Aquests temps que vivim, són temps de titulars. Quan la situació és impredictible, el millor és rendibilitzar el desastre amb una bona dosi de comprimits de populisme. Un exemple. El Govern de la Generalitat anuncia que, a partir de dimarts 14, es distribuiran 14 milions de mascaretes que es podran recollir gratuïtament a les farmàcies, amb la targeta sanitària. La lletra petita del titular és aquesta: el dia 14 arribaran “les primeres cent mil mascaretes”. Fem un càlcul ràpid aproximat? Quantes arribaran a Terrassa, una població de més de 200.000 habitants? Escrivint això, veig a TV3 que s’han desdit, que ara serà a partir del 20 d’abril, però el titular ja està donat, l’alarma i la necessitat, ja s’han generat.
El Govern critica al Gobierno de España d’aixecar el confinament total, però llença missatges perquè la població catalana… ho faci també; acudint en massa a les farmàcies que, recordem, també són sanitaris en primera línia del caos (i que porten molta “guerra” a sobre, dono fe), materialitzant una situació que provocarà cues, tensions i desinformació.
A Terrassa no hem de patir de totes maneres, perquè, el nostre Batlle, també ha elaborat el seu titular, ordenant la compra d’un milió de mascaretes “bàsiques” per distribuir gratuïtament a tots els terrassencs i terrassenques, amb l’objectiu que cada persona tingui almenys una mascareta que, segons diu, es tracta d’unitats no sanitàries de tipus FFP2 que es repartiran a domicili i per “altres canals”, “a concretar”, “un cop passi la Setmana Santa”. Ja veurem com evoluciona l’assumpte. De moment, tot són lloances a les xarxes, territori on tan bé es desenvolupa… el titular ja està donat.
No seré jo qui parli de la gestió d’una crisi com aquesta. Déu, o qui sigui, me’n guardi. Ni seré jo qui dicti el camí a seguir. Ni de si, unes hores després de ser rebuda o adquirida a la farmàcia i utilitzada, la tant preuada mascareta, servirà per quelcom més que per posar-la al rebedor de casa com a record d’aquests dies. O de si la seva reutilització està recomanada. De ben segur que en parlarem. https://elpais.com/sociedad/2020-04-04/el-cambio-de-criterio-del-gobierno-llega-con-las-farmacias-sin-existencias-de-mascarillas.html
Però que el President de la Generalitat critiqui que el Govern Espanyol aixequi el confinament total sense consultar al seu Comitè d’Experts, mentre aquí, oferim titulars d’accions que no es planifiquen, sense avaluar l’efecte que provoquen determinats missatges ni tampoc, pel que sembla, un pertinent acompanyament d’experts, tot i la reculada en dates, només em fa pensar en la meva àvia dient: aprendiz de todo, maestro de nada.
Sincerament i, perdoneu-me, igual és per un empatx de cinema clàssic de Setmana Santa, caldria redescobrir el significat d’algunes paraules que, potser, hem oblidat. La meva àvia conclouria amb una bona dita per resumir-ho tot, jo no seré tan dràstic, perquè no tinc ni els anys ni l’experiència ni la responsabilitat. Malgrat això, deixeu-me dir-vos alguna cosa en la qual crec fermament: quan estàs al servei d’algú i, més encara, quan estàs al servei d’un país, d’un municipi, de la ciutadania, cal molta humilitat i… menys castells de vent
La definició d’humilitat ens parla, del tret del caràcter o actitud que consisteix a rebaixar el propi mèrit, estima o vàlua davant dels altres. Benvolguts, o no, responsables, si del que es tracta és de rendibilitzar, un consell, feu-ho amb humilitat; perquè sinó, no deixarem de convertir-nos en quelcom semblant al que Fangoria diu a la seva cançó “criticar por criticar”: Malgasto mi talento (…) disfrazando la verdad.
Toni Marcilla, Treballador Social
Deixa un comentari