[Santi Aragonès] Amb Agbar, ni aigua!

No Comment

L’Ajuntament de Terrassa, amb la mediació del Col·legi d’Advocats de Terrassa, va signar el 27 de setembre del 2018, prèvia a la recuperació efectiva del servei públic de l’aigua el dia 10 de desembre del 2018, “un acord de pau” amb Mina-Agbar, posant com a condició que l’antiga concessionària rebaixés els litigis iniciats contra el canvi de model.

Es van signar cinc contractes per un període de cinc anys amb Mina-Agbar, contractes que no s’han arribat a publicar en la plataforma de transparència de l’Ajuntament de Terrassa i que, per altra banda, no han complert amb el compromís de disminuir el nivell de judialització. Ans al contrari, el Grup Mina-Agbar ha tornat a activar litigis que estaven en pausa, i un cop valorat el resultat dels contractes signats, es conclou que estan creant molts problemes operatius en la seva aplicació que perjudiquen la normalitat del servei per part de Taigua.

Aquests contractes han estat analitzats en dues memòries, corresponents als anys 2019 i 2020, per part de la Gerència de Taigua, i la seva anàlisi no deixa cap dubte sobre la seva falta d’idoneïtat. Amb un prestador de serveis que continua litigant contra l’Ajuntament de Terrassa, que provoca moltes discrepàncies en la seva aplicació i en els seus continguts, generant moltes dificultats operatives degut a la falta de precisió pel que fa a les formes de verificació dels resultats, a les formes de certificació i presentació de factures, i al règim de sancions i penalitzacions per incompliment dels contractes. Confirma que en un altre context, amb un prestador de serveis no interessat en cursos judicials, no s’hagués donat aquests constants conflictes d’interessos.

Els contractes signats amb Mina Agbar han costat a Taigua, durant el primer any, un total de 1.450.686€ sense IVA 21 %, distribuïts de la manera següent:

Arrendaments locals durant 5 anys a raó de 301.000 €/anual sense IVA 21 %. Donada la manca de disponibilitat d’espai suficient, l’agost de 2019 TAIGUA va llogar a PATMINA SLU els locals del carrer Nord, 81, amb una superfície de 150 m2 i un preu del lloguer de 1.350,00€ mensuals (IVA 21% no inclòs).

Servei Laboratori, 5 anys + 1 any pròrroga = 276.904€/anual sense IVA 21 %.

Pla Director, duració 1 any per un total de 150.000€ sense IVA 21 % (només s’ha pagat una part per disconformitat en el treball realitzat).

Contracte Informàtica, 2 anys + 1 any pròrroga per 501.000€/any sense IVA 21 %.

Compra venda aigua, 4 anys a raó de 148.080€/any sense IVA 21 %.

Gestió Telelectures, 2 anys + 1 a raó de 81.701,64€/any sense IVA 21 %.

En aquests contractes, en els quals es va utilitzar el procediment negociat sense publicitat, es van aprovar dos mesos després de finalitzar la quarta pròrroga. Ens vam assabentar de la seva existència un cop signats, sense cap possibilitat de participació i sense cap marge d’esmena. A data d’avui, encara desconeixem els informes preceptius de l’Interventor i del Secretari de l’Ajuntament que van justificar aquest procediment negociat sense publicitat prèvia, que va permetre adjudicar contractes d’obres, serveis i subministraments per raons d’imperiosa urgència com a resultat d’uns esdeveniments imprevisibles que creiem injustificats.

Tot i la situació de bloqueig a què es va arribar amb l’antic gestor per l’absoluta manca de col·laboració del traspàs ordinari d’una concessió finalitzada, els processos judicials presentats i les actituds de boicot de Mina-Agbar a facilitar les dades d’usuaris i operatives, abans, durant i un cop finalitzada la concessió, creiem que no justificava que s’utilitzés el supòsit d’esdeveniments imprevisibles per aprovar uns contractes “exprés”, quan hem de recordar, que el Contracte de Mina-Agbar finalitzava l’any 2016. Tot i així, es van aplicar quatre pròrrogues de sis mesos, un total de 2 anys, per tant, es disposava del temps suficient per haver licitat, amb pública concurrència, la majoria d’aquests contractes amb el temps i la forma adequada. Encara resulta més inexplicable la durada d’alguns d’ells: els 5 + 1 anys del Laboratori, els quatre anys de compra d’aigua a Mina-Agbar o els 5 anys de lloguer dels locals.

Creiem que la utilització del tràmit d’emergència en aquests contractes són solucions excepcionals que ofereix el nostre ordenament jurídic, però resulten accions poc transparents, sense la necessària concurrència pública, que poden ser factibles de convertir-se en contractes, que a més de resultar onerosos, no respecten l’interès general de la contractació pública i el seu control social.

Queda clar que no resulta convenient continuar mantenint uns contractes de servei amb una Empresa privada com Agbar, que ha declarat la guerra a tots els Ajuntaments que volen exercir el seu dret a recuperar un servei bàsic, com és l’abastament i sanejament de l’aigua, que lluny de complir amb els compromisos signats, només té la intenció de seguir posant pals a les rodes a la gestió pública de l’aigua a la nostra ciutat i com s’està veient en una ofensiva general contra 42 municipis i entitats que intenten municipalitzar el servei de l’aigua a Catalunya.

En conseqüència, demanem a l’Ajuntament de Terrassa que a finals del l’any 2021 es donin per finalitzats tots els contractes signats amb Mina que tinguin una durada igual o inferior als tres anys; que no s’apliqui cap de les pròrrogues previstes i que s’estableixin mecanismes de control, amb sancions, penalitzacions i/o anul·lació de contractes, si s’escau, en el cas que d’incompliment greu de les seves clàusules.

Recolzem la voluntat expressada per la Gerència de Taigua que demanava en el seu informe pel que fa a Telemesures, lloguer i manteniment de comptadors, que s’havia de mirar al futur i abordar un projecte propi d’aquests serveis que són imprescindibles per a la recuperació d’aquesta activitat. Resulta poc viable un control operatiu i eficaç d’aquesta part estratègica del servei de l’aigua sinó es gestiona des de la mateixa EPEL Taigua.

Actualment els principals inconvenients que planteja aquesta falta de gestió pròpia són:

  • La falta de control en l’execució de les ordres de canvi dels comptadors, de les altes i de les baixes. TAIGUA no pot prioritzar-les ni sap en quin punt d’execució es troben.
  • Cal coordinar-se amb MPATSA per a la instal·lació de comptadors en escomeses noves
  • Tot això comporta un desconeixement de la situació davant les consultes dels abonats.
  • La reclamació via executiva no s’aplica per la part de la conservació/lloguer. TAIGUA perd el control del pagament.

Santi Aragonès Roca

Membre del Grup de Treball de Control Social i Indicadors de l’OAT

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75