Que Israel necessitava un estat per a viure, és evident. Ara, la solució aprovada, va ser una vergonya, i el convenciment que la decisió presa seria un niu permanent de conflictes. Després de la fi de la segona guerra mundial amb el nazisme vençut, calia resoldre el problema moral després de l’extermini de més de sis milions de jueus, als quals calia trobar una sortida en forma d’estat. És més, els dirigents jueus anaven fent accions terroristes contra els anglesos a Palestina, tot intentant la seva marxa i trobar-hi la solució. Per tant, els primers governants de l’Estat d’Israel provenien de l’exercici d’accions terroristes, assassinats i violència estratègica.
La solució aplicada en la creació d’aquell estat, no responia a una solució que garantís aquell estat. Es pren una decisió poc equitativa i raonable, fonamentada en mers interessos de determinades potències de caràcter colonial i amb criteris de pur racisme, ja que aquestes potències consideraven les poblacions àrabs inferiors, decadents i fora dels cànons occidentals. La decisió de posar l’Estat d’Israel al mig de Palestina era una bomba de rellotgeria de curt i llarg termini.
Una decisió unilateral que els estats occidentals es va treure de sobre, ja que podien haver posat l’Estat d’Israel a Texas, Gales o l’Alemanya de l’Est, o inclús a Líbia o l’Aràbia Saudí. Però es determina Palestina al considerar que era en els famosos territoris sagrats, i va importar tres cogombres que les poblacions palestines eren els propietaris efectius d’aquells territoris, però no importava, eren àrabs, pobres la gran majoria i militarment febles i dividits. Per tant, criteris racistes i de classe que van ajudar en la decisió. És més, les potencies colonials Gran Bretanya i Estats Units, els ajudarien militarment i a convèncer l’opinió pública en aquella fita. I la Unió Soviètica i altres estats, ja els va anar bé, convidant a molts jueus russos a marxar al nou estat, així de forma hipòcrita amagaven el seu antisemitisme i se’ls treien de sobre sense actuar contra ells.
Per tant, què ha passat, doncs el que era evident: guerres permanents i enfrontaments no resolts. I com no podia ser d’una altra manera, l’exèrcit millor armat i preparat ha anat guanyant totes les guerres i enfrontaments, ocupant els seus territoris conquerits, i protegits pels Estats Units que els hi ha donat ma llarga per a exercir la brutalitat, el terrorisme d’estat i anar aplicant el genocidi sistemàtic contra els palestins.
L’estat palestí és una quimera, se l’ha dividit en dues parts, Cisjordània i Gaza, totalment desconnectades, dividides per murs que generen veritables camps de concentració aïllats, on es manté a la població palestina degradada i marginada, amb alts índex de pobresa. Patint una política d’apartheid vergonyós, expulsats de les seves terres i propietats per la política d’ocupacions del territori que practica el govern d’Israel, detencions, assassinats i brutalitat d’un exèrcit que exerceix la repressió contra una població civil desarmada a la qual permanentment va reprimint. Inclús amb el tema de les vacunes, han tingut la indecència de no vacunar la població palestina no repartint vacunes per a la seva població.
Aquests dies podem tornar a veure el comportament indigne d’un exèrcit que destrueix de forma indiscriminada tot el que existeix, matant a civils sense contemplacions, i al marge de quatre coets i unes quantes pedres. Canons d’alt calibratge, avions, míssils, tancs i el que calgui per matar i destruir-ho tot, l’objectiu, acabar amb la població palestina per mitjà d’un genocidi estratègic amb la connivència de les potències occidentals que li permeten totes les arbitrarietats i brutalitat criminal. Al cap i a la fi, és a l’únic Estat terrorista que li permeten disposar d’una bomba atòmica sense demanar-li responsabilitats, i que exerceixi un genocidi racista contra un poble.
Un exèrcit molt valent, protegit pels Estats Units i les potències occidentals, però que ho fa contra un poble desarmat i miserable com és el palestí, però que no ho faria contra els estats àrabs rics, que callen i participen d’aquest racisme d’estat i que els importa molt poc el que facin amb els palestins.
Pensava que Israel aprendria la lliçó, recordaria el seu passat de marginació i genocidi exercit per la brutalitat criminal del nazisme, i seria capaç de no aplicar les mateixes tècniques criminals dels seus enemics que els volien exterminar. Al contrari, s’ha convertit en el mateix estat criminal, racista i genocida, on els palestins son les víctimes propiciatòries de tota la seva brutalitat criminal, objectiu, l’extermini lent i sistemàtic, ja sigui, per la seva misèria i pobresa, per l’acció de la pandèmia o senzillament, aplicant la repressió i la brutalitat de la guerra. Al cap i a la fi, ningú els recordarà, ni farà res per acabar amb aquesta degradació ètica.
I els dirigents israelians tenen la hipocresia i indecència de dir que ells només responen a l’atac i que intenten no atacar civils. Cap referència al tracte de les poblacions civils, l’ocupació sistemàtica dels seus territoris, la tortura i assassinat, i de garantir que Palestina mai serà un Estat com el que reclamaven els israelians el seu dia. L’Estat d’Israel només cal que apliqui la gota malaia, anar eliminant la població palestina fins que no en quedi ni rastre, o estigui tota marginada a Jordània o el Líban. I al final, Palestina sigui plenament ocupada i una regió d’Israel sense palestins, aquest és l’objectiu final, tot permès per la comunitat internacional i la hipocresia de tothom que diu busca solucions, però que no fa absolutament res. Mentrestant, la població civil palestina és assassinada i destrossada per l’exèrcit israelià.
En el fons, la misèria humana, la hipocresia i la manca d’escrúpols és més que evident en aquest conflicte on el seu final està més que determinat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari