia ideològica.
Per tant, menys escarafalls i indignació, i més actua contra un estat corrupte, que només es defensa a si mateix, i fa servir les forces de seguretat de forma vergonyosa amb l’objectiu de controlar la dissidència i la discrepància, on determinats sectors i partits de la dreta més reaccionària, considerà el govern actual, d’il·legítim, i pro comunista. Per desgràcia, la història d’Espanya està plena de moments lamentables, i recorda el que va motivar el cop d’estat de 1936, i com avui retornen els mateixos conceptes i formes. Avui no hi ha cop d’estat, perquè encara no ha guanyat l’esquerra, o si més no, el govern actual no representa cap perill. Si algun dia de veritat, democràticament guanyen les esquerres i de veritat puguin transformar l’estat actual, estic plenament segur, que tots els que s’anomenen defensors de la pàtria única, indivisible, catòlica, apostòlica i romana, tornarien a utilitzar als criminals de sempre per no atendre la voluntat popular. L’estat és un perill, i mai acceptarà cap canvi democràtic, i la minoria que el controla encara menys.
I si algú té l’esperança i desig, que algú de la judicatura canviarà les accions contra els partits i organitzacions d’esquerres i independentistes per a garantir els seus drets, doncs que esperi ben assegut, ningú farà absolutament res, tot arxivat. L’estat no pot anar contra si mateix.
Ara, el que si que poden fer les organitzacions quan detectin i localitzin un infiltrat, més que denunciar-ho, aplicar-li la seva mateixa medicina, com ja fèiem els anys setanta i vuitanta, quan es localitzava a un d’aquests personatges, al cap i a la fi, no tenen cap legitimitat i atemptem contra els nostres drets. Ni ens mereixem aquest estat, ni continuar aguantant estoicament aquesta manca de drets, que fa temps hem perdut per callar i no fer. La impunitat s’ha convertit en norma, per tant…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari