Estimar és una de les virtuts més grans que tenim els éssers humans. Estimar ens fa viure, estimar ens fa lliures. Però perquè portem tants anys amagant el què sentim? Per què encara avui dia continua havent-hi gent que vol silenciar a qui estima d’una manera diferent?
Hi haurà gent que pensi que l’Orgull avui dia ja no té sentit, però el té més que mai. Encara veiem diàriament a les notícies com s’ha agredit a algú per mostrar-se públicament membre del col·lectiu LGTBI+. Veiem, cada dia més, com partits d’ultradreta volen eliminar tots i cadascun dels drets que el col·lectiu ha aconseguit en els últims anys. I si, diguem-ho tot, drets aconseguits amb governs socialistes. Persones com Pedro Zerolo o Carla Antonelli van ser i són referents que han guiat a moltíssimes persones i que han animat a aquestes a mostrar-se tal com són. Independentment del gènere, del sexe o de què ens agrada.
Som en 2021 i som una de les democràcies més avançades del món, ja és hora de dir PROU a la més mínima agressió o insult LGTB-fòbic. Hi ha mil i una maneres d’estimar, igual que hi ha una i mil i una maneres de sentir-se, dins i fora de les etiquetes. Perquè les construccions socials estan per a trencar-les. Vivim en comunitats lliures, on podem trobar a persones molt diferents, amb visions del món molt diferents. I això precisament és el que ens fa rics com a societat. És hora d’aprofitar-ho, de no estigmatitzar a ningú i de deixar de jutjar que el fa cadascú amb la seva vida.
Com va dir Pedro Zerolo a la dreta en el seu moment: “En su modelo de sociedad no quepo yo, en el mío sí cabe usted”. Els i les socialistes sempre estarem del costat del col·lectiu, diguin el que diguin. Això si, mai enganyarem a ningú, perquè la conquesta de drets s’ha de fer trepitjant ferm. I per trepitjar ferm, de vegades cal preparar millor algunes coses. Però sense dubte, podem tenir l’orgull de ser un dels països més avançats del món en matèria LGTBI+, tot i que encara ens queda molt camí.
Samuel Martínez, primer secretari de la JSC Terrassa i membre de la Comissió LGTBI+ del PSC Terrassa
Deixa un comentari