Fa més de 50 dies que vam començar la vaga; és a dir, que vam posar en suspensió el nostre intercanvi entre treball i salari. Un intercanvi que sempre és desigual, però que en el nostr cas ja estava a punt de deixar de ser intercanvi, perquè entregàvem tot el nostre treball a Movistar, però a canvi ja no rebíem pràcticament res.
Ocupació de la seu de Telefònica, Mobile Woirld Center, a Barcelona. Foto: TeleAfonica
Però que ningú s’equivoqui. Des d’aquell moment no hem deixat de treballar ni un sol minut. Des de l’organització de piquets a la difusió del conflicte mitjançant tots els mitjans al nostre abast, el disseny gràfic de la campanya, les manifestacions, concentracions, caixa de resistència… l’activitat és frenètica. Intentar guanyar un conflicte laboral a una multinacional com Telefònica no és tasca fàcil.
Telefònica té tots els poder fàctics a la seva disposició, els mitjans de comunicació, la policia, el poder econòmic. Amb tots aquests poder Telefònica aconsegueix imposar una definició de la realitat. Insisteix una i altra vegada en què nosaltres no som treballadors seus, i que per això no pot fer res per millorar les nostres lamentables condicions laborals. Però allò que veiem és que aquesta definició de la realitat xoca de nassos contra el sentit comú. És evident per a tothom que som treballadores i treballadors de Telefònica contractats per altres empreses gràcies a les malifetes legals que només afavoreixen els directius de les empreses. Potser és pel pes que aquesta evidència té el motiu pel qual fa 6 dies que estem ocupant la tenda més emblemàtica de Telefònica a Barcelona, seu a més del Mobile World Center.
Sí, som treballadores de Telefònica, i Telefònica sí que té la capacitat i la responsabilitat de millorar les nostres lamentables condicions laborals. No ho diem només nosaltres, ho diuen totes les personalitats politiques que han signat el “Compromís de les Escales”, ho diuen els centenars d’entitats que han signat el manifesta de solidaritat a Barcelona, ho dien les milers de persones que han omplert les caixes de resistència, les que ens han ajudat a les xarxes per visualitzar aquest conflicte, les que ens ajuden cada dia amb el seu treball i la seva creativitat per a que aquesta vaga vagi agafant cada dia noves dimensions, dimensions que ni tan sols podíem imaginar abans. No acabaríem. Aquesta mobilització que va començar com a una vaga indefinida es transforma cada dia amb el treball de milers de persones.
La vida a la tenda transcorre d’una manera sorprenentment normal. El Mobile World Center s’ha convertit en una assemblea permanent en la qual a més de treball en l’organització i el manteniment de la vaga i l’ocupació riem, juguem, creem, pensem…
No sabem si guanyarem avui o més endavant, però el que sí sabem és que guanyarem. Amb aquesta vaga estem construint poder popular, estem aprenent a organitzar-nos millor, detectant errors i planejant com superar-los, creant aliances tant dintre del col·lectiu de tècniques i tècnics a tot l’Estat espanyol, com amb altres col·lectius en els diferents territoris. Telefònica ha tornat a oferir intermediar en el conflicte si sortim del Mobile World Center, però ara ja no marxarem sense garanties.
TeleAfonica. blogspot
Deixa un comentari