L’actitud de denúncia i coacció constant que està utilitzant l’empresa MINA-AGBAR contra l’acord del Ple de l’Ajuntament de Terrassa sobre l’increment de les tarifes de l’aigua i en contra del nomenament del Comissionat de l’aigua, senyor Gaya, està demostrant que amb una empresa així no es pot fer cap tracte.
Després de més de 75 anys de gestió privada de l’aigua a la nostra ciutat, per part de MINA , amb AGBAR com a màxim accionista, no és de rebut les males maneres en què la concessionària està afrontant la liquidació d’un servei de titularitat pública i està demostrant que no es pot “confiar” la gestió d’un bé comú com és l’aigua als interessos mercantilistes d’una empresa privada amb ànim de lucre.
Al senyor Armenter li tindria que caure la cara de vergonya, d’acusar a un Ajuntament que en defensa dels interessos col·lectius de la ciutadania , hagi optat per assessorar-se per un dels despatxos més especialitzats en l’àmbit dels drets de l’aigua, al marge del tipus de clients públics o privats, que hagin defensat en un litigi.
És vergonyós que el senyor Armenter, Director de MINA –AGBAR, utilitzi la contractació d’aquest bufet d’advocats i denunciï “una falta de imparcialitat en l’elecció del bufet i com una amenaça externa a la seva continuïtat al front der servei”. AGBAR a l’hora d’assessorar-se, i defensar els seus interessos, no ha escatimat en despeses i ha contractat al “top ten” dels bufets d’advocats de l’estat espanyol, Uria Menéndez, també podríem dir que la ciutadania amb aquesta contractació, veiem amenaçada la defensa d’un bé comú i un dret humà com és l’aigua, per interessos mercantilistes privats.
“No es pot “confiar” la gestió d’un bé comú com és l’aigua als interessos mercantilistes d’una empresa privada amb ànim de lucre.”
Faltaria més, que un Ajuntament democràtic no pogués elegir l’assessorament més eficient per defensar amb les màximes garanties un litigi com el que està provocant MINA-AGBAR, que compte, com hem citat abans, amb un assessorament poderós, i des de fa més de sis mesos està intentant confondre als nostres representants polítics amb els seus informes i la política de la por, condicionant la liquidació de la concessió amb amenaces de indemnitzacions astronòmiques o insinuant la pèrdua de drets històrics de l’Ajuntament com la captació directa d’aigua a Abrera, que la tenim atorgada fins el 2060.
S’hauria de recordar a tots els partits polítics representats a l’Ajuntament que AGBAR ha estat involucrada en el cas POKEMON, que afecta a nombrosos ajuntaments de Galícia i Astúries, i on ha estat acusada de malversació de fons públics, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsificació de documents públics i privats i associació il·lícita. Només per aquest motiu l’Ajuntament de Terrassa, si és que defensa un codi ètic de gestió, hauria de trencar qualsevol relació amb una organització empresarial com AGBAR, que segons diuen, literalment , les diligències del jutjat d’instrucció núm. 1 de Lugo : “En numerosas ocasiones, sus responsables , siguiendo lo que parece constituir una política empresarial absolutamente jerarquizada , para lograr adjudicaciones de las administraciones Publicas realizaría presuntamente sobornos en sus distintas modalidades ( supuestas entregas de dinero, viajes, regalos , contratación de trabajadores…) que tienen como destino satisfacer los trabajos realizados por aquellos Funcionarios que bien directa o indirectamente han realizado actos para beneficiar a su empresa , o influenciado en los Funcionarios que forman parte de los órganos de contratación con la finalidad de obtener diferentes contratos con las administraciones y muy en especial con la local”.
Sobren més paraules i raons perquè Terrassa, amb el lideratge dels seus representants polítics, es decideixin d’una vegada, per la gestió pública i directa del servei de l’aigua!
Taula de l’Aigua de Terrassa
Deixa un comentari