ESCOLA d’estiu CUP 2016
En l’arribada al magnífic espai on treballarem els propers 3 dies, un edifici a tocar de la mar Mediterrània, ja es comença a mostrar amb claredat, cares, converses, les persones del territori que ens acullen, on estem, dins un espai rebel d’unitat popular. Quan es fa fosc, una magnífica lluna plena ens mostra amb un somriure també la seva complicitat.
Sessió de treball. Foto: CUP
Una estona abans de l’aparició de la lluna, la Miren Etxezarreta dialoga -des d’una posició clarament socialista- amb el capitalisme, analitza i argumenta, com aquest sistema a partir de la propietat privada, ens a portat a una distopia terrible, que a qui li pugui interessar se’ns està cruspint a poc a poc però amb una voracitat que provoca despossessió i morts, molt morts. La lluna, que he citat abans, amb el seu reflex sobre el mar sembla que ens recordi els camins de les migracions que, també debatem en la presentació d’una guia d’immigració que treballarem des del municipalisme.
Hi ha molt eixos de treball i potser no cal aprofundir en cada un d’ells, però sí del Procés constituent i independència que amb la Teresa Forcades junt amb altres ponents crea un espai de debat molt i molt interessant. També participant i fent-nos costat en el nostre procés i d’estratègies d’alliberament les companyes dels diferents pobles que formen la Europa que volem; des de Vaggelis Moschos que ens parla de l’extorsió i l’experiència de Grècia, Cat Boyd ens fa una seriosa reflexió quant al fracàs de l’esquerra a l’hora d’argumentar amb claredat tant en el referèndum a Escòcia com en el Brexit. Compartint taula i debat també ens parla la Hawzhin Azeez, del Kurdistan, de la seva experiència amb l’imperi Turc i de la necessitat de tenir l’anomenat pla B. I un recordatori que ens fa en una magnífica xerrada l’historiador i activista israelià Ilan Pappé, NO oblidem als palestins, i que en la seva estratègia d’enfrontament amb els colonitzadors de l’Estat jueu ha estat un referent per tantes lluites d’alliberament popular.
El municipalisme – el nostre ADN- com a procés de transformació contra el capitalisme, un visió des d’un urbanisme feminista argumentat per la companya Blanca Gutiérrez. Municipalisme o ruptura, un eix de debat en què hi són alcaldes i regidores de diferents ciutats que formen part dels pobles colonitzats per l’Estat-nació espanyol: gent de Puerto Real, Iruña, A Coruña i de les nostres candidatures d’Unitat Popular-PA. Com a col·lectiu d’esquerres i ecologista hem de dialogar amb la naturalesa i es fa, per exemple, en un taller de mapeig de conflictes ambientals o debatent de la sobirania alimentària, de la mateixa manera que de l’energètica i el model que volem en la República Catalana.
Els aprenentatges constituents d’Amèrica Llatina, un altre eix de debat entre la taula i les companyes que hi assisteixen, l’Alejandro Fierro ens argumenta com una experiència revolucionària, transformadora i de les classes populars com la de Veneçuela, es pot transformar en una contra-revolució tramada a partir de les elits del capital. La gent del SAT ens expliquen algunes experiències en els seus seus intents de dur a terme la reforma agrària, i com l’oligarquia del terratinents s’hi oposa amb una enorme ferocitat. Moltes companyes del sindicat estan en busca i captura pel sol fet d’expropiar en una gran superfície comercial de material escolar per les seves filles, ens explica l’Óscar Reina amb la seva enorme humanitat.
I per anar tancant, dins l’eix Procés Constituent, una taula de dones argumentant sobre el Referèndum Català, tècnicament defensat per l’Elisenda Paluzie i políticament per l’Anna Gabriel. Bé, i per anar agafant gana per a la posterior dinada popular que va servir per posar punt i final a les molt intenses jornades, una molt bona xerrada, “el medi ambient i l’ecologisme” vist des de l’Ecofeminisme de la Yayo Herrero, que ens parla entre molts altres arguments de l’acumulació primitiva per part del capitalisme fins a la capacitat del mateix de transformar-se en un actor ecològic mitjançant una teranyina de complicitats amb acadèmics i/o fundacions i associacions mal dites ecologistes.
Ara sí que sóc jo el que poso punt i final, però, i com no podria ser d’altra manera, agrair a l’excel·lent grup d’homes i dones que al voltant del Quim Arrufat van fer possible construir un espai de sobirania popular, d’empoderament de totes i tots de les nostres vides. No va faltar en cap moment res material com tampoc espiritual per sentir-nos com una autèntica tribu.
Vicenç Boncompte, militant de la CUP
Vilanova i la Geltrú, Països Catalans, estiu-tardor 2016
Deixa un comentari