L’assassinat d’Agustin Rueda el 14 de març de 1978 amb 25 anys, a la presó de Carabanchel, on un grup de funcionaris el va torturar fins a la seva mort, és un petit exemple del que va ser aquella transició que alguns glorifiquen i posen d’exemple, sobretot, els franquistes i alguns partits com el PsoE-Psc, que han perdut el Nord i que van renunciar a tot per a una cadira.
La transició va ser el resultat d’un fracàs i una renúncia a demanar responsabilitat i fer les depuracions necessàries, així com a recuperar el règim legítim de la Segona República. Senzillament, l’oblit i la vergonya, on els franquistes es van convertir en democràtes de tota la vida, garantir-se el control i el poder de l’Estat i tots els àmbits econòmics, i fer una Constitució a la seva mida, que ara és un problema sobretot quan el PP en fa una interpretació interessada i la retorça fins a límits vergonyosos. Eren plenament conscients, que mai es podria canviar si ells no volien, tot lligat i ben lligat.
Agustín Rueda, nascut a Sallent, era un jove anarquista i antifranquista, membre de la Coordinadora de Presos Españoles en Lucha (COPEL). Com és evident, no és un gran prohom, un banquer, un empresari, un polític professional i líder d’un partit, un corrupte benestant…, on llavors tindria homenatges interessats, se li farien ofrenes, grans informacions…, és un més dels grans oblidats interessadament com molts d’altres, ja se sap anarquista, obrer i antifranquista no mereix per alguns ni ser anomenat. El director de la presó i els funcionaris responsables del seu assassinat, van ser cessats i processats l’any 1988. Eren temps de violència on les forces policials de l’Estat i els grups d’extrema dreta, actuaven amb plena impunitat, amb tortures i agressions a la presó, venjances parapolicials i repressió de les manifestacions reivindicatives, provocant desenes de víctimes mortals, on els agents policials eren els responsables d’aquelles actuacions.
També cal recordar que és un moment important coincident on la CNT amb l’acte de Montjuïc, amb la participació de vells líders com la Federica Montseny i d’altres, farà una veritable demostració de força, que obligarà l’Estat a intentar debilitar-la amb accions policials encobertes intentant lligar-la de nou a la violència. Un exemple serà el cas Escala. Per tant, seran moments agitats on el règim franquista té clar que la dictadura arribava a la seva fi, i calia una reconversió estratègica per a adaptar-se als nous temps.
El ministre de Justícia de l’any 1978 quan es produeixen els fets de la mort de l’Agustín Rueda serà el Sr. Landelino Lavilla , franquista convençut, de l’Opus Dei i de la UCD. Què posarà tot tipus d’obstacles al processament judicial dels implicats en l’assassinat. Aquest personatge és avui membre permanent del Consell d’Estat, òrgan suprem consultiu del govern, presidit per a un altre franquista convençut i del PP el Sr. José Manuel Romay Beccaria. Una veritable anormalitat històrica on molts franquistes i del PP, incloent algun dels anomenats pares de la Constitució, hi sobreviuen. Un òrgan creat pel rei Carles I d’Espanya l’any 1526. El problema d’aquest òrgan és que emet informes que després li serveix al govern per a fer tot tipus de barbaritats, un exemple de les seves actuacions ha estat en el procés català.
I el mateix que va passar amb la transició, on no hi ha hagut cap interès per a entrar-hi a fons, i menys en aquells afers més espinosos com la mort de moltes persones com l’Agustín Rueda, la mort dels treballadors de Vitòria, els assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha i molts d’altres fets. Oblit interessat, ja que afecta plenament als estaments policials i de la guàrdia civil, la Judicatura, al PP i als seus líders honorífics (Manuel Fraga), al mateix Aznar i Rajoy, que ni van votar la Constitució i sempre mirant d’amagar aquells anys, i marginant la Llei de la Memòria Històrica, per a amagar el seu vergonyós passat, sobretot, si atenem als discursos que fan en l’actualitat, i quan parlen del fet català i la defensa de la Llei i la Constitució.
Per tant, un record pels quaranta anys de l’aniversari de l’assassinat de l’Agustín Rueda, i de totes aquelles persones assassinades per les forces de l’Estat i els grups paramilitars, mai els oblidarem i ens serviran de referència i exemple en la nostra lluita amb l’objectiu de canviar la societat per a ser més justa, igualitària i amb una democràcia real i de més qualitat. I no permetem que ni l’Estat, ni les seves institucions, ni els partits addictes, ni alguns mitjans de comunicació, ens manipulin en l’oblit interessat i la seva visió de la història al servei dels seus interessos.
Agustín, sempre en el nostre record.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari