Aquesta és un crida a la ciutadania d’aquesta ciutat, Terrassa (la tercera més gran de Catalunya) i amb una història intensa i exemplar, vanguardia de la lluita obrera i de l’esquerra social i política, “de veritat” , durant la Dictadura i durant l’anomenada “Transició Política” (un gran fracàs col·lectiu).
Estem vivint un moment molt difícil, on la crisi total (social, econòmica, de valors i humanitària) ho ha col·lapsat tot. I la Pandèmia, un tema que semblava única i exclusivament sanitari, ha posat l’accent final a tot plegat. Ja sonen com a “broma” aquelles frases que s’utilitzaven amb tanta alegria, al principi de la Pandèmia: Després d’això res serà igual… Cal posar la persona i la vida humana al centre de tot. És evident que ningú s’enrecorda d’això, hem tornat a la vella normalitat, més dura, encara, i a més, semiconfinats de forma indefinida a causa de la pandèmia, la qual, per altra banda, els polítics de tots els governs són incapaços de gestionar de forma humana i racional, o sigui, units, socialitzant les mesures adequades de forma transparent i seriosa i amb un sol objectiu.
A Terrassa, tenim un govern municipal de coalició, que de moment, no ha transmès el convenciment ni se li veu cap intenció seriosa de plantejar un canvi radical d’aquesta ciutat (tot són cops de timó, indiscriminats, sense un full de ruta clar) que ens faci oblidar, de forma progressiva i definitiva, el “règim “ socialista autoritari i clientelista, imposat des de l’any 1979. I el que no podem la ciutadania, és seguir esperant que la situació es faci encara més insuportable.
Terrassa té una riquesa (malgrat tot), de gent, d’associacions, d’inquietuds, d’emprenedoria, de talent, de moviments socials, que no té l’impacte que podria tenir. Precisament, i en part, perquè s’ha deixat enlluernar per uns poders que només els ha utilitzat quan els hi convenia, per als seus interessos particulars. I per altra banda, perquè no ha sabut treballar, mai, en xarxa, cooperant de forma solidària i construint ciutat, des de baix. Els defectes humans de l’egoisme, dels “egos” i altres misèries, poc humanes, han donat com a resultat el que tenim ara: una ciutat gens vertebrada, i gens cohesionada, gens inclusiva, on cada barri, cada grup, és un món, que viu d’esquena als altres. I si això ho portem a l’ambit del carrer, i dels habitatges, ens posaríem molt tristos (veuríem com han desaparegut els valors positius de la convivència, del bon veïnatge, als edificis, a les cases, al carrer). Els valors d’ajuda mútua, de compartir, de lluita solidària amb els més propers, de comunitat, en definitiva, és un miratge.
Davant de tot això, només ens queda que la ciutadania doni un pas endavant i comenci a construir ciutat, comunitat, i un nou model de convivència, de la forma més democràtica possible (i que només pot ser des de baix, sense cap tipus d’ingerència, ni intermediació per part del poder (no és fàcil, ningú ho ha dit). Però el que està molt clar és que o ENS MOVEM, o JA POT SER MASSA TARD!
Animo des d’aquí, a crear centres i espais de debat i discussió oberta (àgores, etc.) sobre el model de ciutat que volem i com l’hem de construir, des de totes les associacions (siguin quines siguin), des de grups de veïns i veïnes, amics i amigues, estudiants, famílies, i crear mans i braços “metafòrics” (punts d’unió i de suport mutu) per anar compartint i teixint.
EL DRET A LA CIUTAT que volem i necessitem, ningú ens el pot prendre. Els drets no es “pidolen”, s’exerceixen o es conquereixen.
El Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana que ja porta uns anys donant pautes per aquest debat, i que ha estat capaç d’organitzar dos Parlaments Ciutadans amb una àmplia participació ciutadana, i amb propostes molt necessàries, ha estat un bon exemple. Ara es parla, per exemple, d’impulsar un III Parlament Ciutadà per parlar com ha de ser aquest model de ciutat i de societat que necessitem.
El que calgui i des d’on calgui, però amb aquest objectiu COMÚ I COMPARTIT.
La dignitat d’una ciutat com Terrassa està en joc. No esperem MÉS, si us plau, això sí que és veritable Republica, Independència i Autodeterminació.
Joan Tamayo Sala
Espai Humana
Col·lectiu d’Advocats i Advocades pels Drets Humans
C/ Prior Tapia, 26
Deixa un comentari