[Xavi J. Prunera] Tradicions… i tradicions

No Comment

Segons la viquipèdia, tradició és “el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d’alt valor per la mateixa cultura. En un sentit laxe, també es pot considerar tradició qualsevol esdeveniment repetit al llarg del temps”.

Seguint fil per randa aquesta definició jo diria que a la nostra ciutat, per exemple, podríem considerar com a tradicionals els castells, el Drac, el Festival de Jazz o l’afició per l’hoquei gespa. Naturalment, d’activitats tradicionals a Terrassa n’hi ha més, però aquestes són, sens dubte, algunes de les més significatives.

Fa uns dies, però, vaig llegir que a Terrassa també havia esdevingut tradicional proferir càntics insultants contra la nostra veïna Sabadell la nit de Nadal a la plaça Vella. La notícia, òbviament, em va sorprendre. D’entrada, perquè no n’havia sentit parlar mai d’aquesta tradició. I també, per suposat, perquè considerar tradició una activitat tan ignominiosa i repulsiva em sembla absolutament deplorable.

Però anem a pams. Soc molt conscient que entre Terrassa i Sabadell sempre hi ha hagut, tradicionalment, una mena de rivalitat o estira-i-afluixa pel fet de ser dues ciutats més o menys grans i/o importants en un context territorial molt proper. Dues ciutats que sempre han pugnat per la capitalitat de la seva comarca, per quina de les dues té més riquesa o habitants o, parlant clar i català, per quina la té més llarga. Però fora la típica i tòpica conyeta “Terrassa, mala raça; Sabadell, mala pell” personalment jo no he detectat mai en cap terrassenc o sabadellenc un odi tan abjecte i malaltís com el del prop d’un centenar de capsigranys que la nit de Nadal, a la plaça Vella, bramaven consignes tan boniques i originals com “puta Sabadell”.

Només espero, doncs, que l’any que ve l’autoritat competent en prengui nota i aboleixi aquesta vergonyosa cantada (com la defineixen els seus responsables) de nadales antisabadellenques. Potser a més d’un, aquesta vergonyosa tradició els semblarà una petita bretolada sense massa importància, però a mi em sembla, francament, una fastigosa manifestació amb clars indicis feixistes. Tallem-ho d’arrel, si us plau. Encara hi som a temps.

Xavi J. Prunera

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75