Traieu el cartell, ja ha aparegut la truja

No Comment

C__Data_Users_DefApps_AppData_INTERNETEXPLORER_Temp_Saved Images_images

Miquel Mallafré

M’havia fet la promesa de no parlar de segons quins temes o de segons quins personatges, però ja se sap que la temptació no tan sols viu a dalt, sinó que a més comparteix catre. Un dia en un partit de futbol hi havia un noi molt pesat el qual no parava de tocar una trompeta de plàstic, algú li va dir: “el pitjor que se li pot donar a un idiota és una trompeta”. Jo ho he adaptat: “el pitjor que se li pot donar a un bavós és una columna al diari El Mundo. Estic parlant de Salvador Sostres.

Salvador Sostres acaba de disparar un cop més, ho ha fet contra qualsevol cosa com Catalunya, els funcionaris, Haití, Montilla, Erasmus, Pujol, les dones, les PAH, els gais, Pablo Iglesias, els gintònics, fins i tot li va tocar el torn a Javier Limón, marit de Teresa Romero, l’auxiliar malalta d’ebola. Colló, que n’és de justet i retorçat, sr. Sostres. Per què cada vegada que obre la boca vomita la seva ideologia nauseabunda, extrema i putrefacta i, per què els mitjans li donen prèdica? El problema de ser un disminuït, a més d’escriptor -com vostè es defineix- és que es nota molt més la primera desgràcia. No hi ha res pitjor que un cretí motivat. Es de suposar que escriu per raons biològiques, i ho fa sempre des de la viscera més oculta. Si no pogués fer-ho el seu cos ho notaria. Les seves columnes sorgeixen de la mateixa manera que nosaltres anem a defecar. Ja sabem que en tot acte de cagar hi ha un punt de rendició, primer ve el seure, després concentrar-se i en acabat ve l’entrega total i la buidada. No ha pensat mai que hi ha un cert punt de covardia en l’acte de cagar assegut? Vostè sr. Sostres és l’individu que amb el més mínim tacte rectal es deixa anar. Vostè és un malalt de no se sap ben bé què, un mena de caganer professional i compulsiu. La seva mirada de la realitat mai és lateral, sempre és esbiaixada. Ja que m’he posat escatològic seguiré, mira que n’és de gran la tassa d’un wàter, doncs bé, sempre caga fora tassa, atès que sempre apunta malament i naturalment erra. Tenim la gran sort que només es representa a vostè mateix, ja fa esforços per fer-se notar, però la seva posada en escena fa venir còlics. Per tant se l’ha de deixar cagar en pau, el que no s’ha de fer mai és donar-li la mà, ja que pot haver-hi conseqüències, diria que és dels que s’eixuga malament. Com que no té prou valor per fer d’escriptor fa de xarlatà. Amb vostè es poden aprendre tantes coses relacionades amb el mal que portem dins que sempre li podrem estar agraïts. Per què enlloc de tocar els collons amb escrits infames, no treballa una mica més la seva sintaxi ja que tota ella naufraga quan escriu llarg? Els seus escrits només aguanten el que dura una bona cagada, després fan una gran ventositat final. No deixa de ser aquell pilota de classe que tots vam patir fent-se perdonar els complexes de nen malcriat. La mala hòstia amb la que critica la vida i les decisions dels altres i el sentit escènic de venedor d’ungüents amb el que parla dels seus pobres sentiments, esdevé com el geni al que la feblesa l’ha convertit en un pobre desgraciat.

Reaccioni sr. Sostres, ja que cada dia que passa està més a prop de semblar una recepta d’alopècia d’aquestes que anuncien per la ràdio. Cada dia està més lluny de Déu i més a prop de la distància que hi ha entre Màrius Carol i la monarquia borbònica. Per a mi pot defensar les opinions que vulgui, de fet totes elles són com un rot de gitano, ara bé, si necessita comentar la meva vida no es talli, sempre he dit que l’insult és un dels seus grans talents i, de tot se’n pot aprendre.

S’ha ficat amb qualsevol persona o entitat que a vostè li donen mil voltes. Vostè és un sex símbol útil. Els seus discursos -rajades- de saltamarges de Pedralbes fan poca impressió. Quan escrivia per l’Avui, veritablement era un “card entre lliris”, i no a l’inrevés. Quan ridiculitzava l’esforç i feia de dandi, em preguntava: té un mirall a casa seva aquest mamarratxo? És molt miserable això que fa utilitzant veritats per dir mentides. És grotesca la susceptibilitat hitleriana amb què rep qualsevol comentari; justament vostè que a tothom li diu quina feina ha de fer i quina noia s’ha de follar. És dramàtic veure’l parlar de política com si fos el fill de Cambó. Si necessita ser el centre d’atenció per què no es compra una pianola i una cabra? Només li falta parlar en tercera persona com ho fa la Camacho. Ara bé, dit això, compte perquè s’està fent gran i la seva tràgica infantesa aviat no serà excusa per justificar la seva ràbia. Menyspreant, vés que no acabis un dia amb més bufetades que un matalàs de llana, situació amb la que ja s’hi ha trobat, oi? Cada dia està més ressentit i diu coses més estranyes, no creu que és una història que ja està molt vista? Això sí que provoca uns forts mals de panxa, però ja se sap: cosa pudenta, fora del ventre. Apa, a cagar a la via i sense paper i, vigili que darrerament han posat el dret d’admissió als tanatoris.

Related Articles

Deixa un comentari