L’any 2015 significà un punt d’inflexió per a la política en general i en particular per a la municipal. Els resultats de les eleccions municipals del mes de maig van confirmar un canvi de cicle polític i social que tingué el seu origen l’any 2011 amb el moviment 15M i l’impacte de les grans mobilitzacions que es van produir a tot Espanya. Un canvi que naixia com a resposta a una percepció cada cop més generalitzada de crisi del sistema polític i de la democràcia, i a la sensació d’esgotament d’unes anacròniques agendes polítiques, incapaces d’adaptar-se als nous temps. El lema que va definir el 15M va ser: “Democracia real Ya”.
Una resposta que es va traduir en l’aparició de múltiples noves candidatures municipalistes, arreu del territori espanyol. Moltes persones, provinents de diversos àmbits de la societat que mai ens havíem dedicat a la política institucional, vam estar disposades a construir i articular nous projectes polítics per poder oferir una resposta a les demandes ciutadanes des de les institucions.
Els resultats de les eleccions municipals de 2015 van conformar nous governs de canvi a ciutats tan importants com Madrid, Barcelona, Saragossa, València, Cadis o A Coruña. A Terrassa, la irrupció a l’Ajuntament de Terrassa en Comú amb 6 regidors, el declivi de PSC i la debacle de CiU, partits hegemònics fins aleshores, dibuixà un mapa inèdit en la història de la ciutat. De fet, vam poder presenciar sorprenents i desesperades resistències al canvi, com el pacte entre PSC i CiU, els dos partits que més regidors havien perdut, els dos partits que havien protagonitzat el bipartidisme local, dos partits suposadament antagònics, però en canvi alineats en la lògica de mantenir-se en el poder com fos i evitar el canvi. Pacte que es va trencar posteriorment en el que va ser un dels episodis més esperpèntics de la política municipal, demostrant que la necessitat per a Terrassa de canvi era i és inevitable.
Després de quatre anys fem balanç i constatem que durant aquest període s’ha iniciat una nova època per al municipalisme. Els Ajuntaments del canvi, governats per candidatures municipalistes, contradient a totes aquelles persones que pronosticaven un cataclisme han demostrat solvència i capacitat no només per a governar grans municipis, sinó sobretot i molt important per a definir un nou marc per al municipalisme. Un nou marc que es fonamenta en una nova manera d’entendre què vol dir viure en una ciutat i què vol dir governar-la. Els governs municipals del canvi han construït una nova agenda de polítiques municipals que situa al centre les persones i tots aquells aspectes que afecten la seva vida, prioritzant els drets, la salut i el benestar de la gent per damunt dels interessos dels poders econòmics, que tant han condicionat el desenvolupament de les nostres ciutats. D’aquesta manera s’han desplegat múltiples polítiques en matèria de transparència, habitatge, salut, feminisme, espai públic i mobilitat, entre altres, que sovint s’han trobat amb resistències atàviques, però que un cop implementades s’han demostrat altament beneficioses i amb una gran acceptació.
D’altra banda, aquesta nova època es caracteritza per una nova actitud a l’hora d’exercir la política des de les institucions. Ens havien acostumat a unes administracions locals en què semblava que el confort dels seus governants era la prioritat. En què les limitacions de recursos i les limitacions competencials s’havien convertit en el pretext més recurrent per no haver-hi d’intervenir en aspectes essencials de la ciutat. La dinàmica era més aviat evitar els problemes en lloc d’acceptar-los i enfrontar-s’hi, i sobretot, procurar que ningú s’enfadés amb ells malgrat això signifiqués resignar-se a unes ciutats cada cop més grises i desiguals. Les persones que hem entrat als ajuntaments des de les noves candidatures municipalistes hem incorporat una nova actitud, més proactiva, que ha imprès als ajuntaments un nou estat d’ànim, un nou caràcter, amb la certesa que afrontar els problemes i no amagar el cap sota l’ala, és el que necessita la gent. Imaginant noves idees i construint nous projectes, de forma conjunta amb la societat organitzada, interpel·lant a la ciutadania, per fer front a les limitacions econòmiques i competencials que hi ha, sí, però sense resignar-nos. Si no haguéssim mantingut aquest esperit, difícilment s’hauria aconseguit, per exemple, la municipalització de l’aigua a Terrassa.
És tot un luxe que avui puguem celebrar a Terrassa un acte amb la presència de persones provinents de candidatures municipalistes i governs del canvi de Barcelona, Saragossa, Cadis, A Coruña, Castelldefels i Lleida per a compartir amb nosaltres la seva experiència durant aquests quatre anys i demostrar que hi ha un treball en xarxa entre municipis que té la voluntat i la capacitat de cooperar per transformar i millorar les nostres ciutats. És necessari posar en relleu que en aquest moment esdevenen la millor resposta per fer front a l’ofensiva reaccionària i regressiva que s’ha activat des de la dreta, a Europa, a escala internacional i a l’estat espanyol. La millor resposta per fer front, amb l’alegria i l’optimisme, a la cultura de la por que ens volen imposar. A partir del maig del 2019 estem convençuts que Terrassa se sumarà a la llista de les ciutats del canvi. Nosaltres no tenim cap dubte, tenim tota la confiança en el canvi que la nostra ciutat necessita.
Xavi Matilla, Portaveu Grup Municipal Terrassa en Comú
Deixa un comentari