[Salvador Pérez] Resultats electorals que s’han de pair i valorar amb tranquil·litat

No Comment

Hem passat un altre procés electoral, europees i municipals. Jo em centraré en les municipals, que són en les que tindrem una repercussió directa. I dels seus resultats en podem treure diferents titulars que ja han començat a córrer a les xarxes i mitjans, “s’ha acabat l’hegemonia del PsoE-Psc a Terrassa després de quaranta anys”. O no s’ha produït la fragmentació que les enquestes i presagis afirmaven. O “Tot per Terrassa, entra amb contundència”, i així podríem anar fent titulars.

Els resultats que s’han produït, com és evident, s’han d’analitzar amb tranquil·litat i certa distància, però són evidents i clars. La participació ha augmentat un 10% respecte a les anteriors eleccions.

L’entrada amb força del Jordi Ballart (TxT) amb deu regidors és, si atenem a les enquestes i previsions, una certa sorpresa. Però al final, haurà estat qui ha trencat amb l’hegemonia del seu anterior partit, cosa que no s’esperaven. A més cal tenir en compte que està molt lluny de tenir un lideratge ferm, però ha tingut el mèrit de guanyar sense disposar de l’aparell del partit, ni de l’estructura municipal. Més endavant quan recollim les dades concretes podrem observar d’on ha obtingut el vot, i ens donarà pistes del seu resultat, que a més d’emportar-se per davant al seu antic partit, s’ha emportat per davant a altres partits que no han obtingut cap regidor. També cal tenir en compte que aquest no és un projecte col·lectiu, és personal, i coneixent l’experiència com alcalde que va ser nefasta, té un equip de col·laboradors als que va menystenir llavors, i ara veurem què passa en aquesta legislatura. Bé, el temps ens demostrarà si estem davant d’un lideratge per a canviar les coses, o senzillament, serà un PsoE-Psc bis. I també dependrà de la política de pactes, en cas d’haver-ne, i amb qui.

El PsoE-Psc amb set regidors, és el gran derrotat dels que queden, han perdut davant del seu pitjor enemic, al que van trair i menystenir, tot i disposar de l’aparell del partit, del grup de boques agraïdes, dels exalcaldes pitufaires i de tot l’aparell municipal. Per tant, la destrossa és més que evident, i el problema és més greu, fa saltar les aspiracions dels futurs polítics professionals a la cadira i al sou que ja s’hi veien de per vida. Per tant, seurà a la cadira de l’oposició després de tants anys, necessitarà forces teràpies de grup per a afrontar-ho amb certa tranquil·litat i normalitat. Ara un recorda les prediccions d’un tinent d’alcalde de l’actual govern quan va predir que l’alcalde seria el Sr. Vega, aquella predicció l’ha ensorrat com alguns ja vàrem indicar.

Els resultats d’ERC, Ciudadanos i JxCat, han estat més o menys els previstos, quant al número de regidors.

El que ha estat una sorpresa és el resultat de TeC, que desapareix de l’Ajuntament quan fa quatre anys era segona força, i el seu resultat ha estat una sorpresa no previsible. Però tal com ja vaig comentar, la divisió té un alt risc i perill, i Podem-ICV-EuiA, han aconseguit entre tots fer la gran trencadissa, quan tots junts haguessin com a mínim obtingut entre tres i quatre regidors com a mínim. La divisió els ha deixat fora, ara tindran quatre anys entre tots per a reflexionar i aprendre d’una vegada que la divisió porta als pitjors resultats. És una pena, però de vegades s’ha de pagar un alt cost per la irresponsabilitat. Per desgràcia aquesta ciutat de moment perdrà tots els referents de l’esquerra transformadora. Però és que, per desgràcia, s’ho ha guanyat a pols i ara en tenen els resultats, podran continuar vivint de les essències, però lluny d’on pretenien estar.

I una pena per la CUP, ja que ha fet una bona tasca. I Terrassa per la República, que era una oportunitat per a entrar aire fresc a l’Ajuntament.

I la millor notícia, la no entrada de VOX i la desaparició del PP, que està rebetn els resultats de la seva política absurda i fora de lloc.

El problema d’aquesta situació és que un 25-30% del vot resta fora de l’àmbit institucional, un volum de ciutadania activa, que resta sense representació, però que és evident que continuarà treballant des de la societat civil per a canviar les coses i influir amb els responsables polítics escollits.

I també s’obren moltes incògnites que s’aniran resolen i aclarint, la política de pactes que definirà moltes coses i si de veritat viurem una etapa de canvis acabant amb un model de quaranta anys. I una de les gran incògnites és què farà un Jordi Ballart que ha estat impregnat del model del PsoE-Psc, que ha patit la pitjor cara i influència del seu Secretari d’Organització durant tota la seva vida, la influència d’uns exalcaldes i d’un partit, que el seu model era atendre als interessos dels poders fàctics locals, el sou i la cadira. Per tant, molts dubtes sobre si tindrà la capacitat de canviar les coses, els mals vicis i costums, o senzillament, serà un mer enrabiat, ple d’estirabots, incapaç de treballar en grup i sense un projecte col·lectiu de transformació d’un model de ciutat, on ell desgraciadament hi ha participat.

Molts dubtes, moltes preguntes de moment sense resposta, i que s’aniran definint i concretant en els propers dies, sobretot quan baixi l’eufòria i les sorpreses. Veurem.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3