[Xavi J. Prunera] Ulleres de sol i mascaretes

No Comment

En qualsevol regateig standard, si tu vols vendre per 7, en demanaràs com a mínim 10. I si vols comprar per 7, n’oferiràs com a molt 5. Del que es tracta, en resum, és que després de la pertinent estona d’estira-i-arronsa tant comprador com venedor quedin més o menys satisfets amb la transacció i cap dels dos tingui la sensació que s’ha vist sotmès a la tirania de l’altre.

Quan parlem de la relació entre l’Administració (sigui quina sigui) i la societat, però, la cosa no es tan senzilla. I no ho és perquè segons el conveni democràtic que regeix la nostra societat som els ciutadans els que hem delegat en els polítics escollits mitjançant els nostres vots les mesures que s’hagin d’aplicar en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida econòmica, política i social. Vaja, que és l’Administració la que ordena i nosaltres hem d’obeir.

Tot i això, quan la mateixa Administració desitja uns resultats i depèn de la societat perquè aquests siguin possibles també ha de regatejar. No perquè cedeixi en cap moment (té la paella pel mànec) sinó perquè el raonament que l’Administració fa versus la societat és el mateix que us exposava al principi. Si tu vols, per exemple, que la societat respecti unes normes d’ús de la mascareta en espais exteriors tan sensates com l’obligació de portar-la quan no es pugui mantenir la distància de seguretat no n’hi ha prou amb demanar-ho ni exigir-ho. Si tu vols un comportament notable, has d’exigir-ne un d’excel·lent. Per nassos. És a dir, si tu vols un 7, exigeix-ne un 10. I això és el que està fent l’administració. Com que certs sectors de la societat són insolidaris i/o irresponsables, l’Administració es passa pel folre el sentit comú dels que procurem fer bé les coses i ens fa pagar a justos per pecadors.

En fi que si l’Administració vol lluitar contra qui no porta mai la mascareta perjudicant a qui en fa un ús responsable jo no puc fer altra cosa que queixar-me. I ho faig perquè és vergonyós que per culpa d’uns quants eixelebrats ens tractin a la majoria com a nens petits o, pitjor encara, com idiotes. Em sembla fantàstic i respecto que alguns ciutadans portin la mascareta conduint sols o passejant per la muntanya sense creuar-se amb ningú però jo, com a insubmís responsable que em considero, seguiré regatejant tot el que pugui amb qui vulgui imposar-me preus i obligacions abusives i seguiré fent servir la mascareta com faig amb les ulleres de sol. Posant-me-les quan toqui.

Xavi J. Prunera

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3