Davant la dicotomia pròpia d’algunes forces polítiques catalanes d’esquerra entre independència sí o independència no, i enfront de la imposició de la dreta nacionalista d’una visió dual de la societat catalana que pretén reduir les seves aspiracions i justes reivindicacions a la qüestió merament territorial i nacional, el Procés Constituent, en la seva 1a Assemblea Extraordinària del diumenge 14 de juny, ha pres una decisió que, en realitat, sempre ha estat la base de la seva identitat: Fer confluir totes les forces d’esquerra catalana amb un únic objectiu, el d’aconseguir forjar una candidatura àmplia i rupturista que defensi com a principi bàsic obrir de forma unilateral un procés constituent de base popular i democràtic que ens porti a la consecució de la tan desitjada República Catalana del 99% i que inclogui —des de la plena sobirania jurídica i política del poble català— fer un referèndum per decidir el tipus de vincle que es vol tenir amb la resta de l’Estat Espanyol. És a dir, que el poble català escolleixi: cap vincle (independència), confederació o federació…
Aquesta aposta, bé que agosarada, no és el resultat d’una decisió presa de forma irreflexiva. Ben al contrari, és una aposta basada en la coherència amb el nostre ideari, per la unitat i la inclusió per davant de tot, sustentada amb la il·lusió i l’esperança de fer realitat allò que ens hem repetit en incomptables ocasions: estem davant d’un moment històric i l’hem d’aprofitar.
No podem permetre que l’aspiració de canvi real al país sigui liderada per aquelles forces polítiques que en fan un ús particular, i privatiu de la política, basat en uns interessos de partit, i personals, al servei dels poders econòmics catalans —i, a voltes, dels interessos econòmics espanyols—, que, mentre en teoria defensen el dret hipotètic a decidir, a la pràctica imposen unes polítiques clarament i violentament neoliberals.
Si aquesta força nacionalista de dretes és la que dirigeix aquest procés nacional cap a un nous país —el contingut social del qual pretén deixar per a un futur llunyà—, les aspiracions socials que han d’assentar les bases per a la construcció d’aquest nou país continuaran basant-se en l’ambigüitat i no en la necessària plasmació inequívoca de mesures clarament transformadores. Mesures que concretin quins han de ser els mecanismes reals de canvi, com ara una fiscalitat progressiva, la persecució directa de la corrupció i l’aplicació de mesures socials d’emergència, per citar-ne només algunes. Repetim, si és aquesta força, la de la dreta nacionalista, la que lidera aquest procés, difícilment podrem fer realitat aquest país nou basat en els drets i la justícia social.
Apostem per aquesta via frontal de ruptura amb el regne d’Espanya perquè creiem que sense ruptura no hi ha cap possibilitat de canvi. Ens volem erigir en capdavanters de l’obertura d’aquest procés constituent perquè aquest ha estat el nostre principal eix vertebrador i perquè creiem que, tot i que ara tothom en parla, nosaltres encara hi tenim molt a dir: El procés constituent que ens ha de dur a la configuració dels nous drets i deures dels catalans i catalanes ha de fer-se des de baix, des de les bases socials i des dels moviments i lluites que hi ha al nostre país. Les contradiccions en el si del nostre país que han evidenciat tots aquests moviments socials i plataformes, totes aquestes marees de diferents colors han de tenir el seu espai d’aportació al debat per a la nova constitució catalana.
No entendríem un procés constituent només dirigit per un grup d’experts, polítics o persones sàvies que no comptessin amb la riquesa de la base social i crítica catalana. Ara és l’hora de cedir la veu i la paraula a les persones que s’han deixat la pell dia a dia per combatre aquestes mesures neoliberals que ens han portat al saqueig de la nostra sanitat pública, al saqueig de drets tan bàsics com el de l’habitatge i l’educació, al saqueig dels nostres drets laborals i al saqueig de les nostres arques públiques.
Volem ser una proposta d’unitat, una proposta d’esquerres i una proposta inclusiva. Que el fet nacional no destorbi el que és veritablement important: la justícia social com a transformadora de la realitat. Per això, en la nostra opció hi cap tothom. Hi caben totes aquelles persones que desitgen que el procés de ruptura cap a la nova constitució catalana sigui un procés que reculli tot allò quotidià que realment els preocupa, i en què es pugui sentir agent actiu i part implicada, al marge de les seves conviccions pel que fa al fet nacional.
Aquest projecte, per tirar endavant, necessita ser un projecte majoritari. Majoritari, principalment, perquè pugui fer front a l’opció que s’ha erigit en l’estàndard de la qüestió nacional, el de la dreta nacional, capitanejada per CiU. I majoritari perquè pugui aglutinar totes aquelles persones a les quals no arriba o que no se senten identificades amb els discursos polítics que posen per davant el condicionant de la independència per poder sumar-te a les seves propostes. Sense pretendre-ho, aquestes opcions, a la pràctica, estan excloent una bona part de la població catalana.
Per tant, tenim clar que volem fer de catalitzadors tant d’aquests sectors de la societat que se senten aliens a les diferents visions i polèmiques independentistes, com d’aquells altres que des del primer dia han reivindicat la independència com a eina i instrument per canviar-ho tot, i fins i tot d’aquelles persones per a qui la independència és un objectiu indiscutible.
Ens hem d’il·lusionar en aquest procés que ara se’ns obre, i aconseguir sentir-nos còmodes parlant del que volem construir, perquè el format del model d’estat es vagi forjant en paral·lel amb el model social, partint, com a premissa, del principi bàsic que actuem com a poble sobirà i que en cap cas se’ns pot qüestionar el nostre dret a decidir quin model d’estat volem, decisió que, indiscutiblement, s’haurà de posar en mans de la ciutadania a través d’un referèndum.
No és una opció fàcil, que ningú s’ho pensi. Però és l’opció necessària. La unitat ha esdevingut sempre la peça clau per als més dèbils, el mandró del combat de David contra Goliat.
Procés Constituent – Assemblea Local de Terrassa
Terrassa, 15 de juny de 2015
Deixa un comentari