Aquest és un estat de pandereta i de baixa qualitat democràtica, és més que evident, cada vegada que parlo de l’Estat espanyol em reafirmo amb aquestes afirmacions.
Que a la senyora Cassandra Vera, per uns tuïts, li posin un any de presó és de riota per no plorar. I que sigui per una denúncia de la Guàrdia Civil, i una sentència de l’Audiència Nacional tot indicant que “totes les víctimes del terrorisme mereixen respecte al marge del moment de l’atemptat”, repeteixo, de riota i perplexitat, que no sorpresa.
Jo no valoraré els tuïts perquè em sembla el menys important; ara, aquesta sentència sí que demostra que encara patim un franquisme no superat, incrustat en totes les estructures de l’estat i del PP on hi ha encara un volum important de personatges addictes a l’anterior règim, reconvertits a la democràcia en vint-i-quatre hores, això sí, sense renunciar al fervor del dictador, per això ni demanen perdó, boicotegen permanentment la llei de la memòria històrica i insulten a les famílies de les víctimes. El portaveu al Congrés és un exemple, quan els diu que són uns aprofitats que només volen la subvenció.
Per tant, aquesta sentència igual que la que es va posar a un cantant de les Illes per la lletra de les seves cançons, a presó, sí que posen en perill la llibertat d’expressió i la parcialitat interpretativa que fan els fiscals i jutges d’aquests temes.
L’estat espanyol està, podrit fins les essències, impregnat del franquisme més corrupte i fora de lloc en els temps que corren. Que encara existeixi l’Audiència Nacional (que assumeix el mateix paper que el Tribunal d’Ordre Públic franquista), és un contrasentit, ja que els seus integrants son la pitjor cara de la justícia espanyola, per dir-li alguna cosa.
Que al senyor Carrero Blanco, com a molts d’altres assassins, torturadors i criminals se’ls dona la dignitat de “víctimes del terrorisme” demanant respecte, és una veritable vergonya. Ara resultarà que els maquis, els lluitadors contra el franquisme, els que van intentar matar al General Franco i no ho van aconseguir, o ETA fins l’any 1975, que no després, ara resultarà que son criminals, bandolers i altres insults, els hi hem tret el títol de lluitadors contra la dictadura i la recuperació de les llibertats, que com és evident no tenen ni el dret de víctimes, i les seves famílies no tenen aquest reconeixement ni dret a ajut. I que això no depèn del moment històric, és una aberració. O sigui, que ara hem de retre homenatge i respecte a uns veritables assassins, que la llàstima és que alguns dels que ho van intentar, per desgràcia no ho van aconseguir, i que ens hauríem estalviat quaranta anys d’uns colpistes criminals, corruptes i sense el més mínim escrúpol.
El temps històric compte, alguns obliden interessadament, que aquells miserables l’any 1975 encara assassinaven a 5 persones, i l’any 1977 la policia nacional amb les ordre del Sr. Manuel Fraga (PP) assassinaven a cinc obrers a Vitòria.
Aquest estat en si mateix és una anomalia, a Alemanya no es permet cap complaença amb el nazisme, ni devoció als seus dirigents, ni símbols ni enaltiments. Aquí, fent sentències com aquesta, permeten l’existència d’una Audiència Nacional, símbols franquistes no retirats, responsables del PP fent enaltiment del franquisme i el seu líder, subvencionant la Fundació Francisco Franco, permetent a les organitzacions afins de l’extrema dreta manifestar-se amb “l’aguilucho” i altres símbols, que els cossos de seguretat i l’exèrcit mantinguin personatges afins al règim fent ostentació i celebracions al respecte, que els membres de la “Division Azul” rebin homenatges i condecoracions, bisbes fen misses per a un criminal… i així una llarga llista d’absurds.
I després ni fiscals ni jutges actuen contra el que si que és una veritable violència fora de l’exercici de la llibertat d’expressió, que són veritables insults i provocacions, els Indes de torn, algun Canal televisiu pagat per la Conferència Episcopal, on constantment fan enaltiment d’aquell règim, insults a tort i dret a persones, partits democràtics i a qui es posa per davant, amb amenaces i demandes a enviar als militars a matar i assassinar, per exemple, a dirigents de Podem o dels àmbits independentistes.
I quantes sentències aquesta justícia lamentable i podrida, ha aplicat? Cap. Algunes sentències i actuacions sempre van en la mateixa direcció, per desgràcia. L’error d’aquesta noia amb els seus tuïts és haver-los dirigit contra un criminal assassí de l’anterior règim i que els jutges de l’Audiència Nacional com diuen no tenen en compte el personatge i el seu moment històric, que ells ja l’eximeixen.
Ara, també cal dir que una part de la responsabilitat, la tenen alguns partits com el PsoE, PDeCAT i d’altres, que van aprovar la Llei de Reparació a les Víctimes del Terrorisme, que van acceptar el fet d’indicar víctimes des de l’any 1962 i no des de l’any 1979, que és quan de veritat podem parlar en aquest sentit. Però ja sabem que alguns partits viuen d’unes greus contradiccions de no saber ni on eren, ni on van, com deia un dirigent i exministre de dretes com el Sr. Bono, quan confonia la reconciliació en renuncia dels republicans, al ser el seu pare falangista i addicte a l’anterior règim, una veritable vergonya per les víctimes republicanes silenciades, abandonades i insultades. El resultat és que ara estem pagant d’aquesta absurditat.
El que és evident, és que aquestes sentències demostren la veritable cara d’aquest estat de ficció, que ni respecte els drets ni a les veritables víctimes del terrorisme d’estat, i que posa a tota la ciutadania democràtica en perill, i que demostra la manca de tradició democràtica i la necessitat de superar d’una vegada el franquisme sociològic i acabar amb totes les estructures dins l’estat del franquisme real existent, fins llavors viurem situacions contradictòries i esquizofrèniques que ho pagaran les Cassandres de torn. Una veritable vergonya i contrasentit.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari