Fa uns dies la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Sra. Raquel Sánchez, va aterrar fins al Quart Cinturó per exposar la situació d’aquesta obra faraònica, el seu calendari i els trams que tiraran endavant.
La va rebre tota la claca entusiasta, empresaris, industrials, representants del seu partit, i alcaldes de Terrassa, Sabadell, Castellar… I tot va servir per a fer-se els ofesos perquè la Generalitat, amb un acte de mera estètica formal, no hi va assistir per sentir-se agreujada. Molta comèdia, molta foto i molt discurs de paper.
Un encara no entén l’acte, ja que la ministra els va indicar que assumirien el cost, fet normal, al cap i a la fi, porten des de l’any 1962 amb un projecte inútil, desfasat i fora de lloc, que és l’obra de l’absurd. Després, per indicar que la part del projecte que resta pendent ja el farà la Generalitat, per tant, li remet la part conflictiva del projecte, allà on el territori i moltes entitats no el volen, pel seu impacte i l’atemptat contra la sostenibilitat mediambiental que suposa.
I el que és més greu, ve la ministra sense entendre res, només proposant formigó i un model de mobilitat que res té a veure amb els temps que vivim, demostrant les contradiccions del discurs de sostenibilitat mediambiental, que afirma la ministra que gestiona els temes relacionats amb la sostenibilitat. O sigui, com evitem els impactes de les grans xarxes de carreteres, que no resolen els problemes de la mobilitat com succeeix amb l’AP7 i d’altres xarxes incapaces de donar solucions al volum de trànsit que generen llargues cues, saturació i contaminació.
Cap notícia sobre com solucionar la xarxa ferroviària de Rodalies. Com millorar i adequar el transport públic en totes les seves alternatives, sobretot la xarxa ferroviària, on només s’han fet inversions en l’alta velocitat. Mentrestant, la xarxa ferroviària general cau de forma permanent, i ara resultarà que la gran solució seran els maldestres Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030, de riota, per no plorar.
Resoldrem el tram des d’Abrera fins a Terrassa, ja començat, i que la seva continuïtat està en el món dels morts. Però el tram Terrassa-Sabadell i Sabadell-Granollers, ja veurem com acabarà, per l’oposició existent sobre aquests dos trams. A més, cal tenir en compte que ERC sempre s’hi ha oposat, i Junts per Catalunya hi dóna suport. Ja sabem que a aquests els temes de sostenibilitat mediambiental els importa tres cogombres, el seu model econòmic i de desenvolupament sempre està al servei dels poders fàctics i econòmics. Per tant, ja veurem com acabarà, el govern central ja s’ha tret el mort de sobre i ara el problema el tindrà la Generalitat a l’hora de fer el projecte i tirar-lo endavant, sobretot, quan el govern està dividit, i les contradiccions evidents.
Tampoc entenc que hi fa l’alcalde Jordi Ballart en la reivindicació d’aquest projecte, reclamant la seva totalitat, o sigui, fins a Granollers. Ja entenc que tingui ganes de foto i protagonisme, però cal un mínim de coherència. Terrassa rep l’impacte directe sobre la seva zona Nord, o sigui, contra el projecte d’Anella Verda, un impacte sobre el territori i que posa en contradicció el seu discurs de sostenibilitat mediambiental, de la famosa revolució verda, de les propostes de sostenibilitat, de defensa del Medi Ambient. I una foto, i anar fent la pilota als sectors econòmics que van a la seva, i el medi ambient els importa tres cogombres, doncs cal tenir criteri, personalitat i coherència, no s’ho val, ja que llavors es perd la credibilitat política. I seguir l’estratègia de l’alcaldessa de Sabadell contra la Generalitat, és un contrasentit i desviar el tret sobre les responsabilitats, ella pertany al partit del govern central, i ja li convé l’estratègia partidària, però ell?
Puc entendre que l’alcaldessa de Sabadell Sra. Marta Farrés, hi estigui molt interessada i el reivindiqui, ella no té res a veure amb el gran alcalde Sr. Antoni Farrés, que tenia criteri, personalitat i coherència i mai va donar suport a aquest projecte. Pertany a un partit que el medi ambient l’importa molt poc, està al servei dels interessos econòmics i fa anys que van perdre qualsevol referent ideològic. I que el Quart Cinturó posi en risc el territori, sigui un projecte caduc, inútil i de gran impacte fora de qualsevol criteri mediambiental, doncs és igual. Recordar que va estar en el govern del Sr. Manuel Bustos, un exemple de corrupció, i de manca d’escrúpols.
Per tant, ja veurem com acabarà aquest projecte, si serà un mer brindis al sol, i on tothom s’haurà de retratar, i per exemple, ERC, si serà capaç de mantenir allò que durant tots aquests anys ha indicat, i fa uns dies va confirmar, la seva oposició, té la clau del govern a nivell de la Generalitat, i del govern municipal. I també veurem si l’alcalde segueix amb la seva postura incomprensible, que res té a veure amb la política mediambiental que proposa el seu govern, o senzillament, és fum i miratges, mera estètica sense cap credibilitat.
El projecte del Quart Cinturó, com a mínim tindrà un fet important: es faci o no, posarà a tothom al seu lloc, amb les contradiccions i absurds, i els interessos que cadascú defensa de veritat i al servei de qui està. Això per a mi, és l’únic que m’interessa d’aquest projecte, que no tinc cap interès en que es faci. Però segur, que hi estarem entretinguts durant molts anys, però bé, aquest país l’entreteniment i la comèdia, és un fet permanent. I per sort, la ciutadania ja en comença a estar farta i tipa, i es prou intel·ligent, com oblidar la incompetència i la gran farsa en que s’ha convertit el model que ens toca viure.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari