[Salvador Pérez] Quan no hi ha cap estratègia comunicativa

No Comment

El problema de l’Ajuntament en temes de comunicació, és que en cap cas fa això. Són mers serveis d’informació i de disseny estètic. És més, en cap cas hi ha una estratègia comunicativa efectiva. Cal tenir en compte que quan parlem de comunicació, vol dir, que sempre és de doble direcció, on més que el disseny i el format el més important és la relació i participació entre l’administració i la ciutadania, i això vol dir que qualsevol acció prevista té en compte aquests elements.

Una de les línies d’actuació que sempre va tenir en compte aquests elements, va ser la posada en marxa d’una eina comunicativa que durant molts anys havia estat fonamental i estratègica, el Centre de Documentació i Educació Ambiental “CDEA”. Aquesta eina primer es va posar en marxa a l’empresa municipal Eco-Equip, ja que tenia com a objectiu afrontar la imatge corporativa d’empresa, la informació, la sensibilització (relació amb les entitats ciutadanes i les campanyes i accions de coresponsabilitat i compromís) i l’educació ambiental entesa com a integral i dirigida a tots els àmbits de la ciutadania.

Havia de servir per a cobrir les deficiències de la manca de pressupost i recursos, ja que explicava la feina de l’empresa, les bondats del servei i la coresponsabilitat de la ciutadania en garantir uns bons hàbits tant en temes de neteja, com d’afrontar el problema dels residus, on el compromís de la ciutadania era fonamental.

L’any 2003 resultat de la negociació política, un dels partits participants en la negociació pel nou govern tripartit a la ciutat, vol que aquesta eina estratègica de comunicació quedi sota la seva responsabilitat. I tot el seu personal professional, els seus recursos i eines van al Servei de Medi Ambient, i l’empresa municipal es queda sense un dels seus elements estratègics i sense cobertura comunicativa. El resultat d’aquest procés és més que evident, l’empresa municipal va reduir la seva influència i la pèrdua d’aquesta eina serà un dels factors importants, que no l’únic, de la seva decadència i deficiències sobretot des de l’any 2008 fins ara.

Qui es veu reforçat serà el Servei de Medi Ambient, que disposarà d’una eina estratègica que l’ajudarà a millorar la sensibilització mediambiental vers la ciutadania, a més de confluir en una conjuntura favorable vers els problemes de sostenibilitat. La ciutadania pren consciència dels problemes i la necessitat d’afrontar-los.

El CDEA, amb temes d’informació ambiental, serà un captador d’informació que servirà a nivell tècnic i polític, un punt de referència en temes de sostenibilitat, gestionarà l’Agència d’Energia i Canvi Climàtic des de la seva posada en marxa, un centre de recursos mediambientals (Biblioteca especialitzada i Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac), l’Oficina 21 de Sostenibilitat i el Centre d’Informació Ambiental Bonvilar.

Serà en temes de sensibilització una eina comunicativa responsable de moltes campanyes i accions, que tenien com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania, recollint les aportacions de les entitats, establint mecanismes de participació i col·laboració, i apropant les accions i actuacions buscant el màxim compromís i responsabilitat compartida.

I un altre element important, l’educació ambiental com a concepte integrat, com a eix fonamental, on la ciutadania havia de ser protagonista del canvi d’hàbits i comportaments davant dels problemes mediambientals, buscant la màxima coresponsabilitat i la capacitat d’afrontar-los. L’educació es convertirà en un factor estratègic amb tot un seguit de programes i propostes que seran fonamentals.

Per tant, no era el resultat de la improvisació, sinó d’una estratègia comunicativa perfectament definida. I els resultats i indicadors d’aquesta actuació han estat més que evidents.

En aquests moments on cal una estratègia comunicativa, on administració i ciutadania es complementen, col·laboren, participen i avaluen, no existeix.

Estem davant de l’estratègia de la mera informació, d’estar a les xarxes sense més contingut, del disseny, i de l’acció de curt termini per a donar molta sensació que es fa alguna cosa, però després es demostra que no hi ha res.

L’Ajuntament en aquests moments és això, miratge comunicatiu. Com és evident un coneix molts dels protagonistes de l’acció comunicativa després de molts anys de ser-ne professional, molta estètica, disseny, i poc contingut. I algú pensa que a base de saturar de titulars els mitjans i les xarxes, o de molta informació saturada sense contingut, anirà fent i tapant la mala gestió de govern.

Un dels exemples negatius, és tot el que fa referència a la sostenibilitat mediambiental, on no hi ha estratègia comunicativa, el que era la seva eina fonamental, el CDEA, s’ha desmantellat, només en queda el nom, de moment. Les seves funcions i competències, s’han anat eliminant de forma barroera i sense cap justificació, els seus professionals s’han disgregat, on tota la seva experiència i professionalitat, s’ha derivat a la mera rutina. El més greu d’aquesta actuació, és que no existeix cap alternativa funcional, ni cap estratègia comunicativa que ho justifiqui. I en la línia d’actuació d’educació ambiental, per exemple, es nomena una cap sense coneixements en aquest àmbit, ni en temes relacionats amb la sostenibilitat, una demostració del poc interès sobre el tema. Però bé, tot això és normal, tampoc sorprèn, quan el Servei de Medi Ambient és marginal i una veritable disbauxa des de fa un temps.

Quan la interpretació sobre la comunicació no té cap contingut, està mancada de professionalitat i d’estratègia, i pensada a curt termini, els seus resultats són evidents, i per desgràcia, abocada al fracàs. I per a millorar el nivell d’incompetència en aquest camp, s’eliminen les eines més eficients d’aquests anys, que com a mínim tenia una estratègia i objectius, que en cap cas es planteja una alternativa millor en moments on cal ampliar i millorar els recursos en comunicació, tenint en compte que això vol dir en termes d’informació, sensibilització i educació ambiental, i sobretot, s’ha de fer amb la ciutadania. Però bé, així estan les coses, i se suposa que havia de ser la nova política municipal de canvi…

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3