Aquests dies s’ha presentat als mitjans de comunicació locals, el programa Reciclos, resultat d’un conveni entre l’Ajuntament de Terrassa i Ecoembes. Segons van explicar, és una aposta per fomentar el reciclatge a través d’un sistema de devolució amb recompensa a través d’un QR a tots els contenidors grocs de la ciutat. No és exactament així, ja que de moment s’han col·locat dos contenidors a dues estacions dels FGC.
Segons el gerent d’Ecoembes a Catalunya, “un pas endavant per apropar el contenidor groc a la ciutadania des del punt de vista digital”.
Fins aquí, la foto i la propaganda, que segons sembla és l’única manera de funcionar, mentrestant, el problema de la gestió dels residus és un mer miratge. I com que no hi ha prou recursos pressupostaris ni tenir una línia d’actuació clara, l’Ajuntament només es va subordinant a mers projectes externs, que no van enlloc, són contradictoris i molt lluny dels objectius, tant de prevenció com de reciclatge.
El primer que cal explicar és qui és Ecoembes, i el seu punt verd. És una mera empresa creada per a treure la responsabilitat mediambiental de les indústries i activitats generadores d’envasos. Aquestes empreses paguen una aportació a aquesta i, dels seus recursos, en fa una distribució amb convenis i acords amb les diferents administracions autonòmiques i locals. Senzillament, els paga una quantitat per la gestió dels envasos i una altra part per a campanyes de sensibilització. Cal indicar que les quantitats aportades estan molt lluny del cost de gestió, que al final cobreixen els ajuntaments i el conjunt de la ciutadania. Senzillament, és una aportació que juga amb els dèficits de les administracions, disposades a acceptar les propines que els donin. Així les indústries envasadores i Ecoembes fan una neteja de consciència a baix cost.
Tot el discurs mediambiental d’Ecoembes és un mer miratge i pur màrqueting, res a veure amb la millora del medi ambient ni en la millora de la gestió dels residus. Tal com deia, la seva funció és eximir a les empreses envasadores de qualsevol responsabilitat mediambiental. Tampoc té com a objectiu la reducció de la quantitat i diversitat d’envasos posats al mercat. Un altre dels objectius és recuperar per via del contenidor groc el màxim d’envasos per a ser reciclats o incinerats. I el punt verd, res a veure amb el medi ambient, és un mer factor econòmic.
Aquí és on apareix la ciutadania que fa d’obrer gratuït, que amb el discurs d’ajudar el planeta i el medi ambient, fa la separació de forma obedient, sense moltes vegades preguntar-se sobre què ho motiva, i sobretot, sense una exigència clara del que està passant realment amb la seva aportació.
I podríem fer-nos moltes preguntes, ja que hem de treballar gratis. Com és que cal una empresa com Ecoembes, que evita l’exigència de responsabilitats. No es garanteix la reducció en la producció d’envasos, ni hi ha una exigència major, quan els envasos sobretot de plàstic s’han convertit en un veritable problema mediambiental.
On són les polítiques de reducció de la producció d’envasos en quantitat, diversitat i perillositat? Com és que les administracions no són més exigents i obliguen Ecoembes a pagar els costos reals de la gestió dels envasos? Com és que una part important dels envasos, més d’un quaranta per cent, van a incineració i abocament? O sigui, a contaminació.
A més, cal tenir en compte que Ecoembes fa aportacions només a la recollida d’envasos, no admet promocionar la resta de recollides com l’orgànica, el vidre, el paper-cartó, els residus especials i perillosos. No té una visió general de la qüestió de la gestió dels residus ni l’interessa el motiu, els seus objectius no són mediambientals ni de solucionar el problema dels residus, sinó garantir el control de la gestió dels envasos a baix cost, i amb unes administracions que per quatre euros li fan el joc, la promoció i la seva supervivència a canvi de res.
Cal recordar que en el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus de Terrassa, una de les accions és promoure actuacions de dipòsit i retorn, a tota la ciutat. Això vol dir una aposta per la prevenció (reducció) i pel foment del reciclatge. Aplicant un sistema d’incentius a la ciutadania amb el retorn dels diferents envasos (plàstic, brics, llaunes, vidre…). Per tant, ampliat al conjunt d’envasos i no només a aquells que l’interessen a Ecoembes. I que fa l’Ajuntament? Res, té un Pla Local amb tot un seguit d’accions des de l’any 2019 perdut en un armari.
Això si, arriba Ecoembes venen una proposta interessada i a l’Ajuntament, sense recursos ni criteris, li sembla una meravella per a seguir entretenint el personal. I amb afirmacions absurdes: que es posarà un sistema a tots els contenidors d’envasos i al conjunt de contenidors de recollida selectiva.
Un nou miratge, ja que Ecombes no farà cap aportació més enllà dels seus interessos. El que haurien de fer els responsables municipals és dir la veritat: quan ets incapaç de netejar els contenidors, d’aplicar un nou sistema de recollida de voluminosos, de fer campanyes d’informació i sensibilització pròpies, d’aplicar un sistema porta a porta de residus, de millorar el servei de deixalleries, aplicar el Pla Local i de millorar la gestió, senzillament, per no disposar d’un pla d’actuació, de tenir una mínima coherència, ni disposar de pressupostos per a fer res.
Per tant, si volem millorar la prevenció i el reciclatge, siguem seriosos i deixem de fer invents, apliquem d’una vegada un sistema de dipòsit i retorn efectiu, apliquem bonificacions a la taxa que ajudin a garantir la màxima col·laboració de la ciutadania, dediquem més recursos i eines a la informació, sensibilització i la participació de la ciutadania tractant-la com a adulta, expliquem el problema i fem pedagogia d’aquest.
Deixem-nos de Reciclos, com si fos la modernitat, concursos i entreteniments, i d’una vegada solucionem els problemes, disposem d’una estratègia i marc d’actuació creïble. I si Ecoembes vol de veritat col·laborar, que es deixi d’entreteniments i estratègies interessades, pagui els costos reals de la gestió dels envasos (recollida, manteniment, neteja dels contenidors, transport i ocupació de la via pública). I pagui els costos reals per a la realització de campanyes d’informació, sensibilització i educació ambiental, per a accions de prevenció i reciclatge de tots els residus. I l’Ajuntament, senzillament, ha d’actuar amb criteris de defensa dels seus interessos i del conjunt de la ciutadania, deixar-se de col·laboracions interessades i de viure només de la propaganda.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari