El Ple Municipal va aprovar la modificació del POUM del polígon de Palau Nord previst per a ús industrial per a ús de sòl terciari, per a fer el nou Barri residencial de Can Bosch. El projecte preveu crear 2000 habitatges amb un 50% d’habitatge de protecció oficial, mantenint la Riera, amb passatges verds, això sí, sense equipaments, per tant, els hauran de buscar en els barris de l’entorn, Can Jofresa, Segle XX i Can Palet.
Diferents entitats i col·lectius ja si han posicionat en contra, d’altres en la mesura que en tinguin coneixement i deixin de mirar els titulars periodístics, estic convençut que aniran en la mateixa direcció.
Tornem a estar en un nou projecte absurd, fora de qualsevol criteri de sostenibilitat mediambiental, i continuem amb una política del totxo sense cap criteri racional. Els titulars periodístics llegits sense contingut, ni anàlisi són molt cridaners, però quan vas al fons, observes una proposta que no té cap sentit, a més de les contradiccions que comporta.
Què aquesta zona, necessita algun tipus d’actuació, és evident, s’ha permès la seva degradació al llarg dels anys, on l’Administració municipal no hi ha fet cap intervenció. I no es pot fer l’afirmació que és una zona agrària i espai agrari, això és fals. El que hi ha, és un munt d’horts sense cap ordre, ni condició, que només afavoreix la degradació de la zona. Res a veure, amb la zona Nord i de Bon Vilar, on hi ha veritables zones agrícoles, ordenades i amb explotacions i respecte al paisatge. Tota aquesta horta totalment degradada i desordenada, cal ser replantejada plenament, i si cal ser eliminada, ja que no ajuda a la millora de l’espai, i no cal afegir-hi qualificacions que no ajuden a millorar aquest espai. Repeteixo, no és una zona agrària per cap concepte.
Ara, la solució a aquest desgavell, no passa per a fer un projecte que no és cap solució, i menys, amb criteris de solucions mediambientals, ni d’habitatge.
Terrassa, té un parc d’habitatge privat buit molt elevat, hi ha una saturació d’aquest tipus d’habitatge, que en alguns casos serveix com a actuació especulativa i de benefici fàcil. Hi ha un munt d’habitatges abandonats i no ocupats de la Sareb. Hi ha un gran dèficit d’habitatge de promoció pública i protegit, que s’ha de resoldre. I el que cal, és posar tot aquest volum d’habitatges en circulació, ja sigui de lloguer, com de venda accessible, fora de l’àmbit especulatiu i de benefici fàcil. Aquesta és la política que cal afrontar de veritat.
I també, cal aprofitar els projectes en curs i de curt termini, com l’AEG, Sala i Badrinas, Gasómetre, la Rambleta, Can Colomer…, per a garantir el 30% d’habitatge de promoció pública.
Per tant, el que no cal és posar en marxa 2000 habitatges nous per a crear un barri fictici, que pot ser marginal, sense equipaments, i que no resolt el problema de la zona, i de l’habitatge. I el més preocupant, és una contradicció amb els criteris mediambientals, ja que s’hauran d’utilitzar més materials, i afegir els elements de consum com l’aigua i l’energia, que no en disposem. Així com nous serveis i equipaments, que s’hauran de reduir dels barris actuals.
Cal, doncs, garantir que els habitatges actuals siguin ocupats i deixin d’estar buits, cal garantir que el 30% de promoció pública en els projectes actuals es compleixi, cal posar en circulació tot l’habitatge de la Sareb, i l’Ajuntament i la Generalitat, es posin les piles per a fer aplicar les solucions.
I en comptes d’anar obrint nous barris, com el de Can Bosch, el que cal és garantir els serveis i equipaments pel conjunt de Barris de la ciutat, i deixar-se d’experiments. Els projectes de Segle XX s’estan començant, però encara resta resoldrà més problemes. El famós barri de Can Colomer, no està acabat, i el seu ritme està molt lluny dels objectius, seria una demostració de com no s’han de fer barris dormitori allunyats. I així podríem anar fent llista de les mancances i dèficits. I un dels exemples, són els problemes per a garantir un bon servei de manteniment dels espais públics, els carrers i voreres. I els greus problemes en el Servei de neteja i recollida de residus.
És molt fàcil, presentar un projecte de nou barri, fer-se la foto de forma convenient i estratègica, i entra plenament en contradiccions i incoherències, oblidant com tenim el conjunt de barris de la ciutat, per a plantejar-se obrir nous fronts, que res tenen a veure amb la millora de la ciutat i del seu futur, quan som incapaços de resoldre els problemes del present immediat.
I en el fons amagar un altre aspecte, la incapacitat per a resoldre i afrontar l’abandonament permanent d’un espai, que s’ha permès la seva degradació, una ocupació de l’espai per una horta descontrolada i marginal, amb unes activitats d’extracció de materials i altres activitats, i oblidant que és una zona inundable, per tant, s’ha d’anar amb compte que si vol acabar ocupant, amb una riera oberta i amb aigües residuals. Per tant, el millor que podria fer l’Ajuntament, es resoldrà aquests problemes endèmics, resultat de la incompetència municipal, amb menys cost i buscant solucions més adequades a les necessitats reals. I sobretot, deixar-se de titulars periodístics, mantenir una mínima coherència, sobretot, quan fas el discurs medi ambientalista amb el famós concepte de la “Revolució Verda”, i aquest projecte res hi té a veure, i és la contraposició al mateix.
Espero que es faci la reflexió al respecte, i es busquin solucions més adequades, i sobretot, s’afrontin els problemes reals que hem de resoldre d’una vegada.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari