Terrassa per desgràcia no ha estat l’excepció, i l’extrema dreta ha entrat a l’Ajuntament amb cinc regidors (tres de Vox i dos del PP). I jo no faig diferències, els dos partits són el mateix, deixem-nos de diferenciar-los, ja que és absurd i no ajuda en res a la realitat evident. Vox sorgeix del PP, i en un moment estratègic hi apareix com una nova força més radical en les formes, però similar en els continguts. El PP assenyala el camí i Vox és l’executor real, en els continguts i en les formes.
Durant la constitució del Ple municipal, i en els actes de la Festa Major va haver-hi manifestacions i proclames contra l’entrada de Vox a l’Ajuntament, i el boicot efectiu d’algunes de les entitats i col·lectius de cultura popular que es van oposar a participar al costat d’aquest partit. Tot molt interessant i molt peculiar. Totes aquestes actuacions, no entenc per què només van dirigides a Vox, i es deixa de banda el PP, que són de la mateixa corda ideològica.
Només cal escoltar els discursos de les dirigents locals per veure la proximitat de pensament i línies d’actuació polítiques. I si anem veient el panorama de pactes al País Valencià, les Illes, Aragó, Extremadura, Castella i Lleó, Múrcia i Madrid, el panorama encara és més lamentable. I només cal veure l’actuació de l’alcalde de Madrid, del PP, que s’ha dedicat tota la legislatura a cop de piconadora a enderrocar tots els espais de memòria dedicats als assassinats per la dictadura i vexar la seva memòria amb tota impunitat, i s’ha passat la Llei de Memòria Democràtica per allà, per tant, tampoc ha necessitat a Vox per fer-ho. I aquest és el PP real, sense pors, ni cap sentit ètic, ni escrúpols, ni complexos. Com l’expresident del PP d’Extremadura, quan fa retrets al president del govern, Pedro Sánchez per acceptar els vots i suport d’EH Bildu, als que considera uns assassins d’ETA.
Això sí, accepta als assassins del seu mateix partit i de Vox, alguns que van ser uns criminals de la dictadura, i que la segueixen defensant amb total impunitat. I el més vergonyós, mai han demanat perdó pels seus actes criminals, han viscut en total impunitat gràcies a la farsa de la transició. Només cal veure aquests dies amb els pactes entre l’extrema dreta (PP-Vox) al País Valencià i les Illes, com de nou es torna a utilitzar paraules a favor del franquisme i les seves bondats, i recordar que ells van guanyar la guerra.
Tot aquest panorama ens ha de fer pensar a tots aquells que defensen la democràcia, les llibertats, els drets, tot allò que ha estat un avenç, i molts aspectes encara per avançar i millorar, que fer en les eleccions del 23 de juliol a l’Estat espanyol. Votar o abstenir-se, o votar en blanc. És evident que hi hauria molts motius per engegar a dida, als partits polítics de tots els colors, als polítics professionals que només han mirat per la cadira, el sou i el patrimoni. Viure en un Estat corrupte on les seves institucions són una veritable ficció i un niu de vividors sense ètica, ni escrúpols. Una democràcia de baixa qualitat i on cada cop els drets estan en perill. I això passa a l’Estat espanyol i a Catalunya, on la situació és igual de lamentable, on es va perdre una gran oportunitat l’any 2017 per posar a l’Estat contra les cordes, i que ha produït una frustració evident d’una part important de la ciutadania.
I una altra frustració evident en l’àmbit de l’Estat espanyol i Catalunya, tot el moviment del 15 M amb l’aparició de Podem, els Comuns i altres opcions, que han estat engolits pel sistema i han estat incapaços de generar una alternativa, han mort pels mateixos vicis i costums, d’aquella socialdemocràcia corrupta, integrada en el sistema, utilitzada per a frenar qualsevol canvi del model econòmic, polític i social, engolida pels sectors més reaccionaris, que ha imposat el seu model i ideari a Europa i com no podia ser d’una altra manera a Espanya i Catalunya.
I tot això, acaba amb l’aparició de Sumar de la Sra. Yolanda Díaz, que ningú sap el que és ideològicament, però que no és el canvi de res, al contrari li ha fet la feina bruta al PsoE, desmantellant Podem i qualsevol opció d’esquerres. Un nou invent, per no anar enlloc. Bé, la cadira i el sou, que no és poc quan l’has provat.
I per desgràcia, una cosa que no canvia, és el seu esport nacional de sempre, les lluites i enfrontaments de l’esquerra, que es dedica a matar-se sense contemplacions. Per desgràcia del conjunt de l’esquerra, el problema és que ja no se sap quina proposta política se li vol donar a la ciutadania, no hi ha res que l’engresqui i l’animi. En un Estat on les ideologies d’esquerres ja no saben què oferir, sense cultura política i el campi qui pugui, només queda un discurs que ja veurem si és efectiu, de mirar d’aturar al llop, el discurs de la por, sense més contingut. S’ha deixat créixer a la bèstia (PP i VOX), i ara no se sap com aturar-los.
Estem veient el que plantegen amb els pactes, però és evident que algú els vota, i les institucions seran la seva força, tindran diners, protecció i eines de comunicació. Podran aplicar la revenja, la censura i l’eliminació de drets amb tota impunitat i garantida la protecció de la judicatura corrupta, els mitjans d’incomunicació i la força de la policia, la guàrdia civil i l’exèrcit.
Per tant, ens haurem de tapar el nas pel volum de merda que ens envolta, amb molts dubtes a qui donar el vot, amb uns partits i polítics professionals impresentables preocupats per la cadira, el sou i el patrimoni, però haurem de votar, no per una qüestió democràtica, no per a garantir el sistema i el règim, senzillament, per no retrocedir en drets, per a garantir la memòria històrica d’aquells que van lluitar i morir assassinats i que la seva memòria sigui respectada, per no permetre que uns impresentables ocupin l’Estat corrupte i retornem al pitjor passat, per això i molts més motius aquesta vegada, cal votar. En molts moments l’abstenció és legítima i més que justificada, és més l’he exercit moltes vegades perquè no crec ni en el règim, ni el sistema, però ara no és la millor opció, votem a qui sigui, sense convenciment, però votem sense complexos.
No els podem donar facilitats, ni permetre que avancin, cal botar-los a cop de vot, no n’han de rebre cap de nostre. I si diuen que això és generar odi i confrontació, doncs ni cas, ells l’han generat, fa temps que insulten i atemptem contra els drets, la memòria històrica i els avenços. No podem ser uns cagadubtes com ha estat durant anys el PsoE-Psc, que a cada crit i rebombori de la dreta han abaixat el cap.
La teva abstenció ara, anirà a ells. Ara votar és l’única sortida, però per a ells, ni un vot. I sobretot, sense por i amb convenciment, si cal amb el nas tapat, no podem tornar als anys negres d’un passat nefast, cal arraconar-los i que perdin democràticament. I no ho obliden, PP-VOX són el mateix, la mateixa foscor, la confrontació com a bandera, i la misèria humana com a model, la mentida i falsedat com a recurs. Sobretot, no oblidem qui són, i com són.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari