Lluita contra la corrupció en la sanitat

Ahir va ser una jornada de presència al carrer i d’activitat per una sanitat pública i contra la corrupció. Al matí, concentració davant la Mútua, convocada per la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i pels Iaioflautes: 70 persones en un acte de protesta contra la privatizació de la sanitat. Per la tarda, en una xerrada als Amics de les Arts, amb la sala plena de gom a gom, tocava abordar el tema de la corrupció en la sanitat catalana.

Albano Dante i Àngels Castells

L’Àngels Castells, del col·lectiu DEMPEUS per la Salut Pública i activista blocaire, va voler destacar les implicacions del que està succeïnt amb la corrupció en la sanitat, afirmant que, efectivament, es tracta de la intenció de moltes persones amb afany de lucre beneficiades per un sistema corrupte: el 2006, a tot el món es movien tres bilions de dòlars en el sistema sanitari, la major part d’aquests calers d’origen públic. Un gran negoci d’on expoliar i extreure rendes. Va remetre’s a un informe de la UE el  qual situa Catalunya per sota de la mitjana en índexs de transparència dels organismes públics. I quins factors fan que l’àmbit sanitari sigui tan vulnerable a la corrupció? Entre d’altres factors, la ponent va mencionar el fet de que la informació no és equilibrada: no sabem quan ens posarem malalts; també la por que tenim als professionals sanitaris, ja que no discutim els tractaments que ens donen; i també el fet de que hi hagi molts actors intervinents: metge de capçalera, especialistes, farmacèutiques, agències, etc. Tot aquest engranatge dificulta la qualitat del servei, alhora que facilita les escletxes on la corrupció s’escampa, i sigui quasi impossible detectar-la i aturar-la.

Institucionalització de la corrupció

L’Àngels afirmà que hem de lluitar contra la institucionalització de la corrupció: l’euro per recepta, o l’euro per visita, que no es va arribar a aplicar, en són exemples, a l’estil de la ‘mordida mexicana’, quan hem de pagar a una instància pública un sobrecost per algun servei bàsic. Definitivament, per l’Àngels, la corrupció atempta contra els drets humans. I com a ciutadans, “el primer deure que tenim és el de reivindicar els nostres drets”, ens deia.

El discurs de l’Albano Dante, periodista i un dels caps visibles de la coneguda revista CafeAMBllet, va centrar-se en allò que hem de fer: posar la corrupció en el frontispici dels nostres hospitals, i que hem de defugir de les explicacions oficials vertides pel poder (no hi arriben diners, se’ls queda Madrid, per sobre de les nostres possiblitats…). També que cal tenir molt present que “no estem davant d’un metge dolent, o d’un alcalde xoriço, sinó d’un sistema que promou i permet tot això”, i per tant hem de fer una “esmena a la totalitat d’aquest sistema.”

Albano va introduir les similituds de la sanitat amb la trajectòria i les problemàtiques que van possibilitar el sorgiment de la PAH: ens deia l’albano que pel que fa a la sanitat i els milers de persones afectades i desplaçades del sistema sanitari, ens trobem en un estat similar al de la plataforma contra els desnonaments, ja que ens tracten de barrar “l’accés a les nostres consultes, els nostres quiròfans, els nostres metges”. I seguidament, “obrint una altra porta als més rics perquè ells se n’aprofitin dels serveis que vam pagar”.

Josep Cabayol de SICOM

Segons l’Albano, aquest enfrontament ja s’està coent, i a Terrassa especialment, més encara tenint en compte l’autèntic expoli en matèria sanitària que estem patint la nostra ciutat. “Ens estàn amagant els casos perquè tenen por”, afirmà. Perquè surtin tots els casos, hem de sortir al carrer, i denunciar-los. Va colpir el govern de la Generalitat d’estar encobrint la corrupció. I va ressaltar la importància de l’organització com a mètode de poder arribar a assolir èxits. De nou l’analogia amb la PAH: “vam deixar els bancs que s’encarreguessin de comerciar amb l’habitatge, i així hem acabat. I ara deixarem que facin el mateix amb la nostra salut?” es preguntava indignat l’Albano. Davant d’aquesta situació, en una apel·lació a la lluita i l’acció directa, ocupacions, escratches, i allò que faci falta per recuperar la nostra dignitat.

Corrupció també periodística

Per la seva banda, el Josep Cabayol, de l’audiovisual SICOM, la qual va elaborar els vídeos dels casos dels ciutadans egarencs Justiniano Villaran i la Cándida Flores, va voler enfatitzar la corrupció existent en el periodisme. Va assegurar que “no es pot combatre la corrupció si el periodisme és corrupte”, ja que “la informació ha de ser propietat, també, de la ciutadania”. Però no està sent així: la informació la paguen les grans empreses i fins i tot els ens públics. Com en el cas de l’Ajuntament de Barcelona, quan aquest paga, amb diners públics òbviament, a periodistes perquè elaborin les notícies que els interessa, i els diaris (La Vanguardia, El País, El Punt Avui…) les fan passar per seves. Davant d’aquests fets, una crida al periodisme crític i realment ciutadà, i que el que haurien de fer els poders públics és donar suport als mitjans alternatius, i així donar feina a aquests periodistes lliures. Hem de passar a l’ofensiva, concloïa En Josep.

Núria Martí, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública

La Plataforma en Defensa de la Sanitat de Terrassa no compta amb caps ni president, ens deia l’Oriol, el moderador de l’acte, però qui ha esdevingut la seva referència més visible és la Núria Martí. La Núria va confessar que d’ençà els darrers dos anys, ja en sabem més sobre com funciona la sanitat, i això ha estat així gràcies a la presència al carrer. Va criticar com el Consorci Sanitari va comprar l’hotel del Vapor Gran, i ara el ven per fer-hi allà una residència de gent gran d’alt standing. Per això, “mentre que ells fan negoci, nosaltres hem de denunciar-los, posar-los traves per ervitar-ho”, i sobretot, hem de seguir “confabulant, ja que és això el que més els amoïna”. La Núria també va recollir els missatges dels seus companys i va fer una crida a la mobilització i als escraches.

Entre el públic assistent també es van recordar temes d’interès quan parlem de la sanitat, com ara el greuge laboral que va suposar la introducció dels interinatges entre els professionals de la salut, amb la connivència dels sindicats, l’Institut Català de la Salut i les seves pràctiques, o l’expropiació de l’atenció primària i la prevenció que aquest sistema promou. Són temps de lluita, també, en la defensa d’una sanitat pública i de qualitat.