[Salvador Pérez] Les llistes van sortint, veurem com decidim

No Comment

Ja han començat a aparèixer caps de llista i en alguns casos el llistat de les candidatures de cara les eleccions municipals. Aquesta vegada hi haurà per triar i remenar, es preveu una gran pluralitat d’opcions. Això podria semblar molt democràtic i raonable, però res més de lluny de la realitat. Alguns només aspiren a continuar garantint cadira i sou; altres s’hi volen afegir; altres van a donar-se pel sac i evitar qualsevol possibilitat de guanyar o avançar amb les seves opcions, per tant, tot i la diversitat de possibilitats, és un escenari poc encoratjador.

A algun exalcalde, algú l’ha entabanat de ser un líder carismàtic, quan la seva gestió com a regidor i com a alcalde no ha estat cap meravella, una de les seves decisions va comportar que avui tinguem un veritable problema en la gestió de l’empresa municipal de neteja i residus. En temes de participació no va aportar cap iniciativa, en temes d’urbanisme i planejament no va aportar absolutament res, i va ser nefast en els temes de sostenibilitat ambiental. I en el tema de la municipalització de l’aigua, va ser important el seu canvi de criteri, però com a resultat d’un estirabot, i res a veure amb el convenciment ideològic sobre els serveis públics i la seva gestió. Aquesta opció és un dels maldecaps de l’actual partit de govern ja que li restarà opcions.

L’actual alcalde té tota l’estructura municipal per utilitzar els recursos públics per a la seva campanya, edició de materials de propaganda com el de la funció dels Districtes i d’altres, així com utilitzar tècnics i funcionaris municipals per a fer-li el programa al partit, ho han fet sempre. Al marge dels discursos justificant la seva llista i les seves bondats, al final tot es resumeix en dues paraules bàsiques, garantir la cadira i el sou. I un altre aspecte important, diu que tenen model de ciutat, i tant, el que li diuen els poders fàctics que són qui de veritat determina el model. I la resta de la ciutadania, són mers observadors entretinguts amb petits elements, però que no afecten el model d’interessos. I sobretot, quan un veu la llista, la cosa encara és més lamentable i depriment, i em pregunto, com és possible que es presentin determinats personatges que han demostrat en aquesta legislatura la seva incapacitat, indiferència i poc compromís per a resoldre i afrontar els temes de la seva competència? Això demostra que no cal tenir cap capacitat, ni personalitat, només fidelitat i submissió. Però bé, és el seu problema que espero aquesta vegada acabin on els correspon pels mèrits demostrats en aquesta legislatura que ha estat nefasta.

Ara tindríem a TEC, segona força en l’anterior legislatura. Ara podrien tenir alguna opció d’avançar, però com passa sempre, viurà la divisió absurda dels que sempre han de fer destrosses inútils. Habitualment, aquestes sempre provenen dels mateixos àmbits, anant sempre a un terreny de terra cremada. Saben perfectament per l’experiència de la història, quan això només porta a l’enfrontament inútil i perdre opcions, com més dividits, més petits, sense opcions d’avançar. I aquest no és un debat ideològic o de valors, la destrossa per la destrossa. Per tant, IC recuperant a velles opcions (com sempre es diu, segones vegades són la millor opció de fracàs garantit). Esquerra Unida i Alternativa, Podem…, en comptes de sumar, resten i el més lamentable és que ho saben, fet que encara és pitjor. Però bé, tothom és grandet, i després tots faran el ploricó perquè els que governen ho continuen fent, i mendicant una miserable cadira d’engrunes per un pacte de govern, com han fet sempre.

I després tenim tot l’àmbit anomenat independentista, que també té una estratègia de riota, i això que diuen que volen guanyar. Cadascú pel seu compte, ben dividits i cadascú per a ell. I aquí cadascú busca la manera de garantir-se un espai, una cadira. Això sí, tots van a guanyar la República, no se sap quina i cada cop es fa una destrossa d’aquest concepte banalitzat, que hauria de ser molt més respectat pel que vol dir i el que comporta. PDeCAT/Junts per Catalunya com una ànima en pena buscant socis, ERC-MES, la CUP, Terrassa per la República… Si fa quatre anys ja era complicat, aquesta vegada encara ho serà més, i al final la dispersió del vot només afavoreix a les grans opcions. Però bé, després que ningú es queixi perquè alguns governin de nou, quan es donen facilitats, ja se sap el resultat final.

Ciudadanos, en ser un partit de dretes i moltes vegades d’extrema dreta, té un problema greu. Té al Psc-PsoE que ja ocupa el seu espai i al PP i VOX per l’extrema dreta. I moltes vegades al PDeCAT, que en determinats aspectes socials i polítics, coincideixen. Per tant, té moltes dificultats per situar-se en un espai electoral, tot i els seus esforços per a trencar la convivència i generar el conflicte permanent. M’interessa molt poc quins siguin els seus resultats que espero siguin els mínims, el mateix que el PP, gens d’interès.

I dels que ni vull anomenar per a no donar-los publicitat, espero que ni entrin a l’Ajuntament i quedin a la mínima expressió. Aquesta ciutat, no mereix que aquests impresentables tinguin un espai institucional que els faciliti el discurs i recursos. Tot i que en aquest sentit, tots li fan la publicitat gratuïta al tenir-los en compte de forma permanent.

Veurem com anirà tot, i com sempre, la ciutadania tindrà la decisió final de treure i posar, i ha de tenir en compte, els mèrits i demèrits de tothom. Espero que així ho faci. I també hi ha una opció ben lícita si tot això no es veu clar, quedar-se a casa i que s’ho facin ells solets, que de vegades és el que es mereixen. Veurem…

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari