[Sònia Giménez] Sobre el gust de l’aigua de Terrassa

No Comment

“L’aigua de l’aixeta serà més bona el 2023” resava el titular, en primera plana, del segon dia en la nova etapa del Diari de Terrassa. Quina bona i desitjada notícia! Un gran vas de vidre ple d’aigua cristal.lina acompanyava el missatge, una imatge plena d’esperança. A mi em va venir al cap, al marge de la necessitat bàsica que és l’aigua per a la vida, la idea de transparència. Em vaig traslladar al món de la participació. Miro d’explicar-me.

Aquest titular ha arribat just ara, no abans i feia molt temps que era necessari un plantejament per a millorar el sabor de l’aigua a la nostra ciutat. Alguna cosa té a veure que ara la gestió és pública i que l’objectiu principal ja no és la maximització de beneficis a repartir entre els diferents accionistes. Ara, a més de donar un bon servei, es vol millorar l’estat de les infraestructures i es treballa per a millorar un dels factors importants de la qualitat, que és el sabor, més enllà de la potabilitat. L’important és que ara es vol i s’hi posa fil a l’agulla.

El tema de la millora del gust és importantíssim per tal que com a ciutat es deixi de comprar aigua embotellada en plàstic d’un sol ús. Ja no és tan sols el que una família gasta de mitjana en aigua “plastificada”, i que ha de carregar des del supermercat fins a les cases, sinó l’estalvi en termes de contaminació del medi natural. 

Estem en un procés en què totes treballem per tal que algun dia, espero que no molt llunya, podem parlar d’ excel.lència en la gestió. Hem de felicitar-nos com a ciutat. Crec que l’equip de l’empresa TAIGUA està fent grans esforços per aconseguir-ho i hem de reconèixer que no és una tasca senzilla i menys venint d’on venim. M’agradaria afegir aquí que no estan sols en aquest repte que és la gestió pública de l’aigua, que ha de ser transparent i participativa. Estem fent camí des de fa més de set anys ja, construint i innovant en el què ha de ser una autèntica democràcia on les paraules participació i transparència estiguin plenes de contingut i es facin reals.

Hem de ser capaces d’entendre que juntes, l’empresa Taigua, l’administració en la figura de l’Ajuntament de Terrassa i la ciutadania, a través de l’ OAT (Observatori de l’Aigua de Terrassa) amb els seus grups de treball i investigació, som més fortes davant el poder dels grups de pressió, que voldrien que rés de tot això funcionés.

No entraré ara a explicar que Agbar, que pertany a la gegantina Suez, és una empresa que ha estat sentenciada en ferm en diversos llocs de l’Estat Espanyol per pràctiques il.licites i mafioses, en comprar voluntats i fer-se amb la concessió de la gestió en infinitat de llocs. Tampoc explicaré les pràctiques vergonyants i mancades d’ètica que fan servir a altres països com hem vist a documentals com Àigua Tèrbola, recentment visionat al Cinema Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de l’Aigua, el passat mes de març. Tampoc cal que afegeixi que la “nostra” Mina, que no era pública, tot i que el nom ho posava, en els darrers anys va tenir Agbar com a accionista majoritari. Ni em posaré ara a recordar la de pals a les rodes que Mina ha posat i segueix posant en tot aquest camí cap a la sobirania en temes d’aigua a la nostra ciutat.

Més que centrar-me en el que tenim en contra, voldria fer èmfasi en el que tenim a favor, ara que l’Ajuntament disposa d’ una empresa pública per a gestionar aquest servei públic, després que s’aprovés per majoria en aquell Ple històric de juliol de 2017. Amb una empresa pública les directrius polítiques són directes i es pot aconseguir un alt nivell de transparència. Em ve al cap el vas ple d’aigua de la portada del DdT i el que simbolitza veure-hi al través. Una bella imatge que hem de trascendir i fer-ho possible amb la força d’una ciutadania conscient que hi treballa, sense oblidar que els càrrecs electes i els gestors han de creure també en la col.laboració i la coparticipació. Hem de ser capaces d’assumir com a poble, que la gestió pública és condició necessària però no suficient. I és en aquest punt que vull entrar a explicar breument la figura de l’OAT i la importància de que com a ciutadanes entenem que tenim el deure de participar per tal que la gestió dels Comuns sigui eficaç, eficient i justa. Tot això té molt contingut i té a veure amb satisfer les necessitats humanes tenint en compte diversos factors i l’estat del Medi Natural.

“La millora del gust és importantíssima per tal que es deixi de comprar aigua embotellada en plàstic d’un sol ús”

L’OAT neix amb la voluntat de construir sinergies per caminar cap a una gestió òptima, assentada sobre tres pilars en permanent col.laboració. Aquest organisme neix amb idea d’aglutinar diferents grups i persones de la societat, per a treballar en temes d’aigua, per generar coneixement, amb el qual estar en disposició de poder aportar i contribuir a fer el millor camí per gestionar l’aigua que entenem com a bé comú. Es tracta de constuir coneixement des del debat, la formació, la col.laboració amb el mon universitari i educatiu i construir canals de comunicació entre gestors, administració i la societat civil. La idea és que en l’àmbit polític i estratègic totes hem de poder prendre partit i veure cap a on hem de caminar i com volem dur a terme el que té a veure amb el cicle integral de l’aigua, que és més que portar l’aigua en bones condicions a l’aixeta de casa. És també decidir com tractem les aigües residuals, és tenir en compte els problemes de conca que superen l’àmbit municipal…

Estem en una etapa emocionant, en què la ciutadania compromesa tenim molt a dir. Des de l’OAT la voluntat és aprofitar les sinergies que ofereix la col.laboració entre Taigua, Ajuntament i la ciutadania. Tenim diferents grups treballant pel dret humà a l’aigua, per la qualitat de l’aigua, per un control social i construcció d’indicadors, per treballar la possibilitat d’aconseguir fons europeus pels projectes d’aigua a la ciutat, i treballem en temes educatius, per difondre els valors de la NCA -Nova Cultura de l’Aigua-i un grup que està tutoritzant diversos treballs de recerca, triats en funció dels interessos dels estudiants en acord amb necessitats reals de ciutat. 

“Totes hem de poder prendre partit i veure cap a on hem de caminar i com volem dur a terme el que té a veure amb el cicle integral de l’aigua, que és més que portar l’aigua en bones condicions a l’aixeta de casa.”

En el Primer Parlament Ciutadà de Terrassa es van aprobar els 13 Principis que volíem fossin nord d’inspiració de la nova gestió. Per això us convido a que us acosteu a l’OAT a aprendre amb nosaltres, a col·laborar, a difondre els valors de la NCA, per aconseguir una millor democràcia i una manera més justa i humana de gestionar el que és de totes, sense afany de lucre, pel plaer i el Deure de fer bé les coses juntes.

Que això vagi endavant també és cosa teva!  T’hi animes a construir i aprendre amb nosaltres? L’aigua és de totes i hi tenim la responsabilitat.

Sonia Giménez Guzmán
Membre de Dones d’aigua, de la Taula educació i de la Taula de l’aigua de Terrassa

Deixa un comentari

portada-75