La frivolitat és allò que implica indiferència o despreocupació davant dels grans conflictes de la vida diària i, també, una inclinació per estar mirant-se a si mateix, constantment, en lloc de dedicar una mirada al que succeeix al voltant.
Si voleu, a parer meu, és també una forma d’egoisme, doncs, com a tal, l’egoista és aquell que s’ocupa i preocupa més dels seus propis interessos que dels del món que habita. Percep que hi ha un món, a més a més d’ell mateix, sí, però el transforma i manipula fins a obtenir d’ell el seu màxim benefici.
Una frivolitat, també, és que jo utilitzi aquest mitjà per parlar d’una cosa com un talent show anomenat OT, amb tot el que està caient. Una fotesa, si voleu, però il·lustra molt bé aquesta pretensió que estem percebent tots, darrerament, de què la pandèmia ja és cosa del passat. Sembla que el concurs d’en Tinet Rubira, director de Gestmusic, productora d’Operación Triunfo, ha decidit retornar als nanos que volien ser cantants d’èxit, al programa que es va suspendre amb la crisi de la Covid-19; crisi en què, recordem, encara estem immersos, tot i els missatges que darrerament proliferen entre els nostres governants i que, com deia al principi, estan adquirint un tipus de relat que sembla explicar el que està passant “a toro pasado” , quan la veritat és que segueix minvant moltes vides al nostre voltant.
Així doncs, el programa en qüestió, ha tornat a posar als concursants a l’”Academia” i la seva directora, la Noemí Galera, va donar-los la benvinguda tot informant de les noves mesures a complir, de manera estricta, com ara: “la distancia social con nosotros -los profesores- hay que respetarla“. Però no així entre ells, entre els concursants, perquè el programa interpreta que: “vosotros sois un núcleo familiar“. Un «núcleo familiar». Ho torno a dir: un «núcleo familiar».
No faré una definició del que és un nucli familiar, només diré que, com tothom pot sospitar, els concursants d’OT, no són un nucli familiar; potser sí una família d’inversions, però no un nucli familiar. Potser ho és en el sentiment d’aquests nanos, però definir així, al capdavall, l’essència del funcionament d’un talent show, no és més que manipular la realitat en un afany egoista de transformar-la per obtenir un benefici.
Frivolitat és també parlar que tots els concursants han donat negatiu en les proves de la Covid-19, quan hi ha un nombre indecent de casos sospitosos a qui no se’ls ha fet tests diagnòstics perquè s’ha hagut de prioritzar, amb la manca de recursos, les situacions més vulnerables.
Dieu-me frívol i acuseu-me d’atacar la cultura que es pugui despendre d’aquest espectacle audiovisual, però… no podem pervertir aquest lleu impàs; aquesta incipient “millora” de la situació, banalitzant l’esforç que s’ha fet en aquesta crisi. Disfresseu-lo com vulgueu: família, futur, valors, espectacle per aixecar els ànims de la població; però jo només veig una cosa: frivolitat.
Toni Marcilla, treballador social
Deixa un comentari